Grècia

Grècia, i sobretot les seves illes, ens enamoren. Hi anem sovint des de fa molts anys. Grècia és una part bàsica dels nostres orígens, és la Mediterrània, la frontissa entre Orient i Occident, és part dels nostres mots…

La primera vegada va ser l’any 1972. Vam trepitjar Atenes primer cop i vam visitar el Peloponès i Knossos (Creta), un primer tast de la Grècia clàssica.

Va ser un amor a primera vista, però vam trigar en tornar-hi. El segon viatge va ser el 1984, i a partir d’allà, cada vegada hi vam anar més sovint, fins que hi tornem cada any, repetint llocs i coneixent-ne de nous.

Les illes més occidentals que coneixem, a l’oest del Peloponès, les Jòniques, són Ítaca, Cefalònia i Kithira, no excessivament turístiques, autèntiques, amb pedres que parlen d’històries i de natura i muntanya. En una altra tanda, vam conèixer les illes de Corfú, Paxós, Lefkada i Zàkintos. Excepte Lefkada, les altres són molt turístiques, però visitades fora de temporada alta, permeten viure-les i disfrutar-les.

Al sud, tancant l’Egeu, Creta és l’illa més gran de Grècia. Diversa, fàcil d’arribar-hi pels vols barats, amb zones molt turístiques i un sud i centre encara força salvatges.

A l’est de Creta i tocant a la costa turca hi ha les illes del Dodecanès: Kàrpazos i més amunt Rodes, gran, amb una capital potent, d’on s’arriba a les diminutes Simi, Níssiros, Kálimnos (un xic més gran, i d’allà a la mini-illa de Telendos), Leros i Patmos, petites i coquetones. Més amunt, Icària, l’arxipèlag de Furní, i la gran Samos, amb natura i història.

Les illes centrals de l’Egeu, les Cíclades, queden entre aquestes i el continent. Coneixem Tinos, Miconos i Delos,  Siros, Sérifos, Sifnos, Milos, Folegandros, Santorini, Naxos, Paros i les anomenades Petites Cíclades: Iraklià, Sxinúsa i Kufoníssia, una monada. Una mica a l’est, Amorgós, i més enllà, Astipálea, dues illes especials i poc conegudes.

L’any 2001 vam anar per primera vegada a Xios, dins un grup d’illes del nord i est de l’Egeu. És el nostre paradís, on hi ha molta gent que estimem. Hi tornem una i altra vegada. A prop hi ha les illetes de Psará, Inusses, i cap al nord Lesbos, Limnos, Tassos i Samotràcia.

A l’oest, tocant al continent, i a l’alçada de Xios tenim les Esporades: Skiazos, Skópelos i  Alónissos.

Al continent, coneixem la regió de Macedònia i Tràcia, amb les ciutats de Salònica i la península de Halkidiki, Kavala i l’antiga ciutat de Filipi, i Alexandrúpolis, la península del Pilion, amb la capital a Volos, la costa del golf de Corint, fins a Nafpaktos (Lepant) i al nord, la regió de Tessàlia, amb les muntanyes de Meteora.

I si voleu entendre perquè estimem Grècia, vegeu aquest documental de Pedro Olalla:

(actualitzat juliol 2019)