Göteborg-Marstrand-Trollhättan-Vanesborg. Suècia

sud oest suecia

Sud-oest Suècia. Punts d’interès.

L’objectiu bàsic era compartir uns dies de primavera amb una amiga nostra que hi treballa, el seu home i el nen, després del dur hivern. Amb un vol directe BCN – Goteborg (Norwegian) ens plantem allà en 3 hores, més un bus i un tren. A les 7 érem a l’estació de Trollhättan on ens recollien. Durant uns dies, hem conegut aquestes ciutats al sud-oest de Suècia i hem fet una escapada a l’illa de Marstrand.

trollhatta presa

Trollhättan. Suècia. Vistes de la l’edifici de la centra hidroelèctrica. FOto: gloriacondal

El port suec més important és Göteborg, al Kattegat, que mai no es glaça. Comunica amb Estocolm, al centre de la costa bàltica, per una ruta fluviolacustre que remunta el riu Göta, desguàs del llac Vänern, mitjançant el canal Göta, que segueix també el Vättern i va a parar a la mar Bàltica al sud de la capital. Trollhättan té uns 50.000 habitants, 15.000 d’ells estudiants amb universitat potent. La ciutat es va crear a partir de la presa d’aigua fa 100 anys. Des dels miradors de Kopparklinten tenim vistes de la central, l’edifici històric i la presa.

trollhattan cova reis

Cova dels reis. Trollhättan. Foto: gloriacondal

Durant l’estiu, obren les comportes del salt i l’aigua baixa, un espectacle que té molt èxit. Davant nostre, al fons, l’edifici del Centre de Recerca Innovatum, depenent de la Universitat, on treballa la nostra amiga. A prop, l’anomenada Cova dels reis, de l’Edat del Gel, amb signatures de les famílies reials al llarg de tota la vida.

trollhattan comportes

Trollhättan comportes. Foto: gloriacondal

Un dia baixem als dics: Fallen och Slussarna, un vaixell acaba de passar per les comportes, de força alçada. Les comportes antigues són del 1844, el tràfic era molt dens, amb cues de més de 120 vaixells, de càrrega: transportaven farina, sucre, parafina, espècies, cafè, oli, fusta… A l’hivern, quan el canal es gelava, s’havia de tancar. El centre de Trollhättan no és gaire gran, amb botigues, restauració, biblioteca, cinema… tot i que les grans àrees comercials són als afores. A prop el llac Öresjo, a pocs minuts en cotxe de casa, a l’hivern gelat, s’hi pot patinar, ara la gent s’hi banya però surten amb pell de gallina, mentre d’altres preparen la barbacoa, una activitat popular.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El llac més gran és el llac Vanern, el 3r d’Europa, amb la ciutat de Vänesborg, a la riba sud, a uns 12 km al nord de Trollhättan. Pugem un dia fins a l’Espai natural Halle och Hunneberg, travessem una part de bosc, deixem el cotxe i fem un petit sender entre pins, faigs, roures, falgueres, molsa, molts fongs enganxats als troncs i roques de granit, fins a l’indret anomenat Prediskolen. Una parella ens dóna uns fulles verdes, llargues, i ens diuen que és ceba. Tastem una fulla i el sabor és autèntic. Arribem a la riba i tornem.

vanersborg

Llac Vanern. Suecia. Foto: gloriacondal

Baixem després al centre de Vänesborg i dinem a la riba del restaurant Skräcklestugan un plat típic, el “Räkmacka lyx” (pa amb gambetes). Ho fem a les taules de fora perquè el temps ens ho permet. Un sender permet caminar en ambdues direccions.

Bohus. Kungalv

Fortalesa Bohus. Kungalv. Foto: gloriacondal

Un altre dia anem a la illeta de Marstrand a 86 km. A mig camí, ens aturem a Kungälv, per veure la fortalesa de Bohus, en un illot i continuem fins al final. Aparquem i agafem el petit ferri fer arribar (3 minuts), a l’illot amb la gran fortalesa de Carlsten, del mateix tipus que Bohus, on acaba l’arxipèlag i comença el mar obert. Gran castell, senders per recórrer, vistes a ilots i fars, port amb barques i velers… i un fish & chips al moll. Després, un cafè al museu d’art Södra Strandverket. A fora, una escultura d’un soldat de la guerra mundial, amb una motxilla a l’espatlla, una mica cansat. Al pati, una escultura d’una dona, com un maniquí, molt gran.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El darrer dia el dediquem a Göteborg. Anem al moll d’on surten els ferris que circulen pel riu, davant l’edifici de l’Òpera. Al darrera nostre hi ha un edifici singular, Lilla Bommen, conegut com a “Lipstick”, o pintallavis, perquè és blanc i acaba en una punxa vermella. El ferri ens porta per les diferents bandes del riu, com el barri de Eriksberg-Lindholmen, una zona moderna on hi ha el campus de la universitat de Chalmers, en un edifici singular de colors. Veiem les siluetes de diferents edificis de la ciutat i més enllà, el pont d’Älvsborg, el mar obert.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La plaça Kungsports era l’entrada principal a la ciutat fortificada, amb l’estàtua del rei Carles IX a cavall, tapada per rehabilitació, com tantes altres estàtues, façanes i calçades, aprofitant el bon temps. Ens acostem al Saluhallen, mercat d’espècies i delicatessen. Molta gent a les terrasses dels cafès i a les ribes del canal. La gran avinguda Avenyn, amb bars, restaurants i botigues de luxe, tramvies, molt animada… acaba a la plaça de Göta, amb edificis culturals i una estàtua de Poseidó. Arribem a Liseberg, amb les torres Gothia i un parc d’atraccions. Per la rambla Vasagatan arribem al c/Haga Nygata, amb les antigues cases del “governador” del s. XIX: cafès, forns amb ensaïmades molt grans, calma… Més avall pugem al turó Skansen Kronan, amb una fortalesa al cim i vistes a 360º de tota la ciutat. A l’altra banda del canal, l’edifici del Mercat del Peix (Feskekôrka), i més al nord, la ciutat vella, Kronhuset, amb edificis del s. XVII, ara galeries, sales d’exposició i artesans. Al darrera, la plaça de Gustav Adolf, amb l’estàtua del fundador de la ciutat.

Des del cel, de nou vistes aèries d’illes, illots, llacs, boscos i platges salvatges. Cinc dies ben aprofitats i ben acompanyats. Gràcies!

Infos:

Bus aeroport Goteborg al centre ciutat: https://www.flygbussarna.se/en

Ciutats de Trollhätta i Vanersborg: https://www.vastsverige.com/en/trollhattan-vanersborg/

APP Västtrafik per viatjar: https://www.vasttrafik.se/biljetter/mer-om-biljetter/vasttrafik-to-go/

Centre de Recerca Innovatum: https://www.youtube.com/watch?v=URtvA4hPfQA

Anuncis
Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Castellserà, entre l’Urgell i la Noguera

Fem de Castellserà l’eix de la moguda, allotjats a Cal Monic, el lloc ideal per a un grup de 8 persones, una masia rehabilitada, on hem estat molt bé, amb racons com el celler i la sitja, que són una sorpresa. El vespre del divendres comprem una enorme barra de pa al forn i una coca de macarrons (llardons). Ja ben fosc, anem a Roca Finestres. És una nit estrellada, fresqueta, i pel camí trobem molts conills. Pugem uns metres a dalt del tossal, i en silenci contemplem tota la plana de l’Urgell: la nostra mirada arriba a la seu de Lleida!

castell remei

Vinyes Castell Remei. Foto: gloriacondal

L’endemà fem una breu visita al Castell del Remei i a l’antiga escola de les monges dominiques (ara franciscans, de la Fundació Creu Blanca, amb persones de retard mental sever).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anem a Penelles a veure el festival de grafits Gar Gar. Veiem els murals de l’any passat i els que ara estan fent. Als voltants de la plaça, molta animació. Un artista grafitaire, Zeso WF hi ha fet estada durant 4 mesos, han rehabilitat l’edifici de la Germandat de Penelles i hi haurà una exposició durant un any.

cassola tros

Cassola del Tros. Foto: gloriacondal

A Castellserà fem una volta pel poble: biblioteca, antiga presó, antic refugi… el carrer de les Eres o de la Poca Farina, on vaig néixer… Després, anem a buscar una cassola del tros que hem encarregat a l’Antonio de la Fonda, boníssima i abundant.

castellsera

Castellserà. El tros. Foto: gloriacondal

A la tarda anem al tros del Manuel, que ens ensenya les oliveres, la cabana, la font del Roig… i després, travessant el canal d’Urgell, anem fins al pilar Almenara, i el poblat ibèric Tossal del Moro. Ja a prop de casa, anem a veure els Salts, amb una quantitat d’aigua impressionants després de les pluges que hem tingut.

pilar almenara

Pilar Almenara. Foto: gloriacondal

L’endemà comencem el dia esmorzant ensaïmada de Mallorca, especialitat del forn de ca la Rosita de Castellserà. Després anem al pantà de Sant Llorenç. i d’allà continuem per la pista fins a la presa de Camarasa. on s’ajunten el Noguera-Pallaresa i el Segre.

camarasa presa

Embassament Camarasa. Foto: gloriacondal

Caminem pel camí de ferro penjat fins al pont que el travessa. Fa anys vam caminar dAlós de Balaguer fins aquí, un camí preciós, però avui no ens dóna temps. Hem vist moltes orelles d’ós i voltors. Tornant, recollim les coques de recapte encarregades al forn de Camarasa.

IMG_0966

Orelles d’ós. Camarasa. Foto: gloriacondal

Retornem a Balaguer i anem al Monestir Sta M. Franqueses, de monges del Císter, fundat el 1186 a la riba dreta del riu Segre i tancat el 1478. Tenim la clau i podem entrar a l’església, d’una nau, amb tres portes. Fora, el celler, semisoterrat, les restes del claustre… més enllà, el monument i passeig de la sardana, el camí de la poesia, un safareig i un estany. Molta gent ve aquí a passar el dia.

monestir les Franqueses

Monestir Santa Maria Franqueses, Balaguer. Foto: gloriacondal

Tornem a casa a menjar les coques i cassola del tros que ens va sobrar d’ahir… i encara no l’acabem!!!

Família, amigues i amics, paisatges, música… un petit paradís per unes hores.

cal monic

La felicitat és això. Foto: gloriacondal

Webs

Espais naturals de Ponent: https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/ca/

Senderisme Noguera: https://www.montsec.cat

Serra Bellmunt i Almenara:

http://www.aladrell.org/descoberta/municipis/castellsera.html

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Cap de Creus: del Paratge de Tudela a Port Lligat

El Cap de Creus és un promontori abrupte (672 m), que s’alça sobre la Mediterrània i forma part dels contraforts dels Pirineus orientals. És el punt més a l’est de la península ibèrica, amb fortes tramuntanes i vents de llevant.

Arribem a Cadaqués i anem en direcció Port Lligat, on hi ha la casa on va viure Salvador Dalí des de 1930 fins a la mort de la seva dona, el 1982, que ara és un museu. L’autocar ens deixa a l’encreuament de la carretera al far, on trobem tres grans columnes d’acer corten©; en una hi ha un text de Dalí: “Aquesta part compresa entre el Camell i l’Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix, és i ha de continuar per sempre sent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està”. Iniciem el camí empedrat (2,5 km), que ens duu fins a l’anomenat paratge de Tudela, un espai on l’any 1962 es construí una zona residencial del Club Mediterranée, amb bungalous, port, restaurants, piscina… i va funcionar fins al 2004. El 1998 s’havia creat el Parc natural del Cap de Creus, que aprovà un pla per restaurar la zona, executat entre el 2009 i 2010, després d’enderrocar totes les instal·lacions.

Mirador de la Gran Sala

Mirador Gran Sala. Pla Tudela. Foto: gloriacondal

Mirador del pla de Tudela

Mirador Pla de Tudela. Cap Creus. Foto: gloriacondal

Arribem al mirador del pla de Tudela on hi ha un parell de grans cubs. A sota, una gran esplanada: el mirador de la Gran Sala, on esmorzem. Després ens acostem a la cala d’Agulles. Tudela és un espai de gran interès geològic, amb dos tipus de roques, les més antigues, de 500 milions d’anys, els esquistos, grisoses, que en erosionar-se formen petites cavitats. També hi ha pegmatites, més blanquinoses, de magmes refredats dins la Terra, que tenen uns 300 milions d’anys. En algun lloc veiem vetes replegades, perquè els materials estaven a temperatures d’uns 650º, entre 11 i 14 km de profunditat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’erosió del vent i la sal han generat gran quantitat de formes capritxoses: un camell, una àliga, un conill, un elefant… de fet, hi ha tantes formes com persones poden interpretar-les. Una de les més famoses és la roca Cavallera, de pegmatita, que pot semblar un rinoceront i que inspirà Dalí per fer el quadre El Gran masturbador, l’any 1929. Hi ha flora i fauna a desdir, com coixinets de monja, arbustos de càdecs (cadaquers, d’on segurament prové el nom de la població que coneixem), tamarius, armèria marina, estepa blanca i estepa borrera, romaní… i també plantes invasores com el bàlsam o ungla de gat, que hem vist a la cala Guillola.

rec culip cap creus

Rec Gulip. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

Tornem enrera i pugem un sender costerut pel rec de Culip fins que trobem la carretera al far; llavors ens desviem per un corriol del GR 11 durant 1,5 km fins a dalt del far (87 m), on també arriben els cotxes. . D’allà baixem fins a la cova de l’Infern, a 700 m.

Cova de l'Infern

Cova de l’Infern. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

Continuant per baix retornem al GR 11 per fer 5 km més per l’antic camí de Cadaqués a cap de Creus i pel camí de ronda de Port Lligat tot passant per dalt de cala Fredosa,  cala  Guillola, platja d’en Lluís i platja Jonquet, entremig de parets de pedra seca i barraques enrunades, record del passat vitivinícola, avui ocupat per oliveres.

Far Cap de Creus

Cap a Port Lligat amb vistes far cap Creus. Foto: gloriacondal

Cala Guillola

Platja d’en Lluís. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

La veritat és que ens haguéssim quedat una estona per remullar-nos en aquelles aigües netes i clares, però calia continuar. Ens ha calgut vigilar on posàvem els peus perquè hi ha molta pedra als senders i és fàcil relliscar. Ens recull l’autocar a Port Lligat i anem a dinar al Restaurant La Sal, a Cadaqués, en una terrassa davant del mar.

tudela PortLligat

Recorregut Tudela-Port Lligat (vermell). Imatge cedida per Lourdes Ràfols

Recorregut: 13,5 km – Desnivell 70 m (acumulat 200 m). Durada: 4 h – Dificultat: moderada

diada soci cap creus

Diada del Soci Club Muntanyenc. Cap de Creus. Foto: Joan Planas

Hem estat quasi un centenar de persones del Club Muntanyenc Mollet que hem celebrat el Dia del Soci. Gràcies als organitzadors, el Josep, la Noemí, la Lourdes i en Joan.

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La Manga del Mar Menor. Experiència Imserso

Ens vam inscriure la tardor passada i cap el desembre vam tenir la destinació (no vam poder triar gaire). Vam pagar 260 € per persona , que incloïa el vol a Alacant i una habitació doble en un hotel de 4 estrelles a pensió completa durant 10 dies. Les excursions que t’ofereixen van a part. Nosaltres vam preferir llogar un cotxe i anar pel nostre compte.

La Manga. Hotel Roc Doblemar

Vista des de l’habitació de l’hotel Roc Doblemar. La Manga del Mar menor. Foto: gloriacondal

La Manga és un lloc trinxat per l’especulació. Blocs immensos d’hotels i apartaments amb una autovia que la recorre fins el final. Sort que des del pis 8è de l’habitació vèiem el mar! Ens vam marcar alguns punts d’interès per conèixer la vall de Ricota i els pobles de Caravaca, Moratalla i Calasparra. Com a ciutats, Cartagena, Llorca i Múrcia. Dins la mateixa Manga, tot a peu, intentat aprofitar el poc de bo que hi queda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam observar molt: al menjador, les cues que feien abans que obrissin el menjador; les empentes que de vegades rebies quan agafaves el culleró per posar-te la sopa, la iaia que anava sola i acaparava menjar a la taula, la parella on ella ho anava a buscar tot i ell esperava a la taula (el vam batejar com el “maharahá”). La dona maleducada que trobàvem a l’ascensor i hi pujava encara que anéssim com sardines de llauna. El ball, el bingo i la sala amb el televisor on sempre donaven futbol tenien molt èxit. Els jocs de taula també estaven sol·licitats, però no hi havia ningú jugar a la sala on hi havia billars i futbolí, a part de nosaltres. Als autocars tothom volia seure als millors llocs i els temes de conversa podien ser sobre quins són els millors supermercats o que el “savi” de torn expliqués al conductor com havia de conduir. A l’aeroport unes quantes dones que a l’hotel anaven fent la viu-viu, van demanar cadires de rodes. Molt còmode que et portin, però en aterrar a Barcelona es queixaven que mentre tots anàvem baixant de l’avió elles havien d’esperar al final!

Aeroport Alacant

Servei d’atenció de cadires de rodes. Aeroport Alacant. Foto: gloriacondal

L’organització ha estat bona i els serveis també. Fets els comptes, hem gastat 140 € més cadascuna (lloguer cotxe i benzina, i alguns dinars que vam fer pel nostre compte).

La Manga. Isla Mayor (Barón)

La Manga. Isla Mayor (Barón). Vista des de l’habitació 8è pis Hotel Roc Doblemar. Foto: gloriacondal

La Manga és un cordó de terra d’uns 24 km entre Cabo de Palos i la Punta del Mojón, que forma una llacuna d’aigua salada coneguda com a Mar Menor. Abans era una badia oberta al Mediterrani; als extrems, esculls de roques volcàniques van anar frenant sorres i sediments arrossegats pels corrents marins fins a formar una columna sorrenca de dunes i vegetació salvatge amb platges que donen a ambdós costats: el Mediterrani i el Menor. D’amplada fa entre entre 200 m i 1,5 km i està tallada per canals naturals que mantenen el contacte entre els dos mars. Fins al s. XVI hi havia molta vegetació però tot fou arrasat per ordre del rei Felip II de Borbó per evitar que els pirates s’hi amaguessin. Un altre pirata amic de l’infaust Fraga Iribarne, als anys seixanta s’ho va començar a carregar. Ara és un munt de ciment amb una autovia pel mig des d’on no veus el mar.

Far Cabo de Palos

L’especulació arriba fins al far de Cabo de Palos. Foto: gloriacondal

Tomás Maestre Aznar, nascut el 1925, d’una família murciana rica (un oncle era empresari miner de La Unión), volia convertir La Manga en un centre turístic, esportiu i recreatiu imponent. A la guerra civil havien perdut quasi tot el patrimoni industrial, llevat d’algunes propietats a Cartagena entre les quals hi havia la zona nord de La Manga. Els ajuntaments de S. Javier i de Cartagena li van donar suport, com també el ministre de Turismo, Manuel Fraga Iribarne. Maestre encarregà el projecte a l’arquitecte Antoni Bonet, dissenyat inicialment per a 70.000 persones.

La Manga. Puente de la Risa

Puente de la Risa. Cabo de Palos. Foto: gloriacondal

L’any 1978 es va inaugurar un Casino-hotel de 10 pisos.

Poco después de las 12 de la pasada noche quedó inaugurado el casino de La Manga del Mar Menor al lanzar la esposa del director de la “Hoja del Lunes” de Murcia la primera bola en la ruleta de la mesa número uno”, deia un dels principals rotatius murcians.

Far Cabo de Palos

Far Cabo de Palos. Múrcia. Foto: gloriacondal

Maestre tenia el 75% de la propietat. Al costat van començar a edificar un edifici igual, que havia de ser el seu bessó, però la crisi dels 70 sumat a què el Casino no va acabar de funcionar, el van obligar a desfer-se de propietats en mans de promotors i l’edifici bessò va quedar a mig fer. A pocs metres de l’edifici de l’actual hotel Roc Doblemar resta un esquelet de formigó; l’any 2011 van dir que s’enderrocaria, però no han trobat el moment… Jo convidaria les famílies desnonades a okupar-lo, arreglar-lo, donar-li color… i segur que seria molt millor que veure aquesta merda. Maestre va morir el 2013. A l’hivern viuen a la Manga unes 10.000 persones però a l’estiu superen les 200.000. Si aparcar-hi ara ja era difícil, imagineu-vos amb la calor!

Salines San Pedro Pinatar. Manga

Salines San Pedro Pinatar. La Manga del Mar Menor. Foto: gloriacondal

Hem recorregut a peu tota la Manga, en diferents moments. Pel sud, vam arribar al far de Cabo de Palos, i per la punta contrària, al Puente de la Risa. A terra ferma, al nord hi ha la població de S. Pedro de Pinatar, amb el Centre d’Interpretació de les Salines. D’allà vam fer el Sender de las Encañizadas (ruta circular, 12 km, 3 hores, dificultat mitjana), per les salines, el port, les platges, l’Encanyissada, els molins i la zona de fangs, amb aus i flora interessant.

Salines San Pedro Pinatar. Molino

Molí salinas S. Pedro Pinatar. Manga del Mar Menor. Foto: gloriacondal

Publicat dins de Viatges | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Arbúcies – Joanet – pla de la Fossa – Can Riera de la Pineda – Arbúcies

gr 83 nord

GR 83 Camí del Nord Arbucies. Foto: gloriacondal

Aparquem els vehicles al polígon industrial d’Arbúcies, direcció S. Hilari i comencem a caminar pel Camí del Nord GR-83, una entrada molt especial ja que creuem la carretera per sota les clavegueres, literalment. Hem mirat si vèiem Fernandez Díaz però no; n’hi ha tantes, de clavegueres!

GR 83. Arbúcies

GR 83 Arbucies cap a Joanet. La claveguera. Foto: gloriacondal

Trobem les masies de can Goita, can Perota i can Forriol, aquesta ja al sot del Matadero. Amunt, a l’oest, queda el molí de ca n’Aulet, una bonica casa rural. La vegetació són suredes, bàsicament. Arribem al poblet de Joanet, a 550 m, després de caminar 3,1 km: en el petit nucli, la plaça de Catalunya amb la font i l’església de S. Mateu. Fem un mos i continuem.

Joanet

Joanet. Foto: gloriacondal

Sin volguéssim anar a S. Hilari Sacalm hi seríem en uns 5 km, però nosaltres volem fer la volta: a partir d’aquí anem pla i avall: passem pel pla de la Fossa (524 m), la roca Cavellera (458 m), el Ferrús… Tota l’estona tenim vistes del massís del Montseny: les Agudes, el Turó de l’Home i el Puigsesolles… i més enllà, el turó i castell de Montsoriu, això sí, amb una mica de calitja. Ja més avall, can Riera de la Pineda, can Tit, torre de Pujals, ca l’Escloper… fins que arribem al cementiri d’Arbúcies.

És migdia i decidim anar amb els cotxes fins a la masia-casa rural el Buxaus. Travessem la riera d’Arbúcies pel pontet després del Molí de les Pipes, en direcció al càmping la Vall del Vidal. Pel camí, castanyers, faigs, alzinars i nogueres. Des d’allà tenim una vista panoràmica de la plana de la Selva i les Guilleries. En dies clars es veu Blanes i part del Gironès. Demanem cerveses, del Montseny, és clar i treiem el dinar que portàvem. Menjar a pocs metres d’un arbust gegant, el càdec del Boixaus, és tot un privilegi; parent del ginebró, fou declarat Arbre Monumental.

masia boixaus

Masia Boixaus. Arbúcies

Hem tingut un dia de sol que ens ha obligat a anar traient les capes de roba que dúiem. Tornem cap a casa amb el caliu de la trobada i agraïdes a la nostra guia particular que avui s’esytrenava en això del GPS per caminar. Hem carregat bateries i continuarem batallant!

10 km – Ruta circular -3 h

 

ruta joanet

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El nostre blog en tots els idiomes

Us fem saber que el nostre blog es pot llegir en totes les llengües del món (sempre que Google les tingui). FInalment, hem incorporat una pestanya a la columna de la dreta, sota la fotografia de portada, on es pot triar en quina llengua es vol llegir. La traducció la fa “una màquina”, que no és el mateix que una persona, però per saber de què va la història, serveix!

Gràcies a tothom pel seguiment. I aquests que ens buscàveu des dels Estats Units, la Xina, o Somàlia, ara ho tindreu més fàcil!

 

blog gloriacondal

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Com es diu “coixinera” en castellà

Durant els anys 40 del segle passat, a casa i al carrer només parlàvem català: amb la família i els amics… però de cop tot canviava quan ens portaven a l’escola. Jo anava cada dia caminant de Castellserà al castell del Remei, a una escola de monges dominiques, tot i que els meus germans, els xicots, anaven a la pública. Al col·legi ens deien una frase que em va quedar enregistrada: “Hablad en cristiano!”, que volia dir que parléssim en castellà. Això sí que era immersió total! Em sonava estrany perquè pensava que a casa meva anaven sempre a missa i eren molt cristians, llavors… n’hi havia de dues categories? Però els raonaments, a aquella edat, no anaven més enllà.

castellsera pla urgell

Castellserà. Pla Urgell. Foto: gloriacondal

Un dia la monja, a la classe de “labores”, ens va dir portéssim un tros de roba per cosir i ma mare me’n va donar un per fer una coixinera. A classe, jo vaig ensenyar la roba a la monja i li vaig dir que era per fer una “coixinera”. “En castellano, en castellano me lo tienes que decir… ” i jo no sabia com… fins que em va sortir la paraula: “Enaguas”!

La monja va respirar, va fer que sí amb el cap i em va prendre les mides. Va tallar la roba i vaig començar a cosir tal com em deia fins que va ser hora de plegar. Quan vaig arribar a casa, ma mare em va preguntar com havia anat i li vaig dir que ja havia començat a cosir, però que no sabia per què la monja m’havia pres mides… Ma mare, sorpresa, em va preguntar: però tu li has dit que volies una coixinera, oi? I jo li vaig respondre que sí, però que li havia hagut de dir en castellà. I què li has dit? em preguntà la dona. Aleshores em sortí la paraula màgica: “Enaguas”. Els ulls quasi li van sortir de les òrbites, però com que era una dona molt bona, no em va renyar ni res, això que s’havia perdut un tros de roba que, estava clar, no seria perquè jo portés uns enagos, ara ho sé, una meva de viso, o faldilles per portar a sota les faldilles de veritat, que ara no crec que cap nena sapigués què són.

cargols

Cargols Castellserà. Foto: gloriacondal

No recordo si la mare em va donar un altre tros de roba per fer una coixinera, o els enagos es van acabar penjant a l’armari de casa. A partir de llavors em va quedar clar que parlàvem llengües diferents, i la meva potser no era la bona, perquè no era cristiana. Potser tot això d’ara amb la llengua ja ve de lluny…

Publicat dins de Vivències | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari