El Museu Marítim, amb aquesta exposició interpel·la la societat catalana tal com han fet altres ciutats europees implicades en el tràfic d’esclaus. La mostra denuncia amb noms i cognoms els homes de negoci que van comerciar amb mercaderia humana.

L’any 2018, durant l’etapa d’Anna Colau com a alcadessa de Barcelona, ja s’havia retirat una estàtua, que provocà molta polèmica. El Monument a Antonio López (1817-1883) es trobava davant de la Llotja de Mar, a la plaça que ara s’anomena d’Idrissa Diallo, un migrant de Guinea que va morir al CIE de la Zona Franca. Antonio López, primer marquès de Comillas de la burgesia barcelonina; va fundar diverses empreses i va ser cofundador del Banc Hispano Colonial. Una part de la seva fortuna va procedir del comerç d’esclaus. Va comprar el castell de Mogoda i terrenys a Sta Perpètua, i els anys 60 va construir un barri d’habitatges conegut com el barri de Comillas, actual Can Folguera. El carrer que duia el seu nom va ser retirat.

Entre els s. XVI i XIX més de 12,5 milions de persones van ser capturades a l’Àfrica i embarcades cap a les colònies americanes. A les colònies espanyoles, el mercadeig de persones va ser legal fins al 1820, però les autoritats colonials feien els ulls grossos i la ma d’obra va continuar sent legal. Segons dades actuals, els vaixells espanyols van portar d’Àfrica fins a Amèrica prop d’un milió de persones per ser esclaves.

Els traficants capturaven persones africanes (de vegades fins i tot una tribu “venia” una altra a qui havia vençut) que retenien als ports fins que els recollien els vaixells europeus. Viatjaven encadenats en condicions infrahumanes uns 2 o 3 mesos i un 10-25% morien en cada viatge. Quan arribaven als ports cubans, eren venuts als comerciants locals i treballaven al servei domèstic, i sobretot, als cafetars i plantacions de sucre. Vivien en espais anomenats “ingenios” on es treballava la canya, el principal negoci de Cuba. El 1860 n’hi havia 1.365.

Des de Catalunya, la burgesia defensava l’esclavisme i també n’eren partidaris sectors populars. Però hi havia sectors progressistes que en defensaven l’abolició, com la Clotilde Cerdà, feminista i musica, filla d’Ildefons Cerdà i alguns polítics i economistes com Laureà Figuerola, Joaquim Santomà i Francesc Pi i Margall. El 1872 es va celebrar la primera gran manifestació abolicionista a Barcelona.

Guió inicial: Antoni Tortajada

Assessorament científic: Martín Rodrigo

Projecte museogràfic: Ignasi Cristià.

L’exposició es pot veure fins el 5 d’octubre de 2025 al Museu Marítim de Barcelona