Bosc Petrificat. Arizona. Foto: gloriacondal

Hem dormit en 22 llits diferents. Hem agafat 8 avions i hem aterrat en 7 aeroports. Segons American Airlines, hem fet 23.000 km en avió. A més, vam llogar un Ford Fiesta durant 40 dies amb el què hem fet 7.826 km.

Gran Canó. Rim Nord. Bosc cremat. Foto: gloriacondal

Havíem estat als EUA el 2006 per visitar Nova York, Washington i Niàgara. El 2012 vam fer de S. Francisco a Los Angeles (costa i deserts) i el 2013 vam visitar els parcs de Yellowstone i Teton, Bryce i Zion, Monument Valley, Mesa Verde, Canyonlands i Arches…

Las Vegas. Hotel Bellagio. Foto:gloriacondal

En aquest viatge hem combinat algunes ciutats: Boston, Xicago, Nova Orleans i San Diego, amb parcs que no coneixíem: Yosemite i Gran Canó, Kings i Sequoies, Anza-Borrego, Saguaro… i el recorregut de la ruta 66 al seu pas per Arizona. I hem fet tot això a ritme de jubilades, és a dir, dormint molt, sense passar-nos de quilometratge diari, fent excursions pels parcs i patejant-nos les ciutats, badant i xerrant amb la gent sense presses… i controlant que el 25 de cada mes la (in)Seguretat Social espanyola ens ingressés la pensió, a més de reivindicar a les entrades dels llocs, que érem “seniors”, pel descompte.

Adopt a block

Hem constatat que la segona llengua dels EUA és l’espanyol. A ciutats com Boston o Xicago, molts rètols i avisos en els transports són bilingües; també en aeroports i alguns centres comercials. Arreu trobes gent que el parla. Ens n’alegrem per la llengua germana, és potent i no cal que esclafi d’altres llengües més petites però igualment dignes. D’altra banda, un tema que ens fa gràcia és el d’adoptar, no criatures, sinó carrers i carreteres; sovint trobes rètols que t’hi conviden, una manera de finançar-ne el manteniment descarregant-ne les arques públiques. Més: ens encanten les matrícules dels cotxes, per estats, alegres, que sovint només porten a la part de darrera del cotxe.

La llei de Murphy ha funcionat força: a l’hora de fer les fotos importants sempre teníem el sol en contra. En carreteres solitàries sempre trobàvem un cotxe just en el revolt. Als llocs on havia de fer bo, va ploure i granisar. L’únic problema en un allotjament era en un lloc sense wifi ni cobertura de mòbil. Però ull, tot ens va anar molt bé: previsions força ajustades però amb marge de maniobra, salut genial, relacions qualitat-preu bones… al marge dels petits oblits dels primers dies als motels: ens vam deixar el tub del pastadents, penjadors de roba i poca cosa més. Per a la nostra memòria senil, està bé, tot i que sovint no recordàvem on havíem guardat el passaport.

Yosemite. Mirror Lake Trail. Trampa per caçar ossos. Foto:gloriacondal

Vam publicar, sobre la marxa, diferents entrades d’aquest viatge. I aquí teniu el resum, per seguir-lo: de Boston a Xicago (no a Califòrnia) i després a Nova Orleans. D’aquí a Phoenix on lloguem el cotxe i fem el Gran Canó, la ruta 66, els llacs Mammoth, Yosemite, Las Vegas, la costa sud de Califòrnia, el desert Anza-Borrego, i retornem a Phoenix des de Tucson i el parc Saguaro. Sumat tot, hem gastat uns 5.500 € cadascuna.

Matrícula de cotxe de Massachusetts on posa  l’estat i és divertida, com totes les dels Estats Units. Foto:gloriacondal

Hem confirmat que la gent nord-americana és amable, oberta, senzilla, li agrada conversar i ajudar. El cas més clar va ser el xicot que es va aturar quan havíem punxat la roda del cotxe, ens la va canviar a 45º enmig del desert i es va acomiadar amb una abraçada. Una mena d’àngel caigut del cel. Hem après un munt de coses, com sempre; per exemple, que no podem identificar la gent amb els governants i que la famosa crisi perjudica els de baix tant d’aquí com d’allà. Tot està relacionat, per això quan sentim la notícia sobre l’equip de beisbol de Xicago, els Cubs, visualitzem l’estadi i els fans. Quan expliquen que han condemnat a mort l’assassí de la marató de Boston recordem la plaça amb la placa i l’Stephanie, que hi va córrer un cop. I quan veiem Obama a la tele parlant al funeral de les víctimes de la matança en una església de Charleston recordem els rètols a biblioteques i botigues: “Aquí no es pot entrar amb armes”. Som més sàvies, sí, i sobretot, més tolerants.

Parc Saguaro. Sud Arizona. Foto:gloriacondal