Sortim de Miranda d’Ebre, a Castella i ens movem per Navarra i la Rioja fins acabar a Sartaguda, a les portes de Calahorra. El riu ha crescut, hi ha més pobles, més gent, més ciutats grans, com Logronyo… el riu ja no és aquell jove saltiró i salvatge. Va creixent i els entorns urbans no li són propicis.

Punts d’interès

• Miranda de Ebro
• Briñas
• Haro
• Cenicero
• Fuenmayor
• Logronyo
• Agoncillo
• Alcanadre
• Lodosa
• Sartaguda

Miranda de Ebro va créixer a la riba dreta, on es veuen les restes del castell; a sota hi ha el nucli antic, amb l’Ajuntament, el teatre i la catedral, i moltes cases velles, algunes tancades. Per passar a la part nova cal creuar el pont Carles III, a prop d’un gran mural a la paret titulat “La Tercera”, de l’artista Rodrigo Araico. També hi ha un cartell amb una foto antiga del pont i un text de Rafael Alberti dedicat a les bugaderes. A primera hora del matí, molts nens i mames cap a escola. Si alcem el cap, veiem les restes del castell en ruïnes.

El poble de Briñas va néixer en un meandre. És ple de cellers, de tractors i olorem most a dojo. Baixem cap al riu, amb un cabal ample i calmat, per caminar pel GR99 fins al pont de Briñas, amb molta vegetació, ocells i bolets comestibles. Som a 2 km d’Haro.

A Haro es respira vi, s’olora, es veu, es palpa… amb vinyes arreu. Ens allotgem a l’Hotel dels Agustins, un antic convent remodelat, que en unes rajoles explica breument la seva història: “Convento 1373, Guarnición militar 1805, Hospital militar 1811, cárcel 1839, hotel 1989”. La plaça Major és plena de vida, amb el quiosc de música al mig i la façana de l’Ajuntament reivindicant la capitalitat dels Rioja. Al c/Església, bars de tapes a banda i banda. Han caigut quatre gotes i després ha sortit l’arc de Sant Martí, preciós. Al vespre, al claustre, fem una copa.

Després, anem a Fuenmayor on tenim reservada una pensió. Són les festes del poble i hi ha paradetes de fira, tómbola, autos-xoc, inflables… i al vespre, ball i “vaquillas”. El riu? Està a 4 km… no sembla que el tinguin de cara. Dominen els cellers, ara en plena verema.

Logronyo ha estat històric creuament de camins. Fent el GR veiem el pont Sagasta i continuem fins el pont de Ferro on hi ha la Casa de las Ciencias, un antic escorxador. Poc després trobem el pont de Pedra i per l’anomenat Paseo de la Florida continuem davant la petita illa i el salt d’aigua fins arribar al meandre, després de passar la plaça de toros a la Ribera on observem l’erosió produïda per l’aigua. Visitem la ciutat, on destaquen la catedral, l’església de S. Bartolomé (l’escala per pujar a la torre té 113 graons, amb vistes de genials) i a l’església de Sta. M. de Palacio hi ha una talla romànica de la Verge de l’Ebre. Per anar de tapes, els carrers Laurel, San Juan i voltants.

El GR continua cap a Varea i Recajo, apartat del riu, fins arribar a Agoncillo. Des del mirador abans d’entrar-hi veiem el castell d’Aguas Mansas, l’actual seu de l’Ajuntament. Girem el cap i veiem un gran mural de l’església de Sta. Maria la Blanca en una paret d’una casa, i arribem al riu després de camps i horta. Aquí hi ha el Museu Wurth d’art contemporani.

Uns 8 km abans d’Alcanadre, el GR torna a circular tocant al riu. Som en època de verema i tothom viu d’això. Em un petit celler familiar veiem un parell de xicots trepitjant raïm. Per les carreteres, tractors amb remolcs plens. A Lodosa estan de festes: al migdia fan “vaquilles”, amb molta gent. Als afores, restes d’un aqüeducte romà molt deteriorat. Als afores de Sartaguda hi ha el Parc de la Memòria en records de les víctimes de la guerra civil. D’allà surt un sender fins a un petit pantà.

A aquestes alçades de la ruta, a més del riu, hem vist esglésies, històries i persones. I també hem après històries de pedres, d’aigua i de vides.

En aquest enllaç trobareu tota la nostra ruta. A sota, entrades relacionades: