Argentina. Dos mesos de nord a sud

El 19 d’octubre marxàvem en un vol a Buenos Aires. D’aquí vam fer una escapada de 5 dies a la costa d’Uruguai (de Colònia a Punta Diablo), i retornar a Argentina per anar 3 dies a Rosario, d’aquí pujar al nord-est, a la província de Misiones, per conèixer les missions dels jesuïtes i les cascades d’Iguazú durant una setmana i passar després al nord-oest per conèixer Salta i Jujuy (12 dies). Després d’aquest primer mes vam baixar a la Patagònia, per recórrer la regió durant un mes fins arribar a Ushuaia. Vam tornar a Barcelona el 25 de desembre, després de 66 dies de rondar.

Buenos AIres, Rosario, Uruguai, Misiones, Salta, Jujuy.

L’escriptor Martin Caparrós, al llibre El interior, diu: “el turisme estranger valora la Puna, amb la Quebrada de Humahuaca, l’eix Calafate-Ushuaia i les Cascades d’Iguazú, tres punts que semblen posats amb premeditació i alevosia per marcar tres vèrtex, el gran triangle per obligar a anar d’extrem a extrem de la pàtria. Potser déu, finalment, és argentí.” Quan ho vam llegir ja teníem traçada la ruta, i sí, ens interessaven aquests punts i aniríem d’extrem a extrem.

Montevideo. Uruguai. Costanera. Foto: gloriacondal

A Buenos Aires ens vam allotjar en un B&B del c/Defensa, al barri S. Telmo. Encant, personalitat, llambordes i un mercat d’artesans i brocanters, la Feria San Telmo els diumenges que atreu centenars de persones. Hi vam estar 10 dies, podien ser més, o menys, en funció del temps, però segur que estiguis el temps que hi estiguis, sempre tindràs llibreries i places per recórrer, teatres i monuments per visitar, ports i “costaneras” per veure. I d’allà, dues escapades: a Tigre, per recórrer el delta del Paranà i a S. Antonio de Areco per conèixer un poble «gaucho» entre terres fèrtils.

D’aquí vam anar amb ferri a Colonia del Sacramento, a Uruguai, on vam estar 5 dies per visitar la costa sud fins a Punta del Diablo. Al marge de Punta del Este, una gran urbanització amb concentració de turistes i grans edificis, la resta és un litoral de dunes agradable i salvatge. Ens va agradar. Retornades a Argentina, vam pujar a Rosario, ciutat que ens va sorprendre, amb una “costanera” rica en jardins i edificis culturals, un centre amb importants monuments i grans jardins.

Cascades Iguazú. Garganta Diablo

Cascades Iguazú. Garganta del Diablo. Argentina. Foto: gloriacondal

Amb bus vam pujar a Corrientes, on vam llogar un cotxe per visitar durant una setmana, a partir de Posadas, les ruïnes de les antigues Misiones dels jesuïtes i les cascades d’Iguazú. Per completar la visita missionària, un dia vam creuar el riu Paranà fins a Encarnación (Paraguai) i d’allà vam visitar tres missions més. Iguazú estava esplèndid, amb les cascades vessant aigua (havia plogut molt les setmanes anteriors) i vam gaudir moltíssim entre senders i sons d’aigües, aus i bitxos.

Amfiteatro. Quebrada Conchas. Argentina. Foto: gloriacondal

De Corrientes vam creuar el nord, amb bus, cap a l’oest, a Salta amb bus, novament, de nit, còmodes i ben tractades. De la mateixa manera que en arribar a Misiones, Salta, Jujuy i les valls Calchaquís són un altre país, un altre paisatge, un altre món: 3, 5, 10 Argentines dins unes mateixes fronteres. Paisatge desèrtic a l’ombra dels Andes, la Puna, amb “Quebradas” impressionants, “cardones” gegants, muntanyes de colors i petits pobles blancs. Podria ser Perú o Bolívia. I amunt, a hores de la carretera, gent que viu entre pedres, amb alguna cabra o llama i un petit hort. Un record especial per a la Fundación Alfarcito , a la Quebrada del Toro.

D’aquí vam agafar un vol perquè el salt era molt gran (més de 3.700 km). Vam arribar a la Patagònia i vam anar al Parque Nacional Los Glaciares: primer al Chalten, el paradís del senderisme, amb cims com el Fitz Roy, impressionant i després al sud, a Calafate, amb les glaceres, per passar a continuació a Xile i caminar pel parc del Paine tres dies. Durant 3 dies més vam recórrer amb ferri el Campo de Hielo Sur, (Ruta Kaweskar) per terres verges i vam baixar a Punta Arenas per navegar per l’estret de Magallanes i visitar pingüins a l’illa Magdalena. D’aquí vam tornar a entrar a Argentina per baixar a la illa de Tierra de Fuego, enorme, fins a Ushuaia (Canal Beagle, Parc Tierra de Fuego…) on vam estar més dies dels planejats per culpa d’una vaga general, però vam poder avançar uns dies el nostre retorn gràcies als esforços d’un amic català i un argentí: la consigna, si algú ens preguntava, era: “Somos amigas de la mamá de Adrián”. I tot va anar bé.

Laguna La Victoria. Ruta Ushuaia-Puerto Almanza. Argentina. Foto: gloriacondal

A les retines i al cor, desenes de cares amigues: la Marcela i el Juan José de Buenos Aires, la Rosario d’Uruguai, el Francisco de Posadas, en Daniel de Salta, el Fabián i la Juana d’Ushuaia… i la Paula de Latam! Agraïm també les moltes persones que ens va donar informacions per planejar el viatge. Sense elles, no hauria estat igual.