Alvernia: volcans, llacs i poblets

L’Alvèrnia, al centre del Massís Central de França, és una zona volcànica amb puys (cons volcànics) i un conjunt de muntanyes entre valls, al centre-sud de França. La capital és Clermont-FerrandAl sud del Parc Natural dels Volcans hi ha el departament del Cantalamb l’estratovolcà europeu més gran, valls profundes i altiplans elevats. Cap amunt, Artense i Cézallier, el primer amb torberes i boscos; el segon, amb altiplans alts. Segueix la zona de Monts Dore, amb volcans vells i circs glaciars i, finalment, la part nord, els Monts Dômes, amb més de 80 volcans joves.

Vam plantejar-nos un circuit amb els següents punts d’interès per a una setmana:

Viaducte de Millau – Estaing – Entraygües – Orillac – Torres de Merle – Laroquebrou – Puy Mary – Murat – Clermont-Ferrand – Puy de Dôme – Orcival – Puy Sancy – Llacs Guery, Chambon i Pavin – Murol – S. Nectaire – Issoire – Usson – Lo Pui en Velai

Veu-lo al mapa

Tours Merle

Torres de Merle. Restes  fortalesa (s. XI- XV) sobre un meandre del riu Maronne i envoltada de boscos. Micro-regió de la Xaintrie (o Santria), una zona de transició entre l’Alvèrnia, el Limousin i el Quercy. Val la pena aturar-se 1 km abans per la perspectiva. Foto: gloriacondal

La Roquebrou

Laroquebrou, a la riba del riu Cère. Festival Internacional Booggie Woogie, mes d’agost. Poble nascut a finals XIII, part del Camí de Santiago. Foto: gloriacondal

Puy Mary

Puy Mary, 1.787 m. des del coll de Peyrol. Estrato volcà més gran d’Europa: 2.700 km2 i 70 km diàmetre. Foto: gloriacondal

Murat

Murat. Poble nascut a finals XIII, part del Camí de Santiago. Capella romànica de S. Antoine. Foto: gloriacondal

Puy de Dome

Puy de Dôme. 1.465 m, el volcà més jove i més alt dels Puys. S’hi pot pujar a peu pel Chemin des Muletiers o en cremallera i des d’allà, arribar al cim per graons. Foto: gloriacondal

ND Port.Clermont

Clermond-Ferrant. Dues esglésies imprescindibles: la catedral i ND du Port (a la foto). Foto: gloriacondal

Orcival

Església romànica d’Orcival. Foto: gloriacondal

Puy Sancy

Puy Sancy (1.886 m), un antic estratovolcà. Cal pujar 864 graons, vistes 360º, possibilitats de moltes caminades. Foto: gloriacondal

 

Castell Murol

Castell de Murol banda oriental del massís de Sancy. Foto: gloriacondal

S. Nectaire

Eslésia romànica de S. Nectaire. Foto: gloriacondal

Issoire

Església d’Issoire, policromies s. XIX. Foto: gloriacondal

Usson

Usson. Església i columnes basàltiques. Foto: gloriacondal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Resum:7 nits – 1.675 km – 583 € cadascuna -agost 2019

Ici Auverge

Aquí acaba França. Aquí comença l’Alvèrnia. Clar.

Anuncis
Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

El consolat soviètic a Barcelona durant la guerra civil

El búnquer de l’exconsolat soviètic de l’avinguda del Tibidabo, de 50 m2, que es conserva en perfecte estat, pertany des del 1996 a la Mútua Universal.

consolat URSS BCN

Consolat soviètic a Barcelona, 1936

El 1936 a Espanya hi havia hagut un cop d’estat i les forces democràtiques de la república l’estaven defensant. Els soviètics, on s’havia iniciat la construcció del comunisme, no volien que «derivés» cap a situacions radicals, defensades per anarquistes i trotskistes. Per això, el consolat de Barcelona era un lloc de vital importància. Es trobava al Passeig de Gràcia, on ara hi ha l’Hotel Majestic, però la URSS va preferir traslladar-lo lluny del tràfec central de la ciutat, on les entrades i sortides fossin més discretes. Per això el cònsol enviat pel govern d’Stalin, el bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, i la seva muller, Sòfia Levin, van anar a la torre del Dr. Andreu (7-11-1936), que la Generalitat havia incautat, situada a l’av. del Tibidabo; al soterrani es construeix un búnquer per refugiar-se en cas que l’aviació italiana bonberdegés la ciutat. El cònsol té l’encàrrec de donar suport a la lluita antifeixista, però també de controlar la CNT-FAI i, sobretot, el POUM, d’inspiració trotskista, el gran enemic d’Stalin.

nin

Llibres Andreu Nin. Fotografia: gloriacondal

El debat sobre si primer fer la guerra i després la revolució, o fer la revolució mentre feien la guerra (com deien CNT i POUM) està a l’ordre del dia. Andreu Nin, ideòleg del POUM que exercí de ministre amb Companys, és segrestat per homes que surten del consolat soviètic i apareix mort uns dies després.

Ovséienko, un home lleial a la revolució i a Stalin, té bona relació amb el president Companys, comença a veure les contradiccions entre els diferents sectors que lluiten, la soledat del president, les males relacions entre els polítics catalans i els de la república espanyola… i intenta ajudar, mentre dins el seu consolat, els seus propis homes se’n malfien.Tothom pot ser acusat de traïdor i executat. Partidari del socialisme en un sol país, en contra de l’opció trotskista de revolució permanent, Stalin està obssessionat amb els enemics. L’octubre de 1937 criden el cònsol a Moscou i 4 mesos després és afusellat, igual com la seva dona. Aquells anys, més d’un milió de persones foren afusellades en nom del paradís comunista.

El feixisme avança, Franco té el suport de Hitler i de Mussolini, les democràcies britànica i francesa practiquen la no-intervenció i la URSS ven molt car el seu suport a la república espanyola. Entre els defensors de la república, diferències, baralles i malfiances. El juliol de 1939 Franco guanya la guerra civil i comença una llarga dictadura. L’agost d’aquell any Stalin signa un pacte de no-agressió amb Hitler. El mes següent, Hitler envaeix Polònia. L’agost de 1940, el militant del PSUC Ramon Mercader assassina Trotski, a Mèxic, on vivia exiliat (els primers anys amb els pintors Diego Rivera i la seva dona, Frida Kahlo). El juny de 1941, Hitler envaeix la Unió Soviètica. Finalment el feixisme és derrotat i Stalin mor el 1953.

Informacions basades en el llibres El cònsol de Barcelona d’Andreu Claret (Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2019), L’home del piolet, d’Eduard Puigventós, i la pàgina web de Barcelona.cat

 

 

 

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

Lagkada, Xios, Grecia

Xios. Molins

Xios. Molins. Foto: gloriacondal

Ha passat un any des de l’última vegada que hi vam estar. El rellotge del campanar marca les 12:20, com l’any passat, com l’altre i com l’altre. Sembla que el temps no s’hagi mogut, però sí. A la desviació de la carretera general a prop del camp de futbol, quan s’agafa la carretera que baixa al poble, una pintada ens posa en alerta: “no a la incineradora”.

γεμιστα

Gemistà: tomàquets, albergínies, carbassons… al forn, farcits d’arròs. Foto: gloriacondal

Els amics ens posen al dia del que ha passat en aquest any: ha mort el metge titular, un home de 40 anys, i el substitueix un jove amb ganes de treballar, que han convençut que es presentés a les municipals i ha sortit escollit./ Feia uns dies que havia mort un home de 39 anys en un accident de moto, la mateixa edat del seu pare quan va morir. / El fill de la veïna del davant va caure i té el maluc malament. Sa mare, per primer cop, ens dóna llimones, que eren al terra, de tantes que en té. Al cap d’uns dies han d’anar a l’hospital d’Atenes perquè hi ha problemes. Marxem sense que hagin tornat. El seu gos està sol, però la carnissera passa a posar-li aigua i donar-li menjar. /

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’hort d’uns altres amics continua sent un espai on retornem cada any: els ametllers no donen gaires fruits, en canvi, les figueres són plenes de figues. Les primeres albergínies, plantades en tres temps, estan a punt. Han canviat les pereres de lloc, però no han fet res… Compartim horta i fruits en un llarg sopar amb vistes a les Inusses i la costa turca. Ara estan amatents perquè els turcs reclamen unes illes com a seves, la “pàtria”per amagar problemes interns. / Al balcó d’uns altres amics, una ceramista, un escriptor i una directora de cinema, es pregunten per què la bellesa que ens envolta no impregna totes les persones, què cal fer contra els nous feixistes que potser tenim al costat de casa…

Lagkada- Sant Joan

Port de Lagkada. Revetlla de S. Joan. Foto: gloriacondal

La carnissera, el peixater, el vell capellà de barba blanca, la campanera, els amos de les tavernes i de les cafeteries… els amics amb noms i cognoms que portem enganxats al cor. Rostres dibuixats a la pell. Marxem amb el cor ple d’amor i de nostàlgia. Al camp de futbol han pintat un paisatge de mar, arbres i nens jugant al costat d’un altre amb un núvol negre, fàbriques i fum, i una frase: παρτε θέση, que podríem traduir per: “pren partit”.

Οχι στα εργοστασια καύσας. Θέλοθμε σχολεια, γιατρό...

No a la incineradora. Volem escoles, metges. Foto: gloriacondal

Més històries de Lagkada:

Sobre dones de Lagkada:

https://gloriacondal.com/2016/04/11/dones-de-xios/ https://gloriacondal.com/2016/07/02/dones-de-xios-2apart/

Sobre Lagkada i Xios

https://gloriacondal.com/2016/07/12/98-dies-a-xios-grecia/

https://gloriacondal.com/2017/05/16/un-mes-a-lagkada/

https://gloriacondal.com/2016/05/03/pasqua-a-lagkada-xios-grecia/

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Leros

Agia Marina. Leros

Agia Marina. Leros. Foto: gloriacondal

Segons la mitologia, Leros (Grècia) era l’illa d’Artemis, la deessa dels espais naturals. Fins fa poc, tenia fama d’illa no desitjable perquè hi havia un manicomi i també era presó per a dissidents. Ara és una illa tranquil·la, agradable i coquetona.

castell de Pandeli. Leros. Dodecanès

Castell de Pandeli. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

Els ferris grans arriben al port de Lakki. Els italians, quan la van ocupar el 1912, com les altres illes veïnes, hi van fer el port principal. Hi resta algun edifici de llavors, però l’atmosfera és decadent, de ciutat trista.

Leros. Castell i molins

Castell i molins. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

Aquesta i les veïnes són illes petites, que es poden recórrer en un sol dia. D’Agia Marina a Parteni (nord) hi ha 8 km i a Xirokampos (sud) 6,7 km. Vam llogar cotxe un dia i la resta, a peu.

Molins de Pandeli. Leros

Molins de Pandeli. Leros. Foto: gloriacondal

La banda més animada és la costa des d’Agia Marina (on arriben els catamarans) fins a Alinda. Allotjaments, restaurants i vida (dintre d’un ordre!). Des d’Agia Marina es veu un gran castell, que domina els pobles de Platanos (la capital) i Pandeli. Sobre aquest darrer, hi ha una filera d’antics molins restaurants. Molins, capelles i castell donen llum i esplendor a la nit. De dia vam pujar a peu al castell, visita obligada; destaquem, les explicacions del responsable del museu que hi ha, un erudit amb qui podríem haver estat parlant tot el dia.

Capella Panagia Kavuradena. Leros

Capella Panagia Kavuradena. Leros. Foto: gloriacondal

A l’illa de Leros hi ha tres capelletes per visitar: Panagia Kavuradena, sota una roca, tocant al mar, poc després del poble de Xirokampos, un lloc amb platgeta i tavernes. La segona, després del nucli de Parteni, la capella d’Agia Matrona Kiura, amb la particularitat que a l’interior hi ha uns frescos pintats per presos polítics de la dictadura (a prop, la platja de Blefiti)

Capella Agios Isidoros. Leros

Capella Agios Isidoros. Leros. Grecia. Foto: gloriacondal

La més coquetona, a la badia de Gurma, la capella d’Agios Isidoros, un sant que va arribar a Xios (on hi ha la capella «original») des d’Egipte. S’hi arriba caminant per un estret passadís entre aigües. Si hi ha moltes onades, millor deixar-ho!

pops. Leros

Pops penjats assecant-se al sol. Leros. Foto: gloriacondal

Ens hem fixat en moltes nens i nenes a les platges i ports de l’illa. Són canalla feliç. Juguen entre ells, a l’aigua sobretot. Els pares i mares xerren a la taverna, i ells, autònoms, frueixen de l’aigua. A molts els encanta pescar. Els veus amb una petita canya, o simplement un fil, sempre vora l’aigua, pendents si piquen. I piquen molt! Llavors, l’alegria de la canalla és gran. El dia que marxàvem, mentre esperàvem el catamarà, un nen va pescar, allà mateix al port, un gran pop. Corria amunt i avall i cridava: «μεγάλο, μεγάλο» (gran, gran). Que els duri molts anys.

leros map

Mapa Leros. Grecia

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Kalimnos

map kalimnos

mapa kalimnos

L’illa de Kalimnos (Κάλυμνος) a l’Egeu (Grècia), va ser famosa fa anys per les esponges. Ara és coneguda per ser un lloc d’immersions i d’escalada. Per nosaltres, que ni baixem sota el mar ni pugem a segons quins cims, hi va haver moltes coses interessants.

monument bus kalimnos

Monument als buscadors d’esponges. Kalimnos. Grecia. Foto: gloriacondal

Els pescadors d’esponges anaven lluny. Marxaven a la primavera i tornaven a la tardor. Baixaven a 40 metres, a pèl, respirant a pulmó i fins el 1869 no van començar a baixar amb escafandres. Les campanes de les esglésies repicaven quan tornava un caïc. Quan les mares, filles o germanes baixaven al port, sabien que tenien un 50% de possibilitats que el seu parent hagués mort. Entre 1866 i 1915 hi hagué 10.000 morts i 20.000 amb paràlisi, per no fer descompressió. L’activitat va baixar molt per la destrucció dels vaixells a la Segona Guerra Mundial, la competència de les esponges sintètiques més endavant, i les malures que afectaven les esponges. Ara, les esponges són un record que es ven en barques o botigues.

Kálimnos també és coneguda per ser un lloc molt bo per fer escalada i bussejar

Emporios. Kalimnos.

Emprios. Kalimnos. Grecia. Foto: gloriacondal

Hi vam estar 5 nits. Dos dies vam llogar cotxe i la resta, amb bus i a peu. Del port, Poziá, situat al sud, fins al nucli d’Emborio, el lloc més llunyà al nord-oest, hi ha 20 km. Més enllà, territori de cabres. La costa inicial fins a Masuri està molt urbanitzada. Cap allà, a Mirtiés s’agafen les barques a l’illa de Tèlendos i des d’Argionondas a Emporios hi ha coves, parets per escalar i platges maques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des del port es veu, amunt, Xorió, la vella capital, amb restes d’un gran castell on val la pena pujar. Al sud, hi ha dos llocs que ens han encantat. Un a l’est, la vall de Vazís, verda, amb arbres fruiters i amb un fiord amb el port de Rodi al fons. Al sud-oest, Blixádia, una cala amb 2 platgetes. Hi vam anar amb bus (llàstima que a la tornada el bus no va aparèixer i vam haver de tornar amb taxi).

L’element definitori per enamorar-se d’un lloc, a més del paisatge i la cultura, és la gent. Aquí hem conegut el Dimitris i l’Stela, a Poziá, que ens han mimat. Amb ells hem parlat de Grècia, de política, de música (ell forma part del grup musical AMONI)… Com si ens coneguéssim de tota la vida. «Potser és la Mediterrània, potser els sons comuns de la música, potser perquè estimem la pàtria de l’altre…» deia ell.

castell Xora kalimnos

Castell Xora Kalimnos. Dodecanes Grecia. Foto: gloriacondal

Dalt del catamarà on marxem cap a l’illa de Leros, deixem enrera les cúpules de l’edifici construït pels italians (van ocupar Kálimnos del 1912 fins al final de la II Guerra Mundial). Mentre l’edifici es va fent petit, la nostra melangia es fa gran.

Poziá. Kaliimnos. Dodecanès

Poziá Kalimnos. Dodecanes Grecia. Foto: gloriacondal

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Télendos

Illa de Telenda. Grecia

Illa de Telendos. Grecia. Foto: gloriacondal

Petita illa de l’Egeu de 4,6 km2, sense cotxes. A 1 km de la costa oest de Kálimnos, cada mitja hora surten barques cap allà des de Mirtiés. Abans formava part de Kàlimnos, però el segle VI uns terratrèmols van provocar-ne la separació. I així van quedar.

Punt més alt de l'illa de Telendos

Punt més alt illa Telendos. Grecia. Foto: gloriacondal

Gran muntanya amb el cim de 460 m, té poca base, només a la costa sud-est hi ha un petit espai on han nascut quatre cases mal comptades, algunes tavernes, habitacions i un petit supermercat. Una mica enllà, església i cementiri. L’any 2011 hi vivien 94 persones, ara potser menys. Hi ha algunes petites platges properes al moll on arriben les barques, o d’altres més amagades (platja secreta) al sud-oest. També restes d’antics banys i de capelles arreu. Al nord, restes d’un castell bizantí. A dins, com tantes vegades, els grecs hi van construir una capella, aquí, la de Sant Constantí.

Port de Telenda. Grecia

Port de Telendos. Egeu. Foto: gloriacondal

Des del 2007 s’organitzen escalades a les tres coves que hi ha. Com a la costa del davant, de Kálimnos, és un lloc ideal per escalar.

Antigues construccions Telenda. Grecia

Construccions antigues com capelles, banys, castell… a l’illa de Telendos. Egeu. Foto: gloriacondal

A la taverna Rita, lloguen habitacions. Mentre nosaltres dinàvem, va arribar una parella de turistes amb quitxalla. El nen de la taverna, en veure’ls, va agafar un cubell que tenia ple de joguines i els les va anar a portar. Van acabar jugant tots tres amb les joguines sobre la taula, mentre els pares menjaven una amanida i peix. Nosaltres, amb una gerreta de vi blanc, ho observàvem tot, amb el rellotge aturat. Illa ideal per desaparèixer de la circulació uns dies.

Si en voleu saber més:

https://www.mysteriousgreece.com/travel-guides/islands/dodecanese/telendos/

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Castells del Sió

Cereals, cultiu típic de la Segarra

Cereals, cultiu típic de la Segarra. Foto: gloriacondal

El riu Sió neix a prop de S. Guim de Freixenet (La Segarra) i recorre 77 km fins arribar a Balaguer, on desemboca al riu Segre. És un riu de règim pluvial, no porta gaire aigua o gens, de vegades amagat entre canyissars i verdissa. Al llarg dels anys la seva aigua fou element bàsic per molins fariners, buscada i preuada per diferents cultures. L’itinerari coincideix amb les línies defensives de finals s. X i principis XI. Els sarraïns en una banda, els cristians en l’altra. Torres, castells i esglésies formen part del paisatge, sovint travessat pel canal Segarra-Garrigues.

Montfalcó murallat

Montfalcó murallat. La Segarra. Foto: gloriacondal

La ruta dels castells del Sió es pot fer amb cotxe i bicicleta. Nosaltres hem fet una part en un cap de setmana, que sumat a altres incursions d’altres cops, ens permet tenir una bona perspectiva.

Concabella

Castell de Concabella. Foto: gloriacondal

El punt més oriental és a Gàver, on el Sió neix en una font. D’allà, en direcció oest, s’arriba a Montfalcó murallat, una fortalesa imponent (1043), anomenada vila closa perquè només hi ha un portal: les cases es troben al voltant d’una plaçeta i un parell de carrerons, el més llarg dels quals és cobert pels habitacles que soporten els arcs inferiors i els laterals. Hi ha una quinzena de cases, un restaurant i algunes cases rurals.

L'Aranyó

L’Aranyó. La Segarra. Foto: gloriacondal

Al castell de Concabella (1031), hi ha Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, imprescindible per entendre l’expansió feudal sobre Al-Andalus i la línia defensiva cristiana. L’edifici és alhora centre cultural i seu de l’Espai Pedrolo, una visita imprescindible per acostar-se a l’home i l’escriptor, que va néixer a pocs quilòmetres, al castell de l’Aranyó (1120), un espai ara privat. Allà només hi podem veure una escultura blanca de Pedrolo descalç, amb el fons dels camps i al límits, els Pirineus nevats. A 10′ de camí, dues roques anomenades Els Pallers, entre camps de blat i magnífica vista del poble.

L'Aranyó- Pedrolo

L’Aranyó, poble natal de Pedrolo. Foto: gloriacondal

Tocant a l’Aranyó hi ha l’imponent castell de Montcortès, una fortalesa rectangular amb dues torres bessones, ara molt malmès.

MOntcortès de Segarra

Castell de Montcortès. La Segarra. Foto: gloriacondal

De Concabella s’arriba en pocs minuts a castell-molí de Ratera, i un xic més endavant, el nucli de Ratera, vila closa, com Montfalcó, amb entrada única, que a diferència de la primera, aquesta té l’església fora.

Ratera

Castell molí de Ratera. Foto: gloriacondal

A Pelagalls pugem a veure l’església de S. Esteve (1180), amb una portalada original. Darrera, un petit cementiri amb algunes esteles discoidals del s. XII. Els camps de blat es combinen amb nombroses granges de porcs.

Pelagalls

Pelagalls.Església S. Esteve. La Segarra. Foto: gloriacondal

Al castell de les Pallargues (1040) es pot visitar l’interior de la mà de Teresa Majoral, muller de Pere Rovira, hereu del propietari de castell. La Teresa hi viu, s’ho estima i sap moltes petites coses. Un plaer.

Les Pallargues

Castell de Pallargues. La Segarra. Foto: gloriacondal

Més amunt hi ha el castell de Florejacs, on havíem estat en una altra ocasió, que també es pot visitar, i entre Agramunt i Tornabous el pilar d’Almenara.

Guimerà

Església i castell de Guimerà. Foto: gloriacondal

Al marge del Sió, vam fer una incursió a Arbeca per visitar el poblat ibèric dels Vilars, molt interessant, i Guimerà (església i el castell). Punt final a Cervera, capital de la cultura catalana 2019, on hi havia una trobada de RECERCAT i una altra d’acordions.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hem après refranys, hem escoltat paraules dites diferents, com àusters, o la paraula pollaguera aplicada a una porta,

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris