Arribem a Avinyó en tren AVE i ens allotgem dins les muralles, en una casa davant la porta de l’Ouille. Les distàncies són curtes i les botigues a prop. Descobrim el forn La Violette i ens en fem clientes. El c/ de la República és la via principal, que acaba a la plaça del Rellotge, on hi ha l’Ajuntament (entre les banderes, l’occitana, amb les barres verticals), agermanats amb la ciutat de Tortosa. Els rètols dels carrers són bilingües (francès i occità). Frederic Mistral, (1830-1914) era un escriptor provençal que va fer el diccionari més complet de la llengua occitana i va rebre el premi Nobel el 1904.

L’Òpera, amb pressupost municipal, té una cabuda de quasi mil espectadors i hi treballen 190 persones. Durant el festival de teatre anual d’Avinyó, és una de les seus (més tots els petits teatres). Més amunt, el Palau dels Papes. Més avall, el riu i els ponts.

Arribem al riu Roina, amb el famós pont de sant Beneset. Cal pagar entrada i et quedes a la meitat, perquè no n’hi ha més, ja que van tenir molts problemes amb els pilars i ho van deixar córrer. Allà recordem la cançó que cantàvem de petites, «Sur le pont d’Avignon». Al costat hi ha la torre de Philip le Bel des d’on es controlava l’accés (els peatges es van inventar fa segles).

A més dels monuments famosos, hi ha altres llocs que ens han agradat, com les escales de pedres per pujar a la col·legiata de sant Agricol, plenes de fòssils marins. El carrer dels Tintorers, tocant a un canal, situat en un barri, segons els rètols, lliure de feixisme, amb petits bars i llibreries, i la capella dels Penitents Gris, ara sala d’exposicions. Molins, pontets, llambordes al terra i teatrets. A prop, el mercat de les Halles. També ens ha cridat l’atenció l’edifici de l’Aumône Generale (XVI) per allotjar gent pobre. Una capella separava el pati dels homes de les dones i hi havia una sala on s’estaven les “dones de mala reputació”. Un matí recorrem a peu tota la muralla (4,3 km) i anem veient com ha crescut la ciutat cap enfora.

Un capvespre travessem el pont Daladier cap a l‘illa de la Bartellase, amb vistes molt maques de la ciutat, del pont i del mont Ventor (anomenat el gegant de la Provença), de 1.912 m, nevat. També veiem el fort de S. André, que pertany a Villeneuve, un castell construït el XIV per afirmar el poder de França enfront els Papes, els que manaven a l’altra banda, que no pertanyia a França (les fronteres canvien, sí).

El Palau dels Papes va ser residència de pontífexs al s. XIV. Impulsat pels papes Benet XII i Climent VI, és l’expressió d’un gran poder. El gran Tinel és una sala-refectori enorme amb finestrals i vidrieres; al costat, cuines i enormes xemeneies. A l’habitació del tresor hi havia forats al terra per amagar diners, joies i derivats. En unes estadístiques de com gastaven els diners, una partida diu que el 63% del pressupost anava a “cera i altres”. Com que ja sabem el preu de la cera, ves a saber què eren els “altres”. El que m’ha agradat especialment són les decoracions de dos espais, obra de Matteo Giovannetti: la Cambra del Papa, amb un fons blau, fulles de raïm i roures, ocells i esquirols. Al cosat, la Cambra del Cérvol, l’estudi de Climent VI, on domina el negre, amb gent caçant i pescant.

Pels carrers hem vist cartells en suport de Gisèle, la dona violada pel seu home. També n’hi ha contra l’aeroport d’Avinyó, i uns adhesius de zona antifeixista al carrer dels Tintorers signats pel col·lectiu “No Pasaran”.

Un dia anem amb tren a Arle (15′), amb el riu Roine, de nou. L’estada dels romans hi va deixar empremtes importants. La descoberta de les parets de l’amfiteatre entre els carrers em deixa sense respiració. Allà es feien combats de gladiadors, a l’Edat Mitjana hi van construir un poble amb església i des del s. XIX és una plaça de braus.

Visitem el teatre antic, del segle I, fortificat amb dues columnes corínties que em recorden Delos. Són d’un convent que hi va haver a l’Edat Mitjana.

La plaça de l’Ajuntament té un Obelisc al mig, amb l’església i el claustre de Sant Tròfim, amb dues galeries romàniques i dues gòtiques, capitells esculpits i escultures senceres. A més, es pot pujar a la terrassa. Mai havíem vist un claustre com aquest.

Els criptopòrtics ens han deixat de pell de gallina. Formats per tres galeries dobles, se situaven sota el fórum. Els arcs de les galeries reposen sobre una succesió de pilars rectangulars decorats amb cornises motllurades.

Es pot fer la ruta Van Gogh pels espais durant el temps que va viure aquí, entre febrer de 1888 i maig de 1889, i va pintar al voltant de 300 dibuixos i pintures. Hem fet alguns punts però és molt millorable.


Hem dedicat 4 dies a visitar Avinyó i un a Arle.