El drama passa lluny de casa nostra, però aquí, de campanyes electorals ja en portem unes quantes i potser cada vegada ens assemblem més al màrqueting polític americà (encara que no fem primàries o idus). Per això ens interessa veure la pel·lícula i plantejar-nos què passa aquí i allà.
Stephen Meyers (Ryan Gosling) és el segon de l’equip de campanya electoral del governador demòcrata i aspirant a la presidència, Mike Morris (George Clooney). Creu en ell, pensa que serà un bon president i s’esforça en treballar perquè això sigui possible. Però un dia, Tom Duffy (interpretat per Paul Giamatti, ben recordat pel seu paper a Entre copes), cap de campanya del seu oponent, li planteja passar-se a les seves files; s’hi nega. Uns i altres van al darrera del senador Thompson (Jeffrey Wright), que es ven (ell i els seus vots) al qui li ofereixi un lloc millor en el proper govern. Una becària, filla d’un important polític catòlic, se’n va al llit amb Stephen (encara que ho sembli, no totes les becàries tenen sexe amb els seus caps!), però poc després, aquest descobreix un fet -que no expliquem- que li fa perdre la feina i tota la confiança en el seu idealitzat Mike Morris. Es transforma, maniobra. Ja res és innocent.
Basada en una obra de teatre de Beau Wilimon (Farragut North), que havia treballat en campanyes electorals, va afirmar que la majoria de les qüestions que s’hi plantegen són certes: l’incompliment de la llei, la manipulació de la democràcia, les maniobres del poder… L’any 2008 Clooney ja estava a punt de rodar, però vista la il·lusió que hi havia amb el candidat Obama, els va semblar que no era el moment. Ara les esperances ja no són les mateixes, i per això ha arribat la pel·lícula. Preguntes com: tot mitjà és bo per aconseguir el que sembla millor? És inevitable embrutar-se? Tot té un preu? Com hem de fer servir el nostre poder a través dels vots? Què té a veure el que es planteja en campanyes electorals i el que fan després? Preguntes, en definitiva, sobre com gestionem les nostres democràcies, que cada vegada veiem més difícil de fer.
Ens ha agradat el treball sobri dels principals actors. George Clooney dirigeix, és guionista, productor i fa un dels papers principals en aquest film. Bon guió, bona direcció… i Leonardo di Caprio, un dels productors executius.
Encara m’han entrat més ganes de les que ja tenc de veure aquesta pel·lícula després de llegir aquest post. M’han dit que està molt bé i les crítiques que he llegit són molt possitives. A veure si aquest cap de setmana m’aprop al cinema i la veig d’una vegada 🙂 Bona ressenya!
A mi em va semblar molt interesant. Encara que sigui un altre país, tenim coses en comú. Això de la política em fa fàstig!