Havíem estat feia un anys a Gízio venint de l’illa de Kizira, en un ferri que arriba a
Neapoli, davant l’illot d’Elafonissi. Ara anem a Molai i d’allà a Kiparissi, en un racó aïllat. D’allà arribem a Monemvassia i de retorn a Atenes visitem Kariés.

Molaoi és el poble natal de l’escriptor Teodor Kallifatides. En els llibres parla de la infància, del poble, de la guerra, de com va haver d’emigrar a Suècia i buscar-se la vida… Hi viuen uns 5.000 habitants i és el centre de la zona. Entrem a la llibreria i demano algun llibre seu. Busquen i busquen i al final em treuen El setge de Troia i surto amb l’únic llibre a la mà que quedava de l’escriptor local.

Kiparissi (45 km de revolts, 1h), en un racó, connectat per primera vegada a tot el Peloponès als any 70. Hi ha coves i penya-segats molt buscats pels escaladors i hi viuen uns 400 habitants. En el programa Afers exteriors de Mikimoto fa anys, van parlar d’aquest lloc, i ens el vam apuntar. Hem trigat, però ara arribem a Kyfanta Hotel i ens rep l’Ester. Tenim un estudi molt maco. Passejada al capvespre: veiem cases potents amb tarongers i llimoners amb fruits pel terra. Moltes són d’americans que viuen fora. L’endemà caminem fins a la platja d’Agia Kiriakí i el petit port d’Agios Nikolaos. El dia de Sant Jordi anem a l’ermita de S. Jordi (és un altre Jordi) per un camí de ronda, voltades de plantes i herbes.

A la tarda som a la recepció de l’hotel, un espai acollidor que sembla una biblioteca. De sobte tot es comença a tenyir de roig… és una tempesta del Sahara i afecta gran part de Grècia. Fa por.

Un dia visitem Monemvassia. Fundada a partir del s VI aC, amb els bizantins és el centre econòmic del Peloponès. Poc després de l’entrada hi ha la casa del poeta Iannis Ritsos. Un munt de turistes omple el carreró principal. A banda i banda, cafeteries, galeries d’art, capelles… algun petit hotel. Arribem al punt final tocant a la muralla. L’església d’Agia Sofia domina la part superior amb vistes a les muntanyes de Lacònia. Més avall, en una esplanada, destaca la blanca capella de la Verge de Xrisafitissa. L’Ester ens explica després que Sitges està agermanada amb Monemvassia perquè tenen el mateix tipus de raïm, la malvasia.

A prop, el canal de Gerakas, on s’obtenien els ous de llisa per a la taramosalata. Llogarret solitari, amb una illa al mig i les ruïnes de Zaraxas damunt. Dinem en una taverna tocant a l’aigua, un dèntol a la brasa, boníssim. Ens ha dit l’Ester que el protagonista de la sèrie del detectiu Kojak, aquell home calb que sempre menjava xupa-xups, és l’actor Telly Savalas i la família eren d’aquí. Un cop ell va venir i va prometre ajudes, però poc després va morir.

En el retorn a Atenes passem per Karuai o Kariés d’on deriva el nom de “cariàtides”. Molta gent hi va a veure la rèplica de les Cariàtides de l’Acròpolis. Els escultors grecs van donar el nom de Cariàtides a les figures de dones dansaires que feien servir de columnes. Vitruvi explica que el poble de Kàries es va revoltar a favor dels perses després de la Batalla de les Termòpiles i els aliats grecs van atacar la ciutat i la van destruir, prenent captives les dones i fent-ne representacions a les construccions en lloc de columnes, però hi ha fonts que ho neguen. L’Associació del poble va fer una rèplica en un punt alt del poble. No són les reals, però tot neix aquí. I n’estan orgullosos, gairebé tant com dels plataners monumentals que hi ha a l’entrada.

Tornem cap al nord, amb el record de la dona catalana que fa anys es va enamorar de Grècia. Gràcies