La cara norte del corazón

Ens feia mandra llegir el llibre, perquè si bé la Trilogia del Baztan ens va agradar, l’interès va anar a de més a menys. A la crònica que vam fer-ne (vegeu https://gloriacondal.com/2015/10/27/trilogia-del-baztan/) li retrèiem que obria fronts que després no tancava, un d’ells, el de l’agent Dupree. La cara norte del corazón està situat a Nova Orleans, i semblava, per tant, que per fi sabríem més sobre aquest agent del FBI.

jackson square new orleans

Plaça Jackson. Nova Orleans. Foto: gloriacondal

Dolores Redondo era conscient de les crítiques que se li havien fet sobre els forats foscos que havia deixat a la Trilogia del Baztán, per això ha fet aquesta “preqüela”, una obra literària que es basa en personatges o fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets previs als esdeveniments que relata l’obra inicial. Així té l’avantatge de poder-se llegir sense haver llegit la Trilogia.

vaixell mississipi creole queen

Riu Mississipi. Nova Orleans. Foto: gloriacondal

L’argument ens trasllada al 2005, abans que Amaia Salazar treballés de policia a Navarra, quan va anar a fer un curs al FBI. Allà Dupree la selecciona per un equip de recerca d’un assassí en sèrie, anomenat “El compositor”, que mata famílies senceres aprofitant desastres naturals. La trama se situa a Nova Orleans, durant l’huracà Katrina, amb una subtrama sobre desaparició de nenes, el cas Samedi, vinculada a tradicions i mites vudús, Així entrem en la mitologia de bruixes, bokor, fifolet, lutin, traiteur… elements sobrenaturals que ens porten, de nou, al Baztán. La pluja i els vents tornen a ser comuns entre un escenari i l’altre.

Nova Orleans. French Quarter

Nova Orleans. French Quarter. Foto: gloriacondal

Per fi sabem qui és Aloisius Dupree, a qui una dona gran, Nana, va cuidar de petit quan els seus pares van morir durant l’huracà Betsy de 1965. A través d’ella, experimentem la por, l’angoixa, la lluita per la supervivència, dels afectats per l’huracà Katrina. I coneixemen l’ambient de Nova Orleans, els barris, la gent, les cultures i músiques. Dupree i ella tenen moltes coses en comú, per això connecten tan bé. I perquè poguem conèixer per què ella sovint té una capacitat especial per captar sensacions i sentiment, “intuicions” ens diu, coneixem més coses de la seva infància, amb les pors provocades per la seva mare Rosario.

Gorostapolo

Gorostapolo. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Destaquem un fragment sobre la mort, en boca de la tia Engrasi: “Morir era un proceso lento, en el que primero se perdía el timón de la nave haciendo evidente el fallecimiento, pero transcurrían horas aciagas, difíciles y tenebrosas hasta que el alma era capaz de librarse de su envoltorio, como una frágil y atolondrada mariposa, dejando atrás su capullo. No en vano, en todas las religiones había una oración o un ritual para pedir protección durante el proceso. «Ahora y en la hora de nuestra muerte.» No se nacía en un instante, no se moría en otro. La llegada y la partida tenían un procedimiento que acatar. Y ella, como miles de mujeres antes que ella, velaría a sus muertos.

L’huracà Katrina va deixar 1.833 morts i arrasà la ciutat.

Per acabar, la pregunta que li fa Dupree a Amaia, quan li telefona:

Y ahora, ¿es de noche en Baztán, Salazar?

-Siempre es de noche.

Publicat dins de Exposicions, música, dansa, Llibres | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Un viatge de deu metres

“Entre un conte de fades i una història de persones reals”. Així defineix el director de la pel·lícula, Lasse Hallström, l’argument basat en un llibre de Richard C. Morais, on la cuina és el principal protagonista.

un viaje de 10 m

La família Kadam, de l’Índia, encapçalada pel pare (Om Puri), arriba a un poblet del sud de França, S.Antonin Noble Val, a un centenar de km de Tolosa. Han hagut de deixar el restaurant de l’Índia i volen començar una nova vida, amb els fogons de protagonistes, però xoquen amb la propietària d’un restaurant francès clàssic, amb una estrella Michelin, (Helen Mirren)., a 10 metres de distàncai de la Maison Mumbai. De nou es troben amb la violència en contra, però tot va canviant. El fill gran, Hassan (Manish Dayal), amic de la segona xef del restaurant (Charlotte Le Bon), es fan amics. Els sabors traspassen barreres i fronteres. “Menjar és recordar”, repeteixen més d’un cop, i els xocs inevitables entre cultures diferents es van llimant.

Té de bo el bon rotllo que desprèn, el treballs dels actors, la fotografia i la música. Potser es podria retallar el metratge (117′). EL director el coneixem d’altres films, com Les normes de la casa de la sidra, Chocolat, La pesca del salmó al Iemen

Un viatge de 10 metres. Extret de Sensacine

Data d’estrena: 2014. Coproduïda per Steven Spielberg. Ens ha fet pensar en El festí de Bavette, per l’amor a la cuina, però són molt diferents.

Vegeu trailer: https://youtu.be/TcBHaodWabc.

Disponible a Netflix

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Tot anirà bé. 2

Va ser dur, 50 dies tancades a casa. Per sort, sembla que està passant… Deien que moltes coses canviarien i poc sabíem quantes! A mi, em va canviar la vida.

TOT ANIRA BE

Tot anirà bé. Text: Glòria Arimon. Il·lustració: Pérez Oliván (Nené)

Vam començar a parlar amb els veïns. Eren cases aparellades amb un petit pati al darrera. Uns dies sortia un xicot a tocar el saxo una estona, altres, una veïna proposava fer un bingo i jugàvem tres cases seguides. El premi? Una hora de gos per passejar! A les 8 aplaudíem les sanitàries. Miràvem de passar el temps el millor possible. Al nostre costat hi vivia una parella amb dues nenes, una de 9 anys i una altra de 6. Mentre cantava els números, em fixava en el blau-verd, els gestos, el parlar de la mare… Jo vivia amb la meva parella i un nen de 10 anys. Tot anava bé… fins llavors. Esperava amb ànsia que arribés el moment del joc o el cant o el picar de mans. Alguns cops, quan acabàvem, parlàvem una estona. Vaig començar a somiar… Van passar els dies i me’n vaig enamorar. Sabeu què és el desig? Doncs això. I a ella li va passar el mateix. Quan el confinament va acabar, en vam parlar, entre nosaltres i amb ells. Per sort, ho van entendre i vam resoldre el tema anant a viure jo a casa d’ella i passant el seu home a casa nostra. Per a les nenes i el nen vam fer una porteta a la paret que separava els patis i ara passen amunt i avall quan els interessa. Ells dos s’han fet amics i han acabat muntant un negoci informàtic plegats, pobres autònoms! Jo els veig molt compenetrats…

I·lustració feta per a aquesta història: Pérez Oliván: www.perezolivan.art

Publicat dins de Actualitat | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Milagro en la celda 7

En un poblet de Turquia, Memo és un pastor vidu que viu amb la seva filla i la seva mare. Ell té una discapacitat intel·lectual i s’encarrega del ramat de bens. Tots tres s’estimen molt.

Memo i Ova

Memo i Oa. Miracle a la cel·la 7

Un dia una nena filla d’un militar compra la motxilla que ella volia. Després, en una excursió, jugant, aquesta nena té un accident quan cau a les roques del mar, Memo intenta salvar-la, però no hi pot fer res, l’acusen d’haver-la mort i l’empresonen. Aquelles presons no són com les que coneixem nosaltres aquí. En una cel·la on conviuen uns quants presos, la número 7, Memo primer és rebut a cops per l’acusació que té, però les coses canvien. Podríem dir que la pel·lícula ens mostra com, a partir de la convivència, aquells homes veuen que Memo no pot haver comès aquell crim. Més tard, sabem que hi ha un testimoni. I mentrestant tenim la lluita de la nena per veure el pare. En el judici, Memo és condemnat a la forca, per insistència i manipulacions del pare de la nena morta.

miracle cela 7

Cel.la 7. Milagro en la celda 7. Netflix

Pel·lícula trista, però positiva, perquè mostra com l’acció i la manera de ser de les persones, pot canviar les circumstàncies, i, de fet, el curs dels esdeveniments.

Dirigida per Mehmet Ada Öztekin, no és la primera versió d’aquesta història de ficció, que s’havia estrenat a Corea i després a la Índia, però ha estat coneguda pel gran públic a partir de Netflix. Vegeu el trailer aquí: https://www.youtube.com/watch?v=W2CKOn6UPh8

L’actor Aras Bulut Iyenemli com a protagonista en el paper de Memo, està genial i la nena Nisa Sofiya Aksongur, com a filla seva, és un encant. De fet, tot el treball dels actors, la iaia, la mestra, els companys de cel·la… és magnífic.

miracle cella 7

Miracle a la cel·la 7. Netflix

Per acabar, unes paraules que es repeteixen molt durant tot el film, “Lingo, lingo”, diu Memo, i la seva filla contesta “ampolles”, un joc de paraules a partir d’una cançó tradicional (lingo, lingo no significa res, és una mena de “la la la”)

Es pot veure a Netflix

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Tot anirà bé. 1

marc P olivan, Nené

Il·lustració: Nené (Perez Olivan)

Hi havia una vegada una princesa que vivia als peus d’un massís imponent. Al seu petit palau hi tenia un jardí amb tota mena de plantes i flors: roses, lliris, bunguenvíl·lies, cumquat de Corfú…. que regava sovint quan el cel no se n’encarregava… Vivia feliç fins un dia que va fer sardines a la brasa… i es va adonar que, tot i que eren molt bones, no feien olor. Que estrany, va pensar. I llavors es va posar a olorar tot el que tenia a mà: cafè, te, sabons, colònies, moscatell… i es va adonar que no olorava res. Va ser el senyal. Al seu cos havia entrat un petit monstre, tan minúscul que no es veia amb les nostres mirades. I calia matar-lo perquè sinó, ell t’anava cruspint a tu. Ella estava bé, tenia gana, llegia, parlava amb les amigues i els habitants del castell del costat… però no podia sortir fora.

Tres setmanes després, malgrat els beuratges que prenia, el petit monstre encara no havia marxat del seu cos. Potser hi estava bé, perquè la princesa era una dona maca, tendre i suau com un tros de cotó-fluix. I un dia recordà un cavaller valent anomenat Jordi que havia matat un drac per salvar una donzella. Llavors, de nit, l’invocà al voltant d’un foc de camp que improvisà al seu jardí, i el cavaller no la defraudà: el 23 d’abril sentí una punxada dins el seu cos, fina, intensa i curta. Jordi havia traspassat amb la seva llança el petit drac que s’havia colat al seu cos. De seguida va notar l’olor de les roses, i dels lliris, i del cafè! Aromes que van omplir el seu palau de colors, desitjos i alegria.

Dedicat a la nostra amiga Àngels, que viu sota el Montseny i és metgessa

Publicat dins de Actualitat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La reina de Saba. André Malraux

André Malraux va ser un avançat al seu temps. Va saber vendre “fakes” amb fotos manipulades amb “Photoshop” i ho publicà en un diari que tant li feia si era cert o no. Us sembla actual el tema?

portada llibre La reina de Saba

Portada llibre La reina de Sabal, d’André Malraux

L’any 1934 obté el premi Goncourt per la novel·la «La condició humana». Després, decideix viatjar a la recerca de la ciutat de Saba, on vivia la famosa reina que visità Salomó. Això ho vam aprendre de petites. Salomó era rei de Judea, molt savi. Recordeu el fragment que narra com dues dones reclamaven ser les mares d’un nadó i el rei ordena que el parteixin pel mig i en donin un tros a cadascuna? Aleshores, una de les dones, s’hi oposa i diu que el donin a l’altra. Així el rei va saber que aquella era la veritable mare. La Bíblia diu que una reina del país de Saba el va visitar, portant molts presents i tornant més tard al seu regne. Hi ha centenars de llegendes i versions sobre aquesta història. Plini el Vell deia que era al centre de Iemen. Hi hagué expedicions, totes fracassades. Els nord-americans van fer una pel·lícula l’any 1959, molt famosa, Salomó i la reina de Saba: protagonitzada per Yul Brynner i Gina Lollobrigida. La figura de la reina de Saba també es troba present en edificis religiosos, com les catedrals gòtiques de Chartres i d’Amiens, els vitralls de la catedral de Canterbury i frescos del Renaixement: Rafael, Veronese, Tintoretto i Rubens.

Planol recerca Saba

Plànol de la recerca de Saba, Iemen. Andre Malraux

Malraux era un home polifacètic, afeccionat a l’arqueologia, a l’art, a la política… i a l’escriptura. Sovint necessita adrenalina. Decideix descobrir el regne de Saba: parla amb el pilot Édouard Corniglion-Molinier, després de fracassar per convèncer Saint-Exupéry i pacta amb el diari L’Intransigeant l’exclusiva de les cròniques del viatge. Arriba a El Caire, passa a Djibouti (Somàlia) i vola al Iemen: mapes precaris, sense autorització per sobrevolar el Iemen, i 10 hores d’autonomia de vol. Després de 5 hores de vol veuen pedres amuntegades entre la sorra. Ja en tenen prou. Els arqueòlegs no donen cap tipus de credibilitat a la troballa, però Malraux publica al diari set capítols sobre l’aventura.

Plànol centre Saba

Plànol del centre de Saba,segons Malraux

Editorial: Ediciones Península. 2018 epub. 112 pag. Pròleg d’Ignacio Echevarría, prefaci de Jean Grosjean, i un article del responsable de l’edició, Philippe Delpuech, tot plegat per donar context al llibre d’André Malraux.

Palau

Palau de la reina de Saba, segons Malraux

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El festí de Bavette

Bavette. N Villamuza

EL festí de Bavette. Il·lustració: Noemí Villamuza. Text: Karen Blixen

Conte escrit per Isak Dinesen (Karen Blixen), autora del llibre “Memòries d’Àfrica”, que després es va fer en versió cinematogràfica. Aquest conte, un dels més coneguts del recull Anècdotes del destí, se situa en un poblet de la costa noruega, on dues germanes solteres educades de forma puritana per un pare, pastor luterà, ja de grans acullen una dona refugiada de París, fugint del terror de la guerra. És l’any 1871. La dona ajuda en les tasques de la cuina i al cap d’uns anys, li toca un premi de loteria i decideix organitzar un sopar per agrair a les germanes i a tota la comunitat el que han fet per ella.

Bavette. Villamuza

EL festí de Bavette. Noemí Villamuza

El 1987, el director Gabriel Axel va fer-ne una pel·lícula, amb Stéphane Audran de protagonista, Òscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa. Un record inoblidable.

Nosaltres hem llegit ara la versió digital amb il·lustracions de Noemí Villamuza, editat per Nórdica Libros, extret de e-biblio. Unes imatges precioses que ens han encantat.

Bavette.NVillamuza

El festin de Bavette. Noemí Villamuza. Text Isak Dine

El missatge és que l’amor, l’amor en majúscules, pot tenir moltes formes. En aquest relat, és el plaer immens d’un àpat pensat, preparat i cuinat amb tot l’amor del món. I com això canvia la gent, els del poblet, que mai havien assaborit aquells plaers, i com ho aprecia el general Loewenhielm, antic pretendent de Martine, una de les filles del pastor, que sí que coneixia el que hi havia damunt la taula. És l’ocasió per dir a la dona quelcom que tenia al pap des de jove: “He estat amb vostè cada dia de la meva vida. Sap que és cert, oi?”. Sí, va dir ella. I continuà ell: “i seguirà estant-hi cadascun dels dies que em quedin per viure”.

Bavette. NVillamuza

El festi de Bavette. Text; Isak Dinesen. Il·Lustracions Noemí Villamuza

Mentrestant, l’altra germana, Philippa, “s’acostà a Bavette i l’envoltà amb els braços. Va sentir el cos de la cuinera contra el seu com un monument de marbre, però es va estremir i tremolà ella mateixa de cap a peus. Durant una estona no va poder parlar.”

Tots els murs havien caigut.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari