Sant Pere Ponts. Foto: gloriacondal

El monestir de Sant Pere de Ponts ja està documentat l’any 1024 i el 1098 s’hi estableix una canònica augustiniana. L’any 1931 es va declarar Monument Nacional, tot i el mal estat i gràcies al suport popular des del 1975, s’ha anat restaurant. S’hi pot pujar amb cotxe per una bona pista o a peu, des de Ponts. La vista de la plana és maca, envoltada d’alzines.

Quan nosaltres hi vam pujar no hi havia ningú més i els ocells ens van oferir un concert de cant preciós. L’edifici ens va deixar sorpreses, gran, restaurat, allà al mig; de campanar octogonal, en un dels laterals hi ha un sepulcre amb quatre escuts i a prop, restes d’altres enterraments. Una mica més amunt hi ha les restes del castell.

A Ponts hi feia una calor difícil d’aguantar, al voltant dels 40 graus. No era la millor època per pujar-hi. Ho vam fer des del poble, però després, des de la C 14 vam veure que també hi ha una indicació per pujar-hi.

A pocs quilòmetres hi ha Gualter, que forma part del municipi de la Baronia de Rialb. Tant Ponts com Gualter estan envoltats de castells, esglésies i conreus. Les terres van ser propietat del comte Guifré el Pilós abans del 890. El monestir de Santa Maria de Gualter es consagrà el 1207. Era un priorat  que depenia de Ripoll, afavorit pels comtes d’Urgell, però el 1593 el papa Climent VIII suprimí el cenobi i l’edifici passà a ser església parroquial; llavors s’anà deteriorant. Durant els últims dies de la guerra civil va ser destruït per l’explosió d’un polvorí. Ara en queden les ruïnes, però encara s’hi endevina l’església de planta basilical amb estructura romànica i un recinte claustral. Després de fer un petit tomb pel poble, vam anar a casa d’uns familiars, molt a prop del riu; amb ells vam seure a l’ombra d’uns arbres, sota un gran tendal del seu pati i vam fer una llarga xerrada amb un cafè al davant.