L’illa de Tilos fa 63 km2 i té uns 500 habitants.El port s’anomena Livadia, a la costa sud-est, amb una platja de còdols i aigües cristal·lines on hi ha un camí de vianants empedrat Al darrera, tavernes, bars i allotjaments. Tilos no és una illa que cridi l’atenció: no té platges ni monestirs ni monuments importants, ni gaires turistes ni discoteques, però hi ha unes quantes coses que la fan especial

El Museu dels Elefants. Fa 45.000 anys que van aprofitar la baixada del nivell del mar per allunyar-se del fred i arribar a Tilos. Les condicions de vida van fer que n’anessin fent petits, de 120 a 150 cm (elephan tilienesis) i van convertir-se en elefants nans. Van desaparèixer a finals del Neolític, els últims d’Europa.

El poble abandonat de Micró Xorió, deshabitat després de la Segona Guerra Mundial. Ara queden les ruïnes d’un castell, cases de pedra desertes, carrers empedrats i esglésies bizantines, amb murals antics. Entre les cases abandonades, roures i oliveres centenaris. De lluny sobresurt l’església de la Verge de Theotokissa, blanca, ben conservada, perquè no l’han deixada caure. Han recuperat alguna casa i als vespres hi ha algú que obre una mena de bar i et pots prendre una cervesa a la llum d’unes quantes làmpades alimentades amb llum solar.

El més important són les decisions polítiques que s’estan prenent des de fa uns anys: Han prohibit la caça i, com a conseqüència, s’ha convertit en un paradís per a les aus, algunes en perill d’extinció. Els grups de protecció animal i l’alcalde estan intentant crear un parc natural que garanteixi una prohibició de caça a llarg termini. Hem vist àguiles cuabarrades i falcons de l’Egeu, a més de molts corbs marins.

Han apostat per l’ús d’energies renovables (solar i eòlica), per eliminar la importació d’energia, que els arriba de l’illa de Kos. S’ha instal·lat un parc fotovoltaic i un molí de vent per formar la microxarxa híbrida i gran part de la il·luminació del poble funciona amb energia solar. L”únic autobús de l’illa és elèctric, hi ha una estació de càrrega de vehicles elèctrics i fan reciclatge de residus. Treballen per la inclusió, tant de persones de mobilitat reduïda (a la platja hi ha un accés al mar) com de refugiats (hem vist alguns africans treballant en tasques de neteja).

Tilos va ser la primera illa a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a Grècia. Qui mana és una dona, Maria Kamma-Aliferos i al compte que té l’Ajuntament al Facebook ara anunciava que s’agermanen amb la ciutat catalana de Colera (i ho deia així: catalana). Ens n’alegrem molt de tot.
Quina meravella descobrir indrets allunyats dels circuits turístics. Gràcies per compartir-ho, perquè puc ampliar coneixements.