El riu Besòs neix entre Montmeló i Montornès, resultat de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost i recorre 17,7 km fins arribar al mar. De ser un dels rius més contaminats d’Europa, es va recuperar força a finals s. XX, però un vessament de dissolvent a Montornès l’any 2019 va suposar un greu impacte en la biodiversitat.

Ànecs a la desembocadura del riu Besòs. Foto: gloriacondal. 2018

Distàncies:

Montornès-Mollet: 4,6 km

Mollet-Montcada: 6 km

Montcada-Sant Adrià: 9 km

Passarel·la riu Besòs a Montcada, barri de la Ribera. Al fons, fàbrica ciment. Foto: gloriacondal. 2020

Els trams fins a Montcada són irregulars i en alguns llocs, dolents. A partir d’allà, el recorregut es pot fer a peu o en bici de manera planera. Aquesta part és la que expliquem.

Iniciem el recorregut al pont de la carretera de la Roca o a la passarel·la al barri de la Ribera. Allà, si al alcem el cap, veurem el turó de Montcada (273 m). L’extracció feta durant molts anys per l’empresa Asland es va emportar una bona part (feia 300 m d’alçada i té queixalat una bona part d’un lateral). L’explotació va acabar, després de moltes lluites veïnals contra la contaminació que produïa, i a partir de 2013 es plantejà la restauració. Forma part del Parc de la Serra de Collserola. Als peus, les instal·lacions de la fàbrica Lafargue, sucessora d’Asland.

Casa de les Aigües. Montcada i Reixac. Foto: gloriacondal. 2020

El segon punt d’interès és la Casa de les Aigües, a poc metres de la passarel·la per creuar el riu, una joia del modernisme industrial català, obra d’Antoni Rovira, que funcionà del 1878 al 1987 com a central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu. A tocar hi havia el rec Comtal.

El recorregut fins a mar es pot fer des de la llera del riu o bé pel sender asfaltat superior, que transcorre per la riba esquerra del riu en direcció mar, paral·lel a la carretera de la Roca. A l’altra riba, observem el barri de Can Sant Joan amb un petit turó a partir del qual hi ha el barri de Vallbona, que forma part del districte de Nou Barris de Barcelona. Als seus peus, encara hi ha part del rec Comtal, on els veïns es remullen els peus quan fa calor. A l’altra banda de les autopistes, el barri de Meridiana.

Turó de Vallbona, límit territorial entre Montcada i Barcelona-Vallbona. Al fons, turó de Montcada, a sota barri de Can Sant Joan. Foto: gloriacondal. 2020

El Parc fluvial del Besòs és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, i forma un continu urbà de Montcada i Reixac, Barcelona, Sta. Coloma de Gramenet i S. Adrià de Besòs. Des del Pont de Montcada fins al pont de la pota nord de Sta. Coloma, trobem zones de prat fluvial, illes, meandres i zones humides. D’aquí fins al pont del tren a S. Adrià, hi ha gespa, amb rampes per a minusvàlids i escales d’accés.

Veiem, amunt, a l’esquerra, els barris de Singuerlin i les Oliveres i després arribem al Parc can Zam, que els anys 70 la mobilització popular salvà de l’especulació urbanística (hi volien fer un polígon industrial). Al nivell superior té un passeig central que marca la divisió entre el sector més proper a la muntanya, i el proper al riu, amb un gran llac i predomini d’espècies vegetals de ribera. En un mur a la llera del riu, destaca el “Passatge de la paraula” amb un fragment d’un poema de Màrius Sempere: “Viure és provar-ho infinites vegades”. 2008. En altres espais, informació de la fauna i flora que hi trobem. A la nostra dreta deixem enrera els barris de S. Andreu i la Verneda.

Fragment poema Màrius Sempere. Llera riu Besòs. Sta. Coloma Gramenet. “Viure és provar-ho infinites vegades”. Foto: gloriacondal. 2020

La zona final és la desembocadura, un espai d’interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del riu. D’allà veiem el panell solar del Fòrum. Recordem un any que vam caminar-ho tot coincidint amb la celebració de la Feria de Sevilla. Fa ser un final d’etapa interessant, per les tapes i els “finos”.

Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs, coneguda com les Tres Xemeneies. Foto: gloriacondal. 2018

Des de la platja de S. Adrià es pot anar en direcció Badalona, passant per la Central Tèrmica de les Tres Xemeneies, del 1913, enderrocada el 2012. Ara només resten les xemeneies. A partir d’aquí, podem fer, caminant, tota la costa del Maresme.