Aquesta és una sortida de 6 amigues que passem dels 70 anys totes, que hem decidit gaudir de dos dies plegades. N’hem passat de verdes i de madures i a aquestes alçades, ens coneixem molt. Ens hem trobat a Balaguer, al pla d’Almatà, on hi ha l’església del Sant Crist, amb vistes a la ciutat i el riu.
Pugem a veure el Sant Crist, imatge esculpida per Nicodem, venerada a Jerusalem, traslladada a Beirut i quan els àrabs l’envaeixen, la llencen al riu, la creu arriba al Mediterrani i navega contra corrent pel Segre fins a Balaguer. Les monges clarisses la salven i des de llavors és allà. Al davant hi ha les restes del castell Formós o palau de la Suda. Del passat de Balaguer recomanem que escolteu aquest pòdcast, així sabreu, entre altres coses, que d’aquest riu se n’extreia or.
Arribem al monestir de les Avellanes, on passarem la nit. Després de dinar anem a Vilanova de la Sal, al peu del puig de Privà, amb un centenar d’habitants. Al centre hi ha l’església, que va guardar durant uns anys, les restes dels comtes d’Urgell. La història és aquesta: l’any 1906 el monestir de Sta. Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser comprat pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses, que va vendre els sepulcres comtals a un antiquari de Vitòria i aquest els va revendre als EUA (ara són al museu dels Cloisters de Nova York). Les restes dels comtes van ser portades a l’església de Vilanova de la Sal i no es van retornar al monestir fins el 1967. El 2006, en les voltes del temple es van trobar uns baguls amb la documentació del monestir del període 1166-1834, sembla que guardada allà arran de la desamortització de Mendizábal.
Anem a veure les salines. Les primeres referències són del s.XI, però es creu que ja s’explotava durant l’època romana. Al segle XX, amb una activitat més intensiva, s’hi van arribar a extreure entre 60 i 100 tones l’any. Ocupen uns 3.000 metres i es van explotar fins el 1989. Hi fem una volta, són una coseta reduïda però si fem volar la imaginació, arribem lluny.
Os de Balaguer Poble en pendent, només té un bar, que aquell dimarts a la tarda estava tancat, mala sort perquè pintava molt bé. Aparquem a prop de la font del Pilot (s.XVIII) que abans tenia abeuradors per al bestiar, però els van enderrocar A la part superior hi ha una escultura, el Sampitot. A prop hi ha l’església de Sant Miquel, amb una façana barroca. Ens criden l’atenció els pilars al voltant de la porta principal, de pedra sorrenca groga, que sembla que s’hagin de desfer quan els toques. Des de 1988, el campanar és l’escenari de la Trobada de Campaners de Catalunya, l’últim cap de setmana d’abril, una festa que homanatja l’ofici de campaner, patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Dins del castell hi ha el Museu de les Campanes de Catalunya.
Com que no hi podem fer un mos baixem a Balaguer i seiem en un bar de l’avinguda de l’estació, ple de jovent pendent del partit Atlètic Madrid-Barça.
L’endemà vam anar a veure la Cova gran de Sta. Linya. Un xicot estava fent escalada i ens vam estar pendents una estona. Després vam pujar per una pista, va caldre encabir-nos totes en un sol cotxe, el 4×4, per poder arribar al mirador de Lo Balconet, davant del tossal de lo Coscoll, amb el fons nevat de la serra del Rei on destaquen Lo Tossal (2.482 m) i el Tuc de la Cometa (2.446 m). Som a 300 m sobre el riu Noguera Pallaressa i el pantà de Camarasa envoltades de romaní, farigola, flors de tota mena i colors.
Un instant que cadascuna vam fer etern. I tornem sabent-nos més sàvies i més fortes que abans.
Dues dones i una bicicleta poden arribar on vulguin
Més informació de la zona: https://gloriacondal.com/2026/02/01/santa-linya-i-lermita-de-sant-urba-de-montclus-montsec/
Gloria Condal 