Tassos (Θασος)

Una illa on molts dels carrers dels pobles tenen la calçada i les voreres de marbre. Algunes platgetes, en lloc de sorra, també estan cobertes de petites pedres de marbre. De quin país parlem? D’un que va sobrat, és clar: Grècia.

panagia marbre

Illa de Tasos.Marbre. Foto: gloriacondal

L’illa de Tassos era coneguda, a l’antiguitat per les mines i el marbre. Les pedres són la seva gran riquesa, a més de les oliveres. Encara avui hi ha fàbriques de marbre que l’exporten a tot el món.

ferri tassos

Ferri Keramotí Tassos. Foto: gloriacondal

S’hi arriba en ferri des de Kavala (18 milles) o des de Keramotí (8 milles, uns 20’). No té aeroport. Són uns 14.000 habitants i l’illa té forma circular. Fer-hi la volta per carretera són 99 km. El cim més alt és l’Ipsarion (1.204 m) i la capital, Limenas.

limenas tasos

Limenas. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

El 95% del turisme és de l’Europa de l’est i té nombroses platges: al nord-est, les més famoses són Marble Beach i Golden Beach. Al sud, Potós és una població gran, amb platges i turistes, molt a prop de Limenaria, la ciutat més important d’aquella banda. La majoria de platges són de sorra i algunes tenen grans plaques rocoses en entrar a l’aigua, cosa que dificulta entrar i sortir-ne. A prop de Limenas cal anar a un poble penjat a la muntanya, Panagiá, amb cases tradicionals, restaurants que serveixen cabra i vistes. De camí, una pedrera d’on extreuen el marbre.

panagia tassos

Panagia. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Des de l’oest, a Prinos, d’on surten ferris a Kavala, s’arriba a dos poblets penjats a la muntanya, Micró i Megalo Kazaviti, amb fonts, senders per caminar, i tavernes de cabres. Des del sud-oest, entre Potós i Skala Marion, surten 3 carreteres cap a l’interior de l’illa, que porten a Teologos, Kastro i Mariés. La visita a Teologos, antiga capital de l’illa, és obligada, no només pels restaurants de cabra i be, sinó perquè té l’església d’Agios Dimitrios, del 1803, amb icones, i sobretot, un iconostasi, obra d’un monjo d’Atos, que hi treballà 8 anys, un treball molt especial que només es troba en pocs llocs de Macedònia oriental i Tràcia.

agios dimitrios

Esglesia Agios Dimitrios. Teologos. Tasos. Grecia. Foto: gloriacondal

La carretera que porta a Mariés permet acostar-se (2 km) a un petit embassament i unes cascades, amb vegetació típica de zones d’aigua. De camí, el monestir de Panagiá, de monjos. Finalment, la crta. que porta a Kastro. que acaba l’asfalt just on comença el poble, a 800 m d’altitud, amb vistes impressionants a tota l’illa. Hi va haver un castell i ara queden algunes cases disseminades, de pedra, un parell de tavernes i l’església de s. Atanasi. Sensacions profundes.

Kastro Tassos

Kastro. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Nosaltres vam estar uns dies a Limenas, al nord, i uns altres a Limenaria, al sud. De l’una a l’altra hi ha 39 km. A Limenas hi ha restes de l’àgora, d’un teatre, l’acròpolis, etc. Tenim la sort d’assistir a un concert de la coral de Tassos al pati del museu arqueològic i de sopar a la taverna Alexandra, amb música en directe i una mestressa que tant serveix una comanda com es posa a ballar un sirtaki.

museu arqueologia tasos

Museu Arqueologic Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

A Limenària destaquen les restes del passat miner, la més visible, l’edifici de l’anomenat «Palataki» del 1903, que es veu des de baix el port, en un petit turó sobre el mar, on vivia l’amo de la mina propera, un alemany anomenat Speidel. El 1963 la mina tancà, l’edifici va restar abandonat i el van declarar Monument Nacional però més endavant el va treure de la llista. Recordem amb tristesa un altre monument abandonat, l’hospital de leprosos de Xios. En el camí fins a la platja de Metalià, a baix del turó, es veuen restes dels edificis administratius, dels habitatges del personal, maquinària i restes al mateix port on embarcaven el material.

palataki tasos

Palataki, Limenaria. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Al sud-est, i en una zona molt propera l’una de l’altra, la doble platja d’Alikí, el monestir de S. Miquel Arcàngel, de monges, i l’anomenada llacuna Giola, tocant al mar, famosa pels colors verdosos. Cal aparcar dalt la carretera i baixar per una pista primer, i després un sender molt dolent, fins arribar-hi, (uns 20’). A nosaltres ens va decebre: molta gent, l’aigua no tenia res especial, i si volies sucar-te, calia tirar-te d’amunt. Res a veure amb les imatges vistes en postals i per internet.

giola tasos

Llacuna Giola. Tassos. Grecia. Foto: gloriacondal

Si es té pressa, l’illa es pot veure en 2 o 3 dies. Si es vol fer amb calma, uns quants més. Les oliveres són presents arreu i, per tant, les olives i l’oli.

Anuncis
Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Grècia, 2018. Què està passant?

Atenes aeroport

Aeroport Atenes 2018. Foto: gloriacondal

Som a Suècia? Un cafè exprés costa entre 2,50 i 3 €. Un litre de gasolina, 1,69 € i en alguns llocs, més de 2€. Un kg de tomàquets, 1,60 €. Només el pa resisteix: una barra ens costa el mateix que el 2015, 80 cèntims, però a costa de baixar pes i qualitat. Deuen pensar que millor així, no fos cas que, com en altres situacions en diversos països, arran d’una pujada del pa hi hagi revoltes. El pa és un símbol.

pa de xios

Barra de pa Xios. Foto: gloriacondal

Fa quatre anys seguits que anem a Xios i la situació va avall. Ens diu un amic jubilat fa uns 4 anys, que el gener els tornen a abaixar les pensions. Dels 1.700 € que guanyava al principi, ara li pagaran uns 700. Fa 8 anys que pateixen aquesta estafa anomenada crisi. Les classes mitjanes estan desapareixent i cada cop hi ha més gent pobra, perquè els que tenien diners estalviats, estan acabant la bossa. Pels pobles, cada cop més cases velles, abandonades.

Kardamila Xios

Kardamila Xios. Foto: gloriacondal

I els refugiats? Doncs tancats en el camp de Viale, uns 3.000, si fa no fa els mateixos que vam deixar. Allunyats de la capital, deuen pensar que si no els veus, no existeixen. A alguns se’ls denega el permís per no considerar-los refugiats polítics (per exemple gent arribada de Marroc) i a la majoria se’ls atorga l’estatut de refugiat, però de fet, no canvia res. Ara mateix, més de 400 refugiats de Xios tenen document d’asil i no surten perquè no tenen on anar. A Viale hi ha registrats 125 nens que poden anar a l’escola primària i 70 a secundària, però hi ha problemes perquè els porten en grup a una escola i llavors els pares i mares grecs veuen com baixa el nivell d’educació dels seus fills. No hi mestres de suport ni temps de transició. I mentrestant, el partit feixista Alba Daurada, cada cop té més adeptes i acusen els partits que ajuden els refugiats d’oblidar «els de casa». Els refugiats volien arribar a Europa, però s’han quedat en una illa on parlen una llengua que no tenen ganes de conèixer, ni els ofereix feina, perquè prou tenen amb la seva crisi. Algunes excepcions: una família de refugiats ha trobat feina fora del camp, treballen al sud, en el màstic, i viuen al poble. Una altra encara va tenir més sort: un poblet alemany estava a punt de perdre l’escola de primària perquè no tenia prou canalla; l’alcalde va connectar amb el camp de Viale i va demanar si hi havia una família que volgués anar a viure allà, amb la condició que tingués 3 fills, perquè no tanquessin l’escola. Va sortir una família i ja són allà. Tots contents.

paradetes festa xios

Festa a Lagkada Xios. Foto: gloriacondal

Mesta. Tomaquets

Tomaquets Xios. Mesta. Foto: JC

Les platges de l’illa estan plenes, els cafès i bars també; els restaurants potser no tenen tanta gent. Les parelles es casen i fan festes, però no tan esplendores com abans. Celebren sants i solsticis, fan vermuts, canten, ballen… viuen al dia. Abans, no es podia pagar amb targeta enlloc, ara, gairebé a tot arreu. Aparentment no passa res, però no és cert. El peixater, inactiu una setmana perquè amb lluna plena no es pescava, diu que això acabarà malament. I mirant-nos a nosaltres diu: «I Espanya ens seguirà». Nosaltres pensem en aquells refranys: «Qui dia passa any empeny» o «Comamos y bebamos que mañana moriremos».

I mentrestant, el jubilat que cada cop guanya menys ens regala mongetes verdes de l’hort, la carnissera cuina un “pastitsio” genial i ens el regala, el peixater arrodoneix el preu a favor nostre… i nosaltres cada  cop ens enamorem més de Grècia.

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Illes Inusses

oinusses grecia

Illes Inuses. Grecia. Foto: gloriacondal

Les Inusses són un arxipèlag a 1 milla de l’illa grega de Xios i a 5 milles de la costa turca. El nom prové d’una planta silvestre que hi creix. A l’hivern hi viuen uns 500 habitants que el juliol i agost es poden duplicar o triplicar. Hi ha una única ciutat, el port on s’arriba, construïda en amfiteatre sobre un turó, amb bars i restaurants, allotjaments, correus, banc, esglésies, escola de marina i un museu nàutic. Tota la gent, d’una manera o altra està relacionada amb el mar; molts, són capitans i enginyers jubilats. La història recent diu que el 1827 l’illa es va repoblar amb navegants de Siros, Tinos i Andras que van llençar-se a l’aventura de construir i fletar vaixells de vapor. Es creà el triangle Inusses-Kardámila-Vrontados (Xios) i durant molts anys els noms de les famílies d’allà van ser els més importants de la història naval grega i mundial. El 95% estaven vinculats a la mar.

inusses sirena

Οινουσσες. Illes Inusses. Port. Imatge sirena Metaira Inoussiotisa. Foto: gloriacondal

A l’entrar al port, tocant a l’illa d’Agios Panteleimon, trobem sobre un illot una imatge de la Metaira Inoussiotisa, una sirena de bronze amb una corona al cap i un veler a la mà esquerra, que ens dóna la benvinguda.

inusses grecia

Illes Inusses Grecia. Οινουσσες. Foto: gloriacondal.

A primera hora del matí, gairebé tot dorm. Cafès tancats, carrers buits, carrerons estrets amb llambordes clares i pendents pronunciades per pujar amunt. Cases de pedra, el forn obert, i la catedral d’Agios Nikolaos, el patró dels mar. Com més amunt, més vistes. Un home ens explica coses de l’illa. Parlant dels turcs, tan a prop, diu: «Són bona gent, si més no els que viuen en aquesta banda de costa. De fet -conclou- som bastants semblants.» I acaba: «Els de més endins, ja no tant. Bla, bla, bla…»

Οινουσσες. Αγιος Νικολαος

Catedral AgiosNikolaos. Inusses. Foto: gloriacondal

A baixar hi ha el cafè Pateroniso, amb un gran pati sota ombres, on una dona encantadora prepara cafès i entrepans. Té el somriure i la calma de qui gaudeix de pau al cor. Pujant carretera amunt hi ha l’estadi, un ample espai esportiu amb camp de futbol i pistes d’atletisme. Aquí hi ha diners, ja ho sabem. A continuació hi ha una sèrie de platges: la de Kakopetra, llarga, amb alguns parasols, una segona, més petita, sense nom, després la platja de Bilabi, la més coneguda perquè té serveis (bar, parasols, gandules…). Ningú enlloc. Continuant la carretera es passa de llarg la desviació per anar a la platja de Fasoli, deixant la peninsuleta de l’esquerra. Cap vehicle, cap persona, només cabres. Alguna capella, algun edifici en ruïnes, més amunt. Arribem a la platja d’Apeganeu i després hi ha la de Fokiá, amb un petit embarcador. Poques ombres i moltes pedres, a més d’una mica d’onatge per la direcció del vent. Des d’allà veiem l’edifici llarg i blanc del monestir de monges de l’Anunciació, on només hi poden entrar dones. Amunt, també, restes del que havia estat un castell. Nosaltres ens vam banyar a la platja sense nom, on es baixa per un pendent molt pronunciat. Un sol parasol, suficient. Algues però amb camins per anar endins. Aigües turqueses, netes, una mica més fredes perquè hi ha corrents del Bòsfor, ens ha explicat l’home de mar.  Una delícia.

inusses. pateroniso

Illa Pateroniso. Inusses. Grecia. Foto: gloriacondal

Es pot menjar a la taverna Glaros davant l’illot de Pateroniso, el lloc més allunyat. Bon menjar, bona gent, bon preu. També a la cafeteria Pateroniso i al cafè del port. Al capvespre les obres de rehabilitació de cases s’han aturat, però hi ha més gent que surt al carrer, amb la fresqueta. El sol es pon rera el mont Pelineu de Xios. Des d’aquí es veu Lagkada, la població més propera. Als qui no els ve d’aquí, es faran portar per la barca-taxi a fer-hi un bon sopar i tornaran després. Cal sortir de tant en tant per ampliar horitzons.

Illes inousses grecia

Port Inusses. Foto: gloriacondal

PD: per arribar-hi hi ha un ferri des del port de Xios (1 h), i un altre també hi arriba en horaris diferents des del Pireu, però el més pràctic és anar-hi des de Lagkada en un taxi-barca (20’). N’hi ha dues. Nosaltres ho fem amb l’Stefanos, disponible 24 h/dia. (tel. +30 6945361281). Costa 100 € anar i tornar però si t’ajuntes amb altra gent, es reparteix el cost.

Més infos: http://www.kanaristours.gr/en/content/inousses-islands

Publicat dins de Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Vall del Baztan i voltants

Hem tornat a la vall del Baztan i hem conegut altres valls properes. Aquí teniu un resum del que ens ha agradat més. La ciutat més important és Elizondo (cliqueu a l’enllaç on l’expliquem sota la mirada de Dolores Redondo).

vall baztan

Vall de Baztan, Foto: gloriacondal

Des del Mirador de Bagordi veiem una bona part de la vall: Lekaroz, Irurita, Gartzain, Ziga, Aniz i al fons, Berroeta. A sota, Elizondo, amb Elbete més enllà. Ens allotgem al poble d’Oronoz Mugairi, al costat del parc de Bertiz, un espai natural protegit que pertany al govern de Navarra. El pont és el punt on el riu passa d’anomenar-se Baztan a Bidasoa.

Señorio de Bertiz, Bertizarana

Parc Bertiz. Foto: gloriacondal

Prats, un cedre monumental, roures, escultures. Caminem per un sender paral·lel al riu fins al pont de Reparacea. Un dia pugem a Aizcolegi: primer en cotxe per la pista d’Orabidea (seguint el rètol Infernuko Errota) enmig d’un paisatge de cavalls pottokas, bens, vaques, boscos de faigs, i alguns “caserios” fins arribar al Portillo Plazazelai, on hi ha una entrada. D’allà pugem a peu per un sender d’1,5 km fins a la pista principal i 1km després arribem al cim d’Aizcolegi (841 m), on hi ha un xalet construït pel Sr. Ciga, l’últim amo, per a la seva dona. Ell sempre era fora i ella restava en aquella gàbia d’or.

Aizcolegi Bertiz

Aizcolegui, Bertiz. Foto: gloriacondal

El xalet està abandonat, el govern navarrès no hi fa res i acabarà caient, imperdonable! Fem la baixada per la pista enmig de la fageda (11 km, desnivell 680 m) fins al parc i d’allà a casa: total 16, 5 km.

Amaiur vista general

Amaiur. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Amaiur, sota el massís Gorramendi (1.071 m) és un poble amb encant: arcs, casalots, el Palacio de cabo de armería de Borda…. però el que més destaca és el monument al turó de Gaztelua, que recorda la gesta de l’any 1522 quan els darrers defensors de Navarra lluitaren contra l’annexió a la Corona castellana. Des d’allà veiem la posta de sol damunt prats i muntanyes: Baigorri, seguit del cim d’Autza, Port de Belate, Saioa…

Amaiur. Gaztelua

Amaiur. Turó Gaztelua. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Sortint, entrem al molí d’Amaiur i comprem uns quants talos (una mena de crep que pot ser dolç o salat)

Molino Amaiur

Molí Amaiur. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

A Erratzu just passat el pont, hi ha el bar Zubipunta, en un soterrani petitet, on fem uns pintxos en un petit pati del darrera, assolellat, tocant al riu, un lloc de gent lluitadora. Al costat hi ha l’església de S. Pere, avui oberta perquè hi ha un funeral, amb un gran retaule i un claustre, una mica deixat, però maquet. Una pedra recorda que van salvar el sagrari a la inundació del 1923.

Erratzu

Erratzu. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Continuem cap a Gorostapolo, un llogarret de casalots, camps i boscos. A l’entrada hi ha la capella de la Verge de los Dolores d’on baixa un camí fins a la cascada Xorroxin, entre prats, boscos de faigs, roures, avellaners, un terreny molt enfangat, cants d’ocells… i ja a la cascada, envoltada de falgueres, molses i líquens.

Gorostapolo

Gorostapolo. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Sortint d’Erratzu, el record d’un prat tenyit de groc amb cavalls pastant, i un cel negre que amenaçava tempesta. De nou a la carretera, pugem a Azpilkueta, un llogarret amb uns quants casalots, una església amb un frontó adossat, amb arcs, i vistes genials.

Azpilkueta

Azpulkueta. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Al nord de la vall del Baztan hi ha el poble d’Urdazubi amb cases d’indians, un molí i un monestir. Juntament amb Zugarramurdi i dos pobles a l’altra banda de la frontera, Ainhoa i Sare, molt vinculats històricament, formen una associació i hi ha una ruta circular de més de 12 h, el Cavall Blau, que es pot fer per etapes. A Urdazubi hi ha les coves d’Urdax, d’una importància geològica gran. A pocs km, per una pista, arribem a les Coves de Zugarramurdi, En aquest cas, la importància és més històrica, per l’existència de bruixes i les persecucions de la Inquisició el 1610. La cova gran és impressionant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Passada la frontera hi ha el cim la Rhune (Larrun). Des de Dantxarinea anem a Col d’Ignace on hi ha l’estació del tren-cremallera (també s’hi pot pujar caminant). El trenet és de l’any 1924, puja al cim (905 m) en un recorregut de 35’ amb vistes. A dalt es pot caminar i sobretot, mirar a 360º. En línia recta hi ha San Juan de Luz a 9 km. Hi ha cavalls pottok lliures i voltors leonardo.

tren la Rhune

Tren cremallera al cim La Rhune (Larrun). fOTO: gloriacondal

Al sud-oest d’Oronoz, a la vall de Malerreka, hi ha els embassaments de Leurtza, en una fageda preciosa. Fem un dels senders passant pel mig dels dos embassaments, cap a l’inferior, uns 3 km. Hi ha molta aigua i veiem mates grans d’arç blanc (espino), saücs, aranyoners

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un altre embassament important és el d’Eugi. Per arribar-hi, passem el coll d’Artesiaga, continuem per Quinto Real i arribem a la vall d’Esteribar. El poble és maquet i a l’embassament dos estols nombrosíssims de gralles xisclen i volen amunt. Però el que sorprèn més són les ruïnes de l’Antiga fàbrica real de Municiones, dins un bosc espès de faigs i castanyers.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’últim punt d’interès és l’Església Sta. Maria d’Eunate, a la vall d’Ilzarbe, al sud d’Iruña, dins del terme municipal de Muruzábal, una església circular de la 2a meitat del s. XII, obra dels templers. De forma octogonal, els capitells originals tenen composicions vegetals, lleons enfrontats i homes barbuts. Dins l’església, la imatge de la Verge. Sortint, mirada als voltants: camps, i res més.

Sta M Eunate

Santa Maria de Eunate. Navarra. Foto: gloriacondal

Conèixer i estimar això de la mà d’una amiga que hi viu és un gran tresor.

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Göteborg-Marstrand-Trollhättan-Vanesborg. Suècia

sud oest suecia

Sud-oest Suècia. Punts d’interès.

L’objectiu bàsic era compartir uns dies de primavera amb una amiga nostra que hi treballa, el seu home i el nen, després del dur hivern. Amb un vol directe BCN – Goteborg (Norwegian) ens plantem allà en 3 hores, més un bus i un tren. A les 7 érem a l’estació de Trollhättan on ens recollien. Durant uns dies, hem conegut aquestes ciutats al sud-oest de Suècia i hem fet una escapada a l’illa de Marstrand.

trollhatta presa

Trollhättan. Suècia. Vistes de la l’edifici de la centra hidroelèctrica. FOto: gloriacondal

El port suec més important és Göteborg, al Kattegat, que mai no es glaça. Comunica amb Estocolm, al centre de la costa bàltica, per una ruta fluviolacustre que remunta el riu Göta, desguàs del llac Vänern, mitjançant el canal Göta, que segueix també el Vättern i va a parar a la mar Bàltica al sud de la capital. Trollhättan té uns 50.000 habitants, 15.000 d’ells estudiants amb universitat potent. La ciutat es va crear a partir de la presa d’aigua fa 100 anys. Des dels miradors de Kopparklinten tenim vistes de la central, l’edifici històric i la presa.

trollhattan cova reis

Cova dels reis. Trollhättan. Foto: gloriacondal

Durant l’estiu, obren les comportes del salt i l’aigua baixa, un espectacle que té molt èxit. Davant nostre, al fons, l’edifici del Centre de Recerca Innovatum, depenent de la Universitat, on treballa la nostra amiga. A prop, l’anomenada Cova dels reis, de l’Edat del Gel, amb signatures de les famílies reials al llarg de tota la vida.

trollhattan comportes

Trollhättan comportes. Foto: gloriacondal

Un dia baixem als dics: Fallen och Slussarna, un vaixell acaba de passar per les comportes, de força alçada. Les comportes antigues són del 1844, el tràfic era molt dens, amb cues de més de 120 vaixells, de càrrega: transportaven farina, sucre, parafina, espècies, cafè, oli, fusta… A l’hivern, quan el canal es gelava, s’havia de tancar. El centre de Trollhättan no és gaire gran, amb botigues, restauració, biblioteca, cinema… tot i que les grans àrees comercials són als afores. A prop el llac Öresjo, a pocs minuts en cotxe de casa, a l’hivern gelat, s’hi pot patinar, ara la gent s’hi banya però surten amb pell de gallina, mentre d’altres preparen la barbacoa, una activitat popular.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El llac més gran és el llac Vanern, el 3r d’Europa, amb la ciutat de Vänesborg, a la riba sud, a uns 12 km al nord de Trollhättan. Pugem un dia fins a l’Espai natural Halle och Hunneberg, travessem una part de bosc, deixem el cotxe i fem un petit sender entre pins, faigs, roures, falgueres, molsa, molts fongs enganxats als troncs i roques de granit, fins a l’indret anomenat Prediskolen. Una parella ens dóna uns fulles verdes, llargues, i ens diuen que és ceba. Tastem una fulla i el sabor és autèntic. Arribem a la riba i tornem.

vanersborg

Llac Vanern. Suecia. Foto: gloriacondal

Baixem després al centre de Vänesborg i dinem a la riba del restaurant Skräcklestugan un plat típic, el “Räkmacka lyx” (pa amb gambetes). Ho fem a les taules de fora perquè el temps ens ho permet. Un sender permet caminar en ambdues direccions.

Bohus. Kungalv

Fortalesa Bohus. Kungalv. Foto: gloriacondal

Un altre dia anem a la illeta de Marstrand a 86 km. A mig camí, ens aturem a Kungälv, per veure la fortalesa de Bohus, en un illot i continuem fins al final. Aparquem i agafem el petit ferri fer arribar (3 minuts), a l’illot amb la gran fortalesa de Carlsten, del mateix tipus que Bohus, on acaba l’arxipèlag i comença el mar obert. Gran castell, senders per recórrer, vistes a ilots i fars, port amb barques i velers… i un fish & chips al moll. Després, un cafè al museu d’art Södra Strandverket. A fora, una escultura d’un soldat de la guerra mundial, amb una motxilla a l’espatlla, una mica cansat. Al pati, una escultura d’una dona, com un maniquí, molt gran.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El darrer dia el dediquem a Göteborg. Anem al moll d’on surten els ferris que circulen pel riu, davant l’edifici de l’Òpera. Al darrera nostre hi ha un edifici singular, Lilla Bommen, conegut com a “Lipstick”, o pintallavis, perquè és blanc i acaba en una punxa vermella. El ferri ens porta per les diferents bandes del riu, com el barri de Eriksberg-Lindholmen, una zona moderna on hi ha el campus de la universitat de Chalmers, en un edifici singular de colors. Veiem les siluetes de diferents edificis de la ciutat i més enllà, el pont d’Älvsborg, el mar obert.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La plaça Kungsports era l’entrada principal a la ciutat fortificada, amb l’estàtua del rei Carles IX a cavall, tapada per rehabilitació, com tantes altres estàtues, façanes i calçades, aprofitant el bon temps. Ens acostem al Saluhallen, mercat d’espècies i delicatessen. Molta gent a les terrasses dels cafès i a les ribes del canal. La gran avinguda Avenyn, amb bars, restaurants i botigues de luxe, tramvies, molt animada… acaba a la plaça de Göta, amb edificis culturals i una estàtua de Poseidó. Arribem a Liseberg, amb les torres Gothia i un parc d’atraccions. Per la rambla Vasagatan arribem al c/Haga Nygata, amb les antigues cases del “governador” del s. XIX: cafès, forns amb ensaïmades molt grans, calma… Més avall pugem al turó Skansen Kronan, amb una fortalesa al cim i vistes a 360º de tota la ciutat. A l’altra banda del canal, l’edifici del Mercat del Peix (Feskekôrka), i més al nord, la ciutat vella, Kronhuset, amb edificis del s. XVII, ara galeries, sales d’exposició i artesans. Al darrera, la plaça de Gustav Adolf, amb l’estàtua del fundador de la ciutat.

Des del cel, de nou vistes aèries d’illes, illots, llacs, boscos i platges salvatges. Cinc dies ben aprofitats i ben acompanyats. Gràcies!

Infos:

Bus aeroport Goteborg al centre ciutat: https://www.flygbussarna.se/en

Ciutats de Trollhätta i Vanersborg: https://www.vastsverige.com/en/trollhattan-vanersborg/

APP Västtrafik per viatjar: https://www.vasttrafik.se/biljetter/mer-om-biljetter/vasttrafik-to-go/

Centre de Recerca Innovatum: https://www.youtube.com/watch?v=URtvA4hPfQA

Publicat dins de Viatges per Europa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Castellserà, entre l’Urgell i la Noguera

Fem de Castellserà l’eix de la moguda, allotjats a Cal Monic, el lloc ideal per a un grup de 8 persones, una masia rehabilitada, on hem estat molt bé, amb racons com el celler i la sitja, que són una sorpresa. El vespre del divendres comprem una enorme barra de pa al forn i una coca de macarrons (llardons). Ja ben fosc, anem a Roca Finestres. És una nit estrellada, fresqueta, i pel camí trobem molts conills. Pugem uns metres a dalt del tossal, i en silenci contemplem tota la plana de l’Urgell: la nostra mirada arriba a la seu de Lleida!

castell remei

Vinyes Castell Remei. Foto: gloriacondal

L’endemà fem una breu visita al Castell del Remei i a l’antiga escola de les monges dominiques (ara franciscans, de la Fundació Creu Blanca, amb persones de retard mental sever).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anem a Penelles a veure el festival de grafits Gar Gar. Veiem els murals de l’any passat i els que ara estan fent. Als voltants de la plaça, molta animació. Un artista grafitaire, Zeso WF hi ha fet estada durant 4 mesos, han rehabilitat l’edifici de la Germandat de Penelles i hi haurà una exposició durant un any.

cassola tros

Cassola del Tros. Foto: gloriacondal

A Castellserà fem una volta pel poble: biblioteca, antiga presó, antic refugi… el carrer de les Eres o de la Poca Farina, on vaig néixer… Després, anem a buscar una cassola del tros que hem encarregat a l’Antonio de la Fonda, boníssima i abundant.

castellsera

Castellserà. El tros. Foto: gloriacondal

A la tarda anem al tros del Manuel, que ens ensenya les oliveres, la cabana, la font del Roig… i després, travessant el canal d’Urgell, anem fins al pilar Almenara, i el poblat ibèric Tossal del Moro. Ja a prop de casa, anem a veure els Salts, amb una quantitat d’aigua impressionants després de les pluges que hem tingut.

pilar almenara

Pilar Almenara. Foto: gloriacondal

L’endemà comencem el dia esmorzant ensaïmada de Mallorca, especialitat del forn de ca la Rosita de Castellserà. Després anem al pantà de Sant Llorenç. i d’allà continuem per la pista fins a la presa de Camarasa. on s’ajunten el Noguera-Pallaresa i el Segre.

camarasa presa

Embassament Camarasa. Foto: gloriacondal

Caminem pel camí de ferro penjat fins al pont que el travessa. Fa anys vam caminar dAlós de Balaguer fins aquí, un camí preciós, però avui no ens dóna temps. Hem vist moltes orelles d’ós i voltors. Tornant, recollim les coques de recapte encarregades al forn de Camarasa.

IMG_0966

Orelles d’ós. Camarasa. Foto: gloriacondal

Retornem a Balaguer i anem al Monestir Sta M. Franqueses, de monges del Císter, fundat el 1186 a la riba dreta del riu Segre i tancat el 1478. Tenim la clau i podem entrar a l’església, d’una nau, amb tres portes. Fora, el celler, semisoterrat, les restes del claustre… més enllà, el monument i passeig de la sardana, el camí de la poesia, un safareig i un estany. Molta gent ve aquí a passar el dia.

monestir les Franqueses

Monestir Santa Maria Franqueses, Balaguer. Foto: gloriacondal

Tornem a casa a menjar les coques i cassola del tros que ens va sobrar d’ahir… i encara no l’acabem!!!

Família, amigues i amics, paisatges, música… un petit paradís per unes hores.

cal monic

La felicitat és això. Foto: gloriacondal

Webs

Espais naturals de Ponent: https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/ca/

Senderisme Noguera: https://www.montsec.cat

Serra Bellmunt i Almenara:

http://www.aladrell.org/descoberta/municipis/castellsera.html

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Cap de Creus: del Paratge de Tudela a Port Lligat

El Cap de Creus és un promontori abrupte (672 m), que s’alça sobre la Mediterrània i forma part dels contraforts dels Pirineus orientals. És el punt més a l’est de la península ibèrica, amb fortes tramuntanes i vents de llevant.

Arribem a Cadaqués i anem en direcció Port Lligat, on hi ha la casa on va viure Salvador Dalí des de 1930 fins a la mort de la seva dona, el 1982, que ara és un museu. L’autocar ens deixa a l’encreuament de la carretera al far, on trobem tres grans columnes d’acer corten©; en una hi ha un text de Dalí: “Aquesta part compresa entre el Camell i l’Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix, és i ha de continuar per sempre sent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està”. Iniciem el camí empedrat (2,5 km), que ens duu fins a l’anomenat paratge de Tudela, un espai on l’any 1962 es construí una zona residencial del Club Mediterranée, amb bungalous, port, restaurants, piscina… i va funcionar fins al 2004. El 1998 s’havia creat el Parc natural del Cap de Creus, que aprovà un pla per restaurar la zona, executat entre el 2009 i 2010, després d’enderrocar totes les instal·lacions.

Mirador de la Gran Sala

Mirador Gran Sala. Pla Tudela. Foto: gloriacondal

Mirador del pla de Tudela

Mirador Pla de Tudela. Cap Creus. Foto: gloriacondal

Arribem al mirador del pla de Tudela on hi ha un parell de grans cubs. A sota, una gran esplanada: el mirador de la Gran Sala, on esmorzem. Després ens acostem a la cala d’Agulles. Tudela és un espai de gran interès geològic, amb dos tipus de roques, les més antigues, de 500 milions d’anys, els esquistos, grisoses, que en erosionar-se formen petites cavitats. També hi ha pegmatites, més blanquinoses, de magmes refredats dins la Terra, que tenen uns 300 milions d’anys. En algun lloc veiem vetes replegades, perquè els materials estaven a temperatures d’uns 650º, entre 11 i 14 km de profunditat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’erosió del vent i la sal han generat gran quantitat de formes capritxoses: un camell, una àliga, un conill, un elefant… de fet, hi ha tantes formes com persones poden interpretar-les. Una de les més famoses és la roca Cavallera, de pegmatita, que pot semblar un rinoceront i que inspirà Dalí per fer el quadre El Gran masturbador, l’any 1929. Hi ha flora i fauna a desdir, com coixinets de monja, arbustos de càdecs (cadaquers, d’on segurament prové el nom de la població que coneixem), tamarius, armèria marina, estepa blanca i estepa borrera, romaní… i també plantes invasores com el bàlsam o ungla de gat, que hem vist a la cala Guillola.

rec culip cap creus

Rec Gulip. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

Tornem enrera i pugem un sender costerut pel rec de Culip fins que trobem la carretera al far; llavors ens desviem per un corriol del GR 11 durant 1,5 km fins a dalt del far (87 m), on també arriben els cotxes. . D’allà baixem fins a la cova de l’Infern, a 700 m.

Cova de l'Infern

Cova de l’Infern. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

Continuant per baix retornem al GR 11 per fer 5 km més per l’antic camí de Cadaqués a cap de Creus i pel camí de ronda de Port Lligat tot passant per dalt de cala Fredosa,  cala  Guillola, platja d’en Lluís i platja Jonquet, entremig de parets de pedra seca i barraques enrunades, record del passat vitivinícola, avui ocupat per oliveres.

Far Cap de Creus

Cap a Port Lligat amb vistes far cap Creus. Foto: gloriacondal

Cala Guillola

Platja d’en Lluís. Cap de Creus. Foto: gloriacondal

La veritat és que ens haguéssim quedat una estona per remullar-nos en aquelles aigües netes i clares, però calia continuar. Ens ha calgut vigilar on posàvem els peus perquè hi ha molta pedra als senders i és fàcil relliscar. Ens recull l’autocar a Port Lligat i anem a dinar al Restaurant La Sal, a Cadaqués, en una terrassa davant del mar.

tudela PortLligat

Recorregut Tudela-Port Lligat (vermell). Imatge cedida per Lourdes Ràfols

Recorregut: 13,5 km – Desnivell 70 m (acumulat 200 m). Durada: 4 h – Dificultat: moderada

diada soci cap creus

Diada del Soci Club Muntanyenc. Cap de Creus. Foto: Joan Planas

Hem estat quasi un centenar de persones del Club Muntanyenc Mollet que hem celebrat el Dia del Soci. Gràcies als organitzadors, el Josep, la Noemí, la Lourdes i en Joan.

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari