La Conca de Barberà

Escapada de 3 dies. Part del recorregut fet és dins la ruta del Císter, que uneix els monestirs cisterencs de Stes. Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Es pot fer a peu (GR 175), amb cotxe, o combinant. Hem fugit dels grans monestirs i hem optat per petits llocs i algunes viles i també hem vist els efectes de les riuades:  De fet, ens hem mogut entre l’Alt Camp (Vila-rodona, el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp i el Pont d’Armentera) i la Conca de Barberà, tot i que a la banda de Sta. Coloma de Queralt i els pobles del voltant, el sentiment de pertinença és a la Baixa Segarra.

Vila-rodona. Celler

Celler Vila-rodona. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Vila-rodona. Hem vist un poble petit, però amb empenta. Conserven antics safarejos i tocant al riu hi ha una albareda interessant, amb zona de picnic. Als afores hi ha un columbari romà. Abans d’entrar al nucli hi ha el celler de la Cooperativa, del 1919, obra de Cèsar Martinell, amb una gran producció. Al costat, l’agrobotiga. Al nucli antic ens ha agradat que conservin i expliquin espais com El Molí, lloc de trobada de la gent de dretes, i més avall, la Societat, el lloc on es trobaven els d’esquerres.

Montblanc. Hospital Sta Magdalena

Hospital Santa Magdalena. Montblanc. Conca de Barberà- Foto: gloriacondal

Montblanc. Feia temps que no hi anàvem i fem una visita guida: visitem l’antic Hospital de Sta. Magdalena (XIV i XV), ara seu de l’Arxiu Històric Comarcal, amb un petit claustre preciós, al mig del qual hi ha un pou. Pocs metres més avall, l’antic pont del s.XII, mig destruït per les riuades d’octubre de 2019. Anem a l’Església de Sta Maria la Major (XIV) amb una talla de la MD del Cor, de 2 m, el retaule dels sants Bernat i Bernabé i l’orgue barroc, un dels més importants de Catalunya. El càrrec del capellà responsable és el de plebà. A la plaça Major encara guarden les mesures de control de pes del 1752, i l’església romànica de S. Miquel hi ha un enteixinat de fusta policromat, amb belles imatges abstractes i figuratives. Com sabem, la muralla envolta tot el poble i fa 1,5 km. Des del pla de Sta. Bàrbara, on hi havia l’antic castell, tenim vistes a 360º. I recordem que venim d’antic, ja que Montblanc acollí diferents convocatòries de les Corts catalanes el 1333, el 1370 i el 1414.

L'Espluga Francolí

L’Espluga de Francolí. Església. Foto: gloriacondal

L’Espluga del Francolí. En època medieval es dividia en dos: la Sobirana i la Jussana. Hi ha molt per veure: la Cova, un espai d’interès geològic i arqueològic on fa poc han descobert un santuari paleolític de fa 15.000 anys amb més de cent gravats. La Font Major, on neix el Francolí, ara amb aigua pertot arreu (la riuada del 2019 va fer molt mal), el Museu de la Vida Rural, la Fassina… Fem la ruta templera i hospitalera, molt recomanada, que també inclou veure el lloc on es va fer una fotografia a Albert Einstein quan va visitar Catalunya el 1923 convidat per la Mancomunitat i sectors de la comunitat científica.

Església S. Ramon. Pla Sta.Maria

Església romànica de S. Ramon. Pla de Santa Maria. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Al Pla de Sta. Maria veiem l’església de S. Ramon, documentada per 1r cop el 1194, que combina decoració cistercenca amb art clàssic i bizantí. La rosassa és una rèplica de la de Stes. Creus, i destaquen els capitells (els interiors mostren escenes bíbliques) i les 150 mènsules, variades. El gran portal lateral és impressionant.

Cabra del Camp. Mazinger

Mazinger Z. Cabra del Camp. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Al Pont d’Armentera, a l’entrada de la urbanització Mas del Plata, en un bosquet, hi ha una figura d’11 m, de fibra de vidre, de Mazinger Z, lloc de culte de motoristes diversos. Uns km més endavant fem una breu parada per veure el Pont de les Femades, part de l’aqüeducte romà que duia aigua a Tarragona.

Sta. Perpetua de Gaià

Santa Perpètua de Gaià. Conca de Barberà. Foto: gloriacondal

Pugem el coll que voreja el riu Gaià fins al llogarret de Santa Perpetua de Gaià, construït aprofitant un meandre del riu, dalt d’un turonet, amb restes del castell i l’església, amb vistes espectaculars. Anem cap a Sant Martí de Brufaganya, on hi ha una petita església dedicada a S. Magí. La gent de Tarragona, cada 19 d’agost, festivitat del sant, vénen a buscar l’aigua aquí; ara mateix hi ha tanta aigua que ha sobreixit les fonts i ocupa tot l’espai enrajolat. Als voltants, una roureda molt important, alguns arbres enormes, altres secs, buits, però dempeus encara… i una comunitat de salamandres. Dinem a Santa Coloma de Queralt i fem una volta pel nucli antic.

S. Martí Brufaganya

Sant Martí de Brufaganya. Conca de Barberà. Foto: gloriacondal

Dues incursions fora de la comarca. Pel sud, a Montferri, el santuari de Montserrat. Construït per Josep M Jujol, col·laborador de Gaudí, en un treball col·lectiu de tot el poble. Fet a salts (l’any 1925 ja hi havia un primer esboç), és un edifici sorprenent, estrany, amb cúpules i muntanyes. La part central imita un castell dels xiquets. S’inaugurà el 1999 i destaca des de lluny perquè és dalt d’un turó.

Santuari Montserrat. Montferri

Santuari de Montserrat. Montferri. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Pel nord, a l’Anoia, la Tossa de Montbui, a 626 m, i magnífiques vistes. Conjunt romànic del X-XI, amb l’església de Sta. Maria de Gràcia i la Torre de Defensa. Vegeu visita virtual. El turó és un escull coralí, es veu clarament en les nombroses restes del terra, quan això era mar. D’allà es poden fer caminades.

La Tossa de Montbui

La Tossa de Montbui. Anoia. Foto: gloriacondal

Fi de l’escapada. Com sempre, hem après molt, ens hem relaxat i hem gaudit els uns de les altres.

 

Publicat dins de Excursions, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 2 comentaris

Dos amigas. Elena Ferrante

tetralogiaEl proper mes de febrer s’estrena la segona temporada de La amiga estupenda a la plataforma digital HBO. La primera temporada es va estrenar a finals de 2018. La sèrie es basa en una saga de 4 novel·les d’Elena Ferrante, que en alguns llocs es coneix com a “quartet napolità”: La amiga estupenda, Un mal nombre, Las deudas del cuerpo, La niña perdida.

“Quan la seva millor amiga desapareix, una dona gran que es diu Elena Greco, engega l’ordinador i comença a escriure la seva història i la de Lila, una amistat que començà a l’escola als anys cinquanta”

Així ens donen a conèixer la protagonista. Una saga amb la ciutat de Nàpols de fons narrada en 1a persona per Lenù (Elena), on de l’amistat amb Lila en un entorn on cal sobreviure amb astúcia. La seva relació està envoltada de famílies, amigues, coneguts, botiguers, mestres, gànsters… en un barri pobre, on impera la llei del més fort. De fons, la història d’Itàlia durant la segona meitat del s.XX.

Nàpols. Foto: gloriacondal

Nàpols. Foto: gloriacondal

De nenes, Lila és forta, la inspira. Lenù l’admira, l’enveja, la segueix. En un entorn masclista i hostil, envoltades de crims, de pallisses i de violència, aprenen a l’escola de primària tot el que poden, però no poden continuar més: les famílies no ho volen. Passen uns dies de vacances a Capri, on desperten sensacions noves. Una li pren a l’altre el noi que desitja. Passat l’estiu, Lenù, amb el suport de la mestra, aconsegueix iniciar la secundària. Lila, no. Als 16 anys es casa amb un home influent al barri i comencen els maltractes.

vesubi napols

Vesubi. Nàpols. Foto: gloriacondal

Lenú estudia a Pisa, té algun amor i acaba coneixent Pietro, un alumne estudiós, fill de família d’instel·lectuals. Es casen i van a viure a Florència. Ha publicat un llibre amb molt bona crítica i s’inicia en el món editorial. Té una filla i després una altra, però no és feliç. Un dia reapareix l’amor de joventut de Capri. Se separa, torna a Nàpols i té una filla. Retroba Lina, amb un fill i separada. Continua sent una dona llesta. L’amistat d’ambdues va i ve mentre la ciutat creix, evoluciona, moren uns i neixen d’altres. Lina finalment se’n surt, ajudant al seu home en una empresa informàtica. Lenù, malgrat els seus èxits, continua pensant que la creativa, és Lina. Un mal dia, la filla de Lina desapareix. Temps més tard, ella també. És llavors quan comença a escriure la història d’aquella amistat.

Nàpols. Piazza Bellini

“Essere napoletano è metaviglioso”. Piazza Bellini. Napoli. Foto: gloriacondal

Elena Ferrante és un pseudònim. Ningú sap qui hi ha al darrera d’aquest nom i s’han fet moltes especulacions. Algunes fonts diuen que és una dona bibliotecària. Potser quan mori (és nascuda el 1943), ho sabrem del cert.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

El oficial y el espía. J’accusse

joacusozola

Us sona l’afer Dreyfrus? Us sona J’accusse? O Jo acuso? Aquesta pel·lícula (vegeu trailer) va d’això. La condemna a un innocent a presó a un illot de la Guaiana francesa, però el coronel Piquart, destinat als Serveis Secrets, descobreix que Deyfrus és innocent. L’escriptor Émile Zola, amb el suport de l’escriptor Octave Mirbeau, el líder socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau publica el 13-1-1898 al diari L’Aurore una carta al president de la República, Félix Faure, titulada J’accuse («Jo acuso»). L’efecte d’aquest escrit fou demolidor, i, de fet, ha perdurat fins avui.

l'aurore

Pel·lícula protagonitzada per Jean Dujardin com a coronel Piquart, que investiga les mentides i corrupció de l’exèrcit que van servir per condemnar l’oficial Dreyfus, interpretat per Louis Garrel. El controvertit director Roman Pokanski (Entrevista sobre la pel·lícula) està convençut que en aquell afer hi ha tots els ingredients perquè un cas així es repeteixi: “acusacions falses, procediments judicials pèssims, jutges corruptes… i xarxes socials que condemnen a la babalà”.

joacussos

Bona recreació històrica, que entra en el detall per parlar de corrupció institucional, de manipulació informativa, d’odi racial, de questionar el poder dintre del sistema, d’amagar errors.. i d’indefensió davant un aparell autoritari i repressiu. Ens recorda de molt a prop aquests mateixos temes. Potser per això aquí pren el títol amorf i sense substància de “El oficial y el espía”, en lloc de l’original francès: J’accusse.

joacuso

Trobareu informació detallada de l’afer aquí: http://www.dreyfus.culture.fr/fr/plan-du-site.htm

Traducció del manifest de Zola en aquest llibre: https://www.angleeditorial.com/jo-acuso-773

Fitxa del film: https://www.filmaffinity.com/es/film269157.html

jacusse

Premi crítica Festival Venecia 2019

 

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Balanç del blog 2019

Durant l’any 2019 el nostre blog ha rebut 17.393 visites (el 2018 van ser 15.674). Des que vam començar l’any 2012, amb poc més de 2.000 visites, anem pujant, de manera suau, però permanent.

lagkada, xios, grecia

Blog gloriacondal. Lagkada, Xios, Grecia

Les entrades més vistes han estat

A peu per la costa del Maresme (sumant els diferents posts, amb 6.844 visites), que continua líder, com els darrers anys.

En segon lloc, ja amb molta diferència, el mateix del 2018, Elizondo. Tras los pasos de Amaia Salazar, seguit de:

Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll de Manrella

Com es diu coixinera en castellà

Ruta dels camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers

Per països, la majoria dels visitants són d’Espanya (l’estadística no diferencia regions), seguit dels EUA, Grècia, Alemanya, França… i llocs tan allunyats com Filipines, Iraq, Líban, Síria, Tanzània, Sud-Àfrica…

Gràcies a totes les persones que ens visiten!

Publicat dins de Actualitat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La insurrección en Dublin. James Stephens

decla

Declaracio independencia Irlanda 1916

L’alçament de Pasqua. El 24 d’abril de 1916, Dilluns de Pasqua, 30 voluntaris armats van al castell de Dublin i el prenen. Durant una setmana, milers d’irlandesos s’enfronten a l’exèrcit britànic en carrers i edificis del centre de la ciutat. James Stephens (1880-1950) treballava d’assistent en un bufet d’advocats i escrivia poesia i textos filosòfics. Escriu un diari de la revolta de Pasqua de 1916. Els fets que relata són el que veu, el que comprova, el que sent…. des del seu petit espai d’observació, un relat per força parcial, a peu de carrer. D’altra banda, també es fa ressò dels rumors. L’edifici de Correus va ser el quarter general de la insurrecció. Encara ara, totes les manifestacions i concentracions polítiques que es fan, tenen aquest lloc com a punt de trobada. Thomas Clarke, que encapçalà la declaració morí afusellat, així com Pearse, Connolly… i 12 persones més.

Què va passar després? Doncs l’any 1919, 73 dels 106 membres del Parlament elegits a Irlanda, del Sinn Féin, van negar-se a ocupar els escons al Regne Unit i van fer una declaració d’independència, amb la proclamació de la República Irlandesa, que reafirmava la del 1916, amb l’afegitó que Irlanda ja no formava part del Regne Unit. Només els va reconèixer Rússia. Després de la Guerra d’Independència i de la treva del 1921, representants britànics i irlandesos negocien el Tractat Angloirlandès. El 6 de desembre de 1922 Irlanda esdevé l’Estat Lliure d’Irlanda, però el territori més ric, l’Ulster, a Irlanda del nord, continuà sent britànic, i així s’ha mantingut fins ara.

historic map dublin

Mapa Dublin amb edificis historics marcats

Dues vies de reflexió: el relat dels fets i la via a la independència. Pel que fa al primer, sense diaris, ni ràdio, ni telèfons… corrien moltes notícies sense contrastar: “ es diu… he sentit… m’han dit…” Ningú sap què està passant realment ni coneix les dimensions d’aquell moviment. Podríem equiparar el “boca-orella” d’aleshores a les actuals xarxes socials, a tot el que arriba sense contrastar, però tampoc es podien fer convocatòries com ara. De la via a la independència, sempre cal estudiar la història. En el cas irlandès, la revolta va fracassar el 1916, el 1919 es van tornar a plantar, i després de moltes vicissituds, aconseguien la independència el 1922. Sis anys d’un camí de dolor i violència.

El mapa de la revolta. El centre fou l’edifici de Correus, la Post Office. A una banda i altra del riu Liffey, carrers, places i edificis. Si voleu fer un petit itinerari per aquests llocs, hi ha visites organitzades o les podeu fer pel vostre compte. Els punts d’interès són: Trinity College, House of Lords/Old Parliament, Temple Bar, Four Courts, Christ Church Cathedral, City Hall, Dublin Castle, Grafton Street, Mansion House & St Stephen’s Green.

presentacio llibreria obaga

Llibreria Obaga, Barcelona. Presentació llibre La insurrección en Berlín.

En el web següent podeu trobar informació acurada dels edificis: https://www.buildingsofireland.ie

La insurrección en Dublin. James Stephens. Montaber, 2019, 123 pàg.

Presentat a la llibreria Obaga de Barcelona, amb un interessant debat sobre si cal la violència per aconseguir segons quins objectius polítics, què entenem per violència, etc.

 

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

D’on veu la paraula “loteria”

(extret del blog https://navegandoporgrecia.com/la-suerte-y-la-loteria-de-navidad/ )

“La palabra lotería es más antigua que el imperio romano y viene de un dispositivo empleado en la Atenas clásica para seleccionar a los ciudadanos que tendrían cargos públicos, miembros del consejo o jurados. Se llamaba kleroterion (κληρωτήριον), que era una piedra rectangular con unas ranuras ordenadas en varias columnas identificadas por letras. El dispositivo se acompañaba de una ruleta, accionada por un oficial de justicia, que tenía pequeñas casillas rotuladas con las mismas letras del kleroterion. Los atenienses que deseaban ser elegidos introducían en una ranura su pinakia, una placa de bronce o madera con su nombre grabado. Dependiendo de la casilla en la que cayera la bola se decidía el ciudadano y el cargo que ocuparía. De esta forma la democracia ateniense era directa y aleatoria; bastante alejada de nuestras costosas campañas, partidos y elecciones generales.

Kalo Xristogenia

extret de Psara Travel

En la Grecia moderna también se instauró la lotería, en el año 1894, recién liberado el país de la ocupación otomana. Y curiosamente se hizo para preservar sus restos clásicos; el paupérrimo nuevo estado era incapaz de impedir el saqueo por parte de arqueólogos extranjeros que llenaban sus maletas con estatuas y mosaicos.

Podría ser un curioso rito navideño: adquirir un boleto en Atenas y frotarlo con los mármoles del Partenón del museo británico; seguro que así la diosa Tihé (Τύχη), la reina de la fortuna, nos sonreía con compasión.

Ana Capsir

 

 

Publicat dins de Actualitat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Voula Papaioannou. Βούλα Παπαϊωάννου

Nascuda a Grècia (1898-1990), fotografia, durant els anys quaranta, la gent que lluita per sobreviure. El 28 d’octubre de 1940 havia començat una guerra a Grècia quan el primer ministre Metaxas va respondre amb un NO a l’ultimàtum de Mussolini perquè el país es rendís. Ella es queda amb la població civil, a Atenes. L’abril de 1941 la ciutat es rendeix. L’ocupació alemanya és sinònim de fam, de malalties, de repressió… i Voula ho retrata tot: als hospitals, als carrers… El 12 d’octubre de 1944, amb l’alliberació, dóna fe de les manifestacions de joia i va les presons de la Gestapo per testimoniar les tortures, i el 1945 pujar al cementiri del petit poble de Dístomo (Δίστομο), on s’exhumen els cadàvers i se’n va fer el reconeixement després que el juny de 1944 un regiment de les Waffen-SS van cremar el poble amb els seus habitants (la majoria dones i quitxalla) com a represàlia a una acció dels guerrillers de la zona.

Voula Papaioannou

Voula Papaioannou

Després de la guerra treballa per la secció fotogràfica de la UNRRA (United Nations Relief and Rehabilitation Administration). Més endavant, entre el 1950 i 1965 la seva mirada es posa sobre Santorini i Miconos, dues illes de l’Egeu que encara no havien estat envaïdes pel turisme. També havia treballat per als Museus Arqueològic i el de l’Acròpolis d’Atenes. El 1976 dóna el seu arxiu al Museu Benaki.

Fins el 16 de febrer de 2020 podem veure una petita els seus treballs en una exposició a la Virreina, Barcelona, Gabinet Voula Papaioannou, una mostra de 284 imatges que remet als fulls de contacte conservats als seus arxius fotogràfics.

Vegeu-la a Pinterest i Instagram

Publicat dins de Actualitat, Exposicions, música, dansa | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari