Deu negrets i Les 7 boles de cristall

Deu negrets

Extret de: quedat.cat

L’estiu fa suar, i molt. L’activitat política, fa tremolar. Un dia ens vam llevar amb la novetat d’un aparent suïcidi, el del banquer Blesa, “La maledicció del cas Gurtel”, com es titulava la notícia. Planejàvem llegir alguna cosa entretingudda i lleugera, per la calor, i vam recordar un parell de llibres llegits fa anys, molt escaients amb les misterioses morts i aparents suïcidis: Deu negrets i Les 7 boles de cristall.

Illa Burgh

Illa Burgh. Gran Bretanya.Traquo

La novel·la d’Agatha Christie explica la història de 10 persones que són convidades a passar uns dies en una illa privada, «l’illa del negre», però el seu misteriós amfitrió no apareix. La primera nit, després del sopar, una veu els acusa de ser culpables d’un crim. Tots tenen un secret ocult, una mort al seu voltant. El que sembla una broma esdevé una terrible realitat quan el primer dels convidats mor. Després, van morint tots, seguint la famosa -i macabra- cançó de bressol: «Deu negrets van sortir a sopar, un es va ofegar i llavors en van quedar nou…».

10 negritus

Dies negritos. Extret de: bolsamania.com

L’illa on l’autora s’inspirà i que visità sovint, és l’illa de Burgh, a la costa de Devon (Gran Bretanya). Publicada el 1939, fou la novel·la amb més vendes d’Agatha Christie, amb 100 milions d’exemplars i se n’han fet pel·lícules i adaptacions televisives. No us explicarem què passa, però us donem una pista: fixeu-vos en el cognom d’un dels personatges, que significa “guerra” i “tomba”. Per apredre’n més, tampoc us perdeu un enllaç molt pedagògic del portal edu365!

77 boles

Les 7 bolas de cristal

7 boles

Les 7 boles de cristall. Tintin

Una altra lectura divertida és Les 7 boles de cristall, d’Hergé, amb el personatge de Tintin com a protagonista. Una expedició científica europea al Perú i Bolívia troba tombes inques i s’emporta una mòmia. Després, els científics, un per un, van quedant en estat letàrgic per l’efecte d’unes boles misterioses, per haver violat la tomba. És la maledicció de l’inca. Però de fet no han mort, perquè al llibre que continua, El temple del sol es resol el misteri. Estaven en una mena de coma i quan s’aclareix tot, desperten del letarg i recobren el senderi.

 

 

Retornant a l’actualitat política espanyola, mentre que en la novel·la d’Agatha Christie, són 10 els morts, en el còmic de Tintin són 7, el mateix nombre que els “gurtels”, sense comptar el que està en estat de coma, aquests sí en estat letàrgic. Als Deu negrets morien per un suposat acte de justícia. Al Tintin per haver segrestat una mòmia. Els “gurtels”, perquè no parlin. No sabem si algun despertarà del letarg o apareixerà viu a l’altra punta del món. Com a novel·la d’estiu la trama podria ser interessant, però de moment només tenim sobre la taula els negrets i el Tintin.

A disfrutar!

Entrada escrita conjuntament amb Montserrat Ros

 

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Açores

Què passa amb les illes Açores? Anticicló… trio de las Açores…

Vam sentir parlar de les Açores l’any 2003, amb motiu d’una cimera a l’illa de Terceira patrocinada per Durao Barroso, on es van reunir dos líders mundials, Bush i Blair i un que passava per allà, Aznar, per decidir que atacaven Iraq. Són el tristament famós “trio de les Açores”. També sentim parlar de l’anticicló de les Açores, una àrea d’altes pressions situada sobre aquestes illes que quan domina, impedeix que a casa nostra les depressions del front polar traspassin els Pirineus: a l’hivern, provoca tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica; a l’estiu tenim pocs núvols, fa sol i no plou. Quan està a l’oest de Galícia envia sobre les nostres costes vents freds de component nord: tramuntana, mestral…

Praia

Waiting for SATA… Els retards famosos. Açores. Foto: gloriacondal

El vol directe Barcelona-Ponta Delgada (Sao Miguel) dura unes 4 h. D’allà a Boston hi ha 3:30 h. Hi ha vam volar amb SATA (Air Azores) però hi ha altres companyies que hi volen; els vols entre illes són monopoli de SATA.  Si arribes a S. Miguel i vols anar a una altra illa, el vol és gratis, encara que no hagis arribat amb ells, però són famosos pels retards. Els ferris i catamarans no són propietat de la companyia naviera AtlanticoLine que no té flota i els lloga a d’altres països, com Grècia. El viatge del port d’Horta (Faial) al port de S Roque (Pico) el vam fer amb el catamarà Mega Jet, Pireu, amb bandera grega.

Port Horta

Port Horta, Faial, Açores. Foto: gloriacondal

A les Açores hi ha 1.766 volcans (9 actius) i al subsòl tenen 300 cavitats volcàniques: grutes, fisures, calderes, llacunes, fumaroles, fonts termals… els portuguesos varen ser els primers en arribar-hi, cap el s. XIV. Aquí sí que podríem dir que foren «descobertes», perquè no hi vivia ningú, al contrari d’on va arribar Colom. La vida no era fàcil, i aviat la gent es buscà la vida, emigrant al Brasil, i sobretot, als Estats Units i Canadà. Ara tornen de vacances, i alguns jubilats s’hi fan una gran mansió per acabar els seus dies allà.

Calheta

Calheta. Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

Tenen una flora i una fauna rica i variada, centenars de fars i un clima suau: hivern d’uns 13º (amb vents forts) i estius de 23º. Hi plou força (no debades són tan verdes). Tenen indústries de transformació alimentària, com els lactis (llets, mantega, formatges…) però amb els iogurts s’han d’espavilar (de moment els guanya Danone). Tenen cereals, fruites i sobretot, moltes pastures. En alguns súpers, prestatges buits, desabastits, amb sensació depressiva. Mengen moltes sopes, peixos i carns. Un dels plats més valorats és el pop, que en portugués és “polvo”. Així, si veieu un rètol que digui: “Polvo 12 €”… ull!

Pop açores

Polvo Açores. Foto: gloriacondal

Molta gent parla anglès, però sempre els demanàvem que ens parlessin en portugués. Ens enteníem força i estaven contents. Ens fa gràcia, per exemple, la paraula gràcies (obrigado) si la diu un home, però obrigada si parla una dona. L’única llengua propera amb dos gèneres per aquest mot. Ha canviat la nostra visió del mar Atlàntic: aquest temps l’hem vist pacífic, blau i transparent. La història de la caça de balenes és potent.

Rabo do Peixe

Festes a Rabo do Peixe. Sao Miguel Açores. Foto: gloriacondal

Arreu hi ha muntanyes (l’objectiu és fer el cim de Pico, de 2.351 m) i centenars de senders (vegeu Visit Azores). Segons el que volgueu caminar, us caldran més dies o menys. Amb el bon temps, tot són festes. Tenen especial adoració al Sant Crist i a l’Esperit Sant. I de la tradició neix la festa: música, danses, alegria, àpats, rifes… Als carrers hi ha uns pals llargs per penjar banderoles i a moltes places hi ha glorietes on fan concerts les bandes municipals, presents a molts pobles (en diuen filarmòniques).

S. Roque. Revetlla S. Joan

Revetlla S. Joan. A. Roque Pico. Açores. Foto: gloriacondal

De la gent que hem conegut, el José de S. Jorge exemplifica la mena de gent que són: senzills, nets, amables, educats, lluitadors, cultes… que han viatjat molt buscant-se la vida i retornen, per un temps o per sempre, buscant la pau i el paisatge.

Aldeia da Cuada

Aldeia da Cuada. Flores. Vaques. Foto: gloriacondal

A quina illa anem? Nosaltres les hem pogut fer totes, però si només teniu una setmana, recomanem S. Miguel, la més gran, que ofereix volcans, llacunes, caminades, termes i poblets ben repartit. Les altres, definides en poques paraules, Sta. Maria és la més conquetona, Flores on hi ha més natura verge, Corvo, la fi del món, Faial té el millor port de totes, de Pico ens quedem amb el cim, omnipresent sempre, de S. Jorge destaquem les fajas, de Terceira la capital, els imperios i la gruta Algar do Carvao, i a la Graciosa, la Furna do Enxofre, el més espectacular.

Aldeia da Cuada

Casa típica Açores. Foto: gloriacondal

Illa per illa

Santa Maria: https://gloriacondal.com/2017/06/01/santa-maria-acores/

Sao Miguel: https://gloriacondal.com/2017/06/10/san-miguel-acores/

Corvo: https://gloriacondal.com/2017/06/14/corvo/

Flores: https://gloriacondal.com/2017/06/19/flores/

Faial: https://gloriacondal.com/2017/06/22/faial-acores/

Pico: https://gloriacondal.com/2017/06/26/pico-acores/

Sao Jorge: https://gloriacondal.com/2017/07/02/sao-jorge-acores/

Terceira: https://gloriacondal.com/2017/07/05/terceira-acores/

Graciosa: https://gloriacondal.com/2017/07/13/graciosa-acores/

Xifres

Hem estat 42 dies a les 9 illes de les Açores

Hem dormit en 11 llits diferents

Hem llogat 8 cotxes

Hem volat en 9 avions

Hem agafat 4 barques/ferris

Hem gastat uns 3.000 € cadascuna (1/3 per dormir, 1/3 en transports i 1/3 en menjar, entrades, etc.)

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Graciosa. Açores

roca balena graciosa

Ponta do Barca Graciosa. Açores. Foto: gloriacondal

A la Graciosa són 4.000 habitants i 8.000 vaques. L’illa fa 60 km2 (12 x 8 km). Tenen metges, però si els cal un especialista o proves, han d’anar a l’illa de Terceira.
Nostra señora ajuda sta cruz graciosa

Turó Nostra Señora Ajuda. Sta Cruz Graciosa. Açores. Foto: gloriacondal

Les dues poblacions més grans són Sta. Cruz, la capital, un poble de cases blanques, una gran plaça, carrers empedrats, i un volcà amb 3 esglésies i una plaça de toros a la caldera. L’altra població és S. Mateus-Praia, amb una platja de sorra i una façana marítima de cara al mar. Aquí arriben els ferris des de Terceira. Als vells molins ara hi ha un restaurant i cases per a turistes.
san mateus praia graciosa

San Mateus Praia. Graciosa Açores. Foto: gloriacondal

Ens van agradar, al nord-oest, la Ponta do Barca, un racó de lava que fa una cala d’aigües i colors excepcionals, amb una roca al davant amb forma de balena. A dalt, un far preciós, envoltat de lava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A la mateixa costa, més avall, Porto Afonso, una cala de lava negra d’una erupció recent. Les parets dels penya-segats són un mapa obert de la seva història. Al petit port, coves on es guarden petites barques.
farol ponta da barca azores

Far Ponta do Barca. Graciosa Açores. Foto: gloriacondal

A la Serra Branca pugem al volcà de Caldeirinha (380 m), petit, coquetó, la caldera del Pedro Botero… i vistes a gran part de l’illa. Ja al sud-est, Carapacho amb les petites termes, seguit de Ponta da Restinga, amb un far i uns illots davant.
caldeirinha graciosa

Caldeirinha. Graciosa. Açores. Foto: gloriacondal

El més espectacular de l’illa és la Caldeira, amb la Furna do Enxofre, on s’arriba per un túnel, l’únic de les Açores, una cova impressionant on es baixa per una torre com una mena de far al revés, de dalt a baix, per una escala de 184 graons, acabat de construir el 1939. A baix, un arc perfecte, un petit llac, i el cor del volcà, viu, deixant anar CO2, que es controla. I una petita “furna” que llença vapor i fa xup-xup! A prop, altres punts com la Gruta de Maria Encantada i la furna do Abel. Recomanem fer tota la volta a la caldera per la pista que hi ha, amb vistes, si fa bon dia, a les illes de Terceira, Sao Jorge, Faial i Pico.
furna do enxofre graciosa

Furna do Enxofre. Graciosa Açores. Foto: gloriacondal

Quan marxàvem, vam trobar a l’aeroport la noia de la casa rural on estàvem amb la seva filla. Anaven a Terceira, a l’otorrino. Hi havien de fer nit. Desavantatges de viure en una petita illa.
Hi ha una altra illa a les Canàries amb el mateix nom, la Graciosa encara més petita.
Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Terceira. Açores

Imagineu-vos els habitants de Mollet, si fa no fa, no amuntegats en poc més de 10 km2, sinó en 400! Viurien molt més espaiats, oi? Doncs això és l’illa de Terceira: 400 km2 per 56.000 habitants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tenen noms de poblacions que sonen molt patriòtics, com la capital, Angra do Heroismo. El cognom ve per dos motius: per la resistència als espanyols en temps de Felip II i per haver acollit el rei constitucional Pedro el 1833, dues coses que els honoren. El gener de 1980 un terratrèmol va devastar la ciutat; la van reconstruir i ara és Patrimoni de la Humanitat. Un sisme, aquell, que va tombar esglésies, miradors i tot el que va trobar. A molts llocs, trobes plaques diuen: «construït el …. destruït el… reconstruït el…» La lluita de les persones amb la natura. La 2a ciutat és Praia da Vitoria. El cognom aquí ve perquè Terceira es va posicionar amb la Constitució i va patir el setge de les tropes absolutistes, que van acabar perdent en una batalla a Praia.

El cim més alt és Sta. Bàrbara (1.021 m), s’hi arriba amb cotxe i no tens la sensació de ser gaire amunt. És ple d’antenes i prescindible. En canvi, la petita Serra do Cume (540 m), és un lloc coquetó, sobretot al capvespre, amb la visió dels terrenys quadriculats, verds, tancats amb murets de pedres. La Caldeira Guilheume Moniz. és la més gran de l’arxipèlag (15 km de diàmetre), però està tan desdibuixada que te l’has d’imaginar. Com a gruta potent tenen Algar do Carvao, similar a la Gruta das Torres de Pico.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les carreteres són bones i també hi ha força transport públic. Com a curiositat, els «imperios», que no són allò que volien els Reis Catòlics i d’altres, sinó unes capelles que solen estar al costat de les esglésies, amb una decoració molt vistosa. En aquesta illa, s’emporten el premi.

Tenen una base militar nord-americana tocant a Praia. És la moneda de canvi que van pactar quan a EUA els van “convidar” a deixar aquella illa inhòspita i anar a viure-hi. Per això el “Trio de les Açores” es va reunir en aquesta illa quan llavors Durao Barroso era president de la UE. Allà van acordar envair Iraq.

Hi hem estat tres dies, i ha estat suficient. Pel que fa a l’allotjament, una mansió impressionant, amb vistes a la badia de Praia. Quan vam enviar fotos a la família, ens van dir que era com la casa de Messi (suposem que amb el casament les revistes del cor n’han fet reportatges…).

I per acabar de manera més literària, un nom molt vinculat a Terceira: Almeida Garrett, poeta i escriptor nascut a Porto, a estones compromès en política, que s’estimà l’illa com si fos la seva petita pàtria.

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Sao Jorge. Açores

bemvido sao jorge

Quan vam sobrevolar l’illa de Sant Jordi de camí cap a Flores ens va donar la sensació d’un vaixell allargat (60 x 13 km) amb les carreteres a dalt, i petits terrenys plans a baix. La resta: penya-segats. Aquí es pugen muntanyes, però sobretot, es baixen fajãs.

faja ouvidor sao jorge

Faja Ouvidor. Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

Ho confessem d’entrada: ens hem enamorat de l’illa. Com altres vegades, perquè ens ha provocat sentiments de bellesa, goig… i també perquè hi ha hagut algú que hi ha contribuït.

costa nord sao jorge

Costa nord Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

El José (pronunciat com el nom del Mourinho, recordeu?). viu en una gran casa i cultiva vegetals, fruites i flors, a més de tenir aviram. Quan hi vam arribar, un paper damunt la taula deia: “A partir d’avui, això és casa vostra”. I així ha estat. Perquè a les guies trobem llocs, però el Jose ens n’ha dit alguns que no hi surten. I hem parlat de tot davant d’un parell d’ous ferrats acabats d’agafar del galliner i uns tomàquets de flaire suau. Un home nascut a l’illa, que ha voltat tot el món i un dia va tornar per quedar-s’hi i ser feliç. “Només tenim una vida!” diu.

faja joao dias sao jorge

Faja Joao Dias. Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

Una fajã és un terreny pla, generalment cultivat, a la vora del mar, format per materials despresos dels penya-segats o detritus de lava. Les del nord són les més espectaculars: la de Joao Dias, on només hi ha comunicació per un sender estret; la d’Ouvidor, amb carretera i les de Cubres i Caldeira del Sto. Cristo (sender PR1SJO gran part camí de ronda preciós).

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però les del sud també tenen encant: per exemple des de Faja dos Vimes a Faja de Sao Joao (PR3SJO); de vegades, per culpa dels despreniment hi ha part tancat.

faja sao joao. Sao jorge

Faja Sao Joao. Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

Per dalt hi ha la serralada dels pics. Nosaltres vam fer el pico da Esperança (1.053 m), el més alt de l’illa, passant al costat d’altres menors, i amb vistes espectaculars a banda i banda de costa. És part del sender dels pics: PR4SSJO.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un lloc interessant, a la punta oest de l’illa: el far de Rosais, abandonat després del terratrèmol 1980.

far rosais sao jorge

Far Rosais. Sao Jorge. Açores. Foto: gloriacondal

Dels pobles, destaquem Velas, amb el port, construïda en amfiteatre (en poca estona la carretera s’enfila amunt), un edifici singular, l’Auditori, com un vaixell entrant al mar. Urzelina (pels líquens usats com a colorant), Calheta, segon port de l’illa. I de fons, sempre, la silueta de Pico, sovint entre boires.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’illa produeixen formatges, vi, conserves tonyina i cafè

El lloc on hem estat: Tropical Fruit Garden

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Pico. Açores

Pico açores

Cim de Pico Açores. Foto: gloriacondal

A l’illa de Pico hi ha dos temes estrella: el seu pic/cim i les vinyes. L’escriptor Tabucchi deia: «és un con volcànic que emergeix de l’oceà, una muntanya abrupta posada sobre el mar, amb 3 poblets: Madalena, S. Roque i Lajes, la resta és roca de lava on neix de tant en tant alguna herba». Sí, però amb matisos.

Pico des de Casa Montanha

Cim de Pico des de Casa Montanha. Foto: gloriacondal

Hi ha la mare dels ous, el volcà de Pico (2.351 m), el cim més alt de les Açores i de Portugal. S’hi pot pujar (unes 7 h a/t) des del «camp base», la Casa da Montanha, a 1.223 m sota el volcà de la Cabeça das Cabras. Però lligat al volcà hi ha lagoas, misterios (lava que ha baixat avall) i coves, la més espectacular, la Gruta das Torres (més de 5 km llarg), formada fa uns 1.500 anys a partir de l’erució del Cabeço Bravo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La vigília de S. Joan vam participar en la revetlla al convent S. Pedro Alcántara, a S. Roque. Taules i cadires, banderoles i fanalets al voltant d’una araucària enorme, agermanada amb una altra del Jardí botànic de Sydney. Dalt d’una tarima, una banda (filarmónica en diuen) mentra la gent menja i beu. El plat estrella és la sardina. Un home ens explica que abans era una festa molt sonada, però ha baixat molt. Ell va viure molts anys al Canadà on va emigrar, però en morir la dona va tornar, s’ha casat de nou, i un fill toca a la banda. Fan una mena de subhasta amb aliments que ha portat la gent: un pastís, ous… El capellà ha muntat una mena d’altar amb diversos nivells i dalt de tot hi ha una imatge d’uns 30 cm de Sant Joan, molt lleig, amb casetes, bens, gent… com un pessebre. Després fa una petita foguera i la canalla salten pel damunt, però el més maco és l’encesa de petits globus que llencen amunt. Cal fer-ho amb cura perquè no es cremi, i amb sort, pren alçada, com el primer, que el vent porta cap a l’illa de S. Jorge, al davant i qui sap, potser més enllà. Tornant cap a casa, prop de les 10 de la nit, és fosc però encara amb unes ratlletes a occident per on s’ha post el sol, veiem la silueta del Pico, sempre imponent. I també sempre tenim la companyia de les dues illes més properes, Faial i S. Jorge. Un privilegi.

vinyes Pico

Vinyes Pico Açores. Foto: gloriacondal

vinyes criaçao velha pico

Les vinyes són, des del s XVI, la gran riquesa de Pico. De manera similar a Lanzarote, la gent va trobar la manera que creixessin ceps i donessin bon vi. Terra dura i treballada per famílies, en petites parcel·les de vinyes, separades per monticles de pedra (maroiços).

Hi ha 2 zones bàsiques, patrimoni de la Humanitat, al nord-oest de Madalena, Criança Velha i els seu entorn, i a l’est de Madalena, la costa de Cachorro-Lajido-Cabrito, aquest, un des indrets que ens ha captivat, pel paisatge, les cases, la costa… i el vi, tot i que n’hi ha a d’altres llocs, com als voltants d’Endrade i Matenha, a l’est (Ponta Ilha), amb un far preciós.

lajido pico

Lajido. Pico Açores. Foto: gloriacondal

Pico té una crta circular (uns 50 km longitud), una crta transversal de Madalena fins a meitat illa, i una de nord (S. Roque) a sud (Lajes), 25 km.

Segona illa més gran de les Açores després de S.Miguel. Superfície 444 km2. 14.500 habitants. Poblada des del 1842, S. Mateus.

Lajes do Pico

Lajes do Pico. Açores. Foto: gloriacondal

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Faial Açores

Una mica més petita que la comarca del Garraf, Faial té forma de turbot i hi viuen unes 15.000 persones. Al centre, una caldera de 400 m de profunditat i 1.450 de diàmetre, sota el cim més alt, el Cabeço Gordo, de 1.031 m. La seva raó de ser són les erupcions i els terratrèmols. El 1672 en va tenir una que va créixer la zona de Faja, al nord-oest, i la darrera és la dels anys 58-59, la Ponta dos Capelinhos, l’últim territori que Portugal ha incorporat, per dir-ho d’alguna manera.

Capelinhos faial

Capelinhos. Faial. Açores. Foto: gloriacondal

Horta és la capital i port. La seva història està lligada a l’exportació de vi i taronja, a la caça de la balena, i a la navegació, en ser punt geoestratègic on han fet parada milers de navegants al llarg de la història. El 1895 hi arribà el capità Slocum, navegant en solitari al voltant del món. El port és ple de pintades tot recordant els que hi han passat (porta bona sort fer-ho, es diu).

Peter cafe Horta

Cafè de Peter Horta. Açores. Foto: gloriacondal

El Peter Cafè Sport és des del 1918 un punt de trobada de gent d’arreu del món, farcit de banderoles i records que hi han deixat. Un altre racó que ens ha encantat és Porto Pim, al peu del monte Queimado, amb una platja calmada preciosa i el volcà Monte Guia, amb la caldera de l’Inferno i, destacant de lluny, amb l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, patrona dels baleners d’Horta.

caldera faial

Caldera Faial. Açores. Foto: gloriacondal

Es pot fer la volta a l’illa en un dia, amb cotxe, per una carretera que voreja la costa, i pujar a la caldera central. Una altra cosa és voler caminar: les dues rutes més conegudes són el GR1 Faial Costa a costa (36 km) i i el PR6 10 Vulcoes (20 km). Però n’hi ha de més curts i cadascú pot adaptar-los al que pugui i vulgui.

port horta açores

Port Horta. Faial Açores. Foto: gloriacondal

Una altra cosa és voler fer un gin-tonic al bar Peter, badant, banyar-se a les piscines naturals de Varadouro o veure una posta de sol a Capelinhos (per cert, el Centre d’Interpretació, construït sota el vell far, com un búnquer, està molt bé!). Per això ja cal més temps. Nosaltres hi vam estar 5 dies i hem tingut temps de fer amb calma, tot el que volíem. El temps ha estat agraït i el primer dia d’estiu el sol ha estat generós.

Per acabar, el millor de tot: seure a la platja de Porto Pim i llegir «La dona de Porto Pim», d’Antonio Tabucchi. Imprescindible si es viatja a les Açores.

Porto Pim Horta

Badia Porto Pim. Faial. Açores. Foto: gloriacondal

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris