Viatjar

 

Ulisses, un dels primers grans viatgers, volia només arribar a Ítaca? Què buscava Alexandre el Gran quan viatjava? Conquerir el món? Per què viatgem?

Els viatges ens canvien. “El temps no existia, només existia jo”, deia Henry Miller, navegant per l’Egeu. Nosaltres, navegant pel mateix mar, hem notat aquella sensació d’eternitat. El concepte de temps i el ritme canvien. Llavors pensem que el paradís és el camí. Viatjar per viatjar i no per arribar a un lloc.

Ens agrada allargar un viatge durant molt temps: comença molt abans de sortir de casa, amb la preparació, continua amb la vivència i, de nou a casa, el revivim amb els escrits, les fotografies i els records que compartim.

Amb el viatge també practiquem una forma de crear, perquè retens el que veus per interpretar-ho més tard, com si fossis una pintora davant una tela en blanc. Recordar un viatge és tornar-lo a viure. Imagineu-vos si viatgeu molt… no parareu de viatjar, encara que sigueu a casa.

Viatjar eixampla enormament les nostres perspectives. Viatjar és aprendre. I només aprèn qui viatja amb els ulls molt oberts i les mans buides, disposades a omplir-se de tots els coneixement nous.

I a mesura que va passant el temps, cada vegada viatgem més dies per visitar llocs que abans hauríem trigat menys. Perquè ara badem molt i escoltem més. I parlem, parlem amb tothom que té ganes d’escoltar-nos. I caminem fins que el cos ens deixa. O ens quedem dalt d’una muntanya o davant del mar quietes, callades… i res més.

Viatjar ens ha tornat més sàvies, més tolerants, més segures que ningú té la veritat del tot. I quan som a casa, de nit, davant el mapa de la gran pantalla, fem girar la bola del món a plaer, descobrint noves ciutats, nous cims, nous món. I llavors es posen en marxa, de nou, tots els mecanismes per tornar a preparar la següent aventura.

En aquest petit fragment trobareu alguns per quès…

http://www.vallesvisio.cat/gloria-arimon-fa-una-xerrada-de-viatges/