Ens feia una mica de mandra, per allò de la burocràcia per entrar-hi i tot el que ens separa de la mentalitat dels nord-americans… però un cop allà, ens en vam enamorar.
Ens va encantar l’oferta cultural (música, art…), la diversitat lingüística i ètnica (no patiu si no sabeu anglès, es parla molt espanyol!), l’arquitectura, el com combinen els gratacels, que gairebé t’impedeixen veure el cel, amb les zones verdes, sobretot Central Park, una mena d’oasi al bell mig de la ciutat, que tan bé retrata Carme Martin Gaite, quan parla de Manhattan com un pernil amb un tros de pastís d’espinacs al mig. Allà cadascú fa el que vol i sembla que ningú es preocupi de xafardejar què fan els altres. Per exemple, al teatre, a la nit, no cal mudar-se, com encara se sol fer massa per aquí. Ens va impressionar la Zona Zero, pensant com devien patir i tot el que va suposar per milers de persones aquell atac tan bèstia, però també vam pensar en els milers de morts i ferits dels atacs nord-americans a l’Iraq, que sumen més gent però se’n parla menys, perquè sembla que els morts, segons han nascut o on moren, tenen categories diferents.
Ens va agradar la manera de menjar perquè hi ha possibilitats de fer-ho sa i barat; no tots mengen hamburgueses tot el dia. Vam menjar fruiters i amanides genials per pocs diners. Era el juny de 2006.
Coses pràctiques:
Allotjament: Manhattan, és car; vam estar a l’hotel Milford, a Broadway, al costat de Times Square. No el recomanem.
Menjar: barats als deli i molts self-service amb amanides, pastes, carns, verdures, peix i fruites, a pes, a bon preu (al voltant de 10 $). Cafès Starburcks, cafè decent i WC. Un lloc especial, pels famosos: Carnegie Delicatesen, demaneu hot pastrami sandwich i pastís de formatge. Les propines, obligatòries! A Brooklyn, sota el pont, tocant l’aigua, caseta blanca, gelats molt bons; al costat, un restaurant car, el River Cafè.
Transports: Caminar o targeta de metro-bus il·limitada, preu segons dies. Ferri gratuït a State Island que passa per davant l’illa Ellis i l’estàtua de la Llibertat. També es pot anar en taxi o limusines si es té pressupost.
Llibreries:Barnes & Noble (moltes sucursals) i Strand (llibres de segona mà).
Museus: recomanats, MOMA, MET, Guggenheim i Frick Colecction
Música: musicals genials i cars (aneu a les taquilles el mateix dia: TKTS, hi ha oportunitats!). Al teatre Jacobs vam veure Júlia Roberts quan sortia. Guapíssima! Més llocs:Lincoln center i Carnegie Hall
Compres (o per xafardejar: “Just a look”!): edifici Singer, gran papereria. Rockefeller center, botigues, restaurants…(es pot pujar a dalt de tot de l’edifici). Tiffany’s, joies. Tower records, música de tot tipus. Prada, al 575 de Broadway, roba. Ralph Laurent, a Madison/72, preciós i car! Tirat de preu: a Canal, moltes parades al carrer, tot Chinatown…
Llocs: església de Trinity, just al davant, Wall Street; Zona zero; capella de Sant Paul, edifici Woolworth, vell Ajuntament, Cort de Justícia, mercat de peix Fulton fins a la matinada. Empire State, vista de Manhattan esplèndida. Edifici Flatiron, estret estret. Edifici NY Life Insurance. Catedral de San Patrick; torre Trump: cadascun dels 230 apartaments té vistes en tres direccions. Edifici Chrysler. Gran estació central. Jefferson Market Courthose, ara biblioteca, abans mercat i després presó de dones.
Passejar: Central Park (al 72, edifici Dakota). Dins el parc, Strawery fields, un nus al coll. Parc verd, silenciós, esquirols, racons per perdre’s. Pont de Brooklyn, amb pas exclusiu per als vianants i vista genial del skyline.
Barris: Chinatown, un altre món. A prop, Little Italy, però els xinesos l’engoleixen. Greenwich village, d’antic passat rural. Seaport, una mena de Maremàgnum, amb botigues i restaurants a prop de l’aigua. Tribeca i Soho: galeries d’art, botigues d’última moda, lofts… ambient intel·lectual, bohemi i artesà: cafè Le Figaro, lloc de trobada d’escriptors i antic lloc de trobada beat (Kerouac…). Harlem: canvi radical; no hi ha taxis grocs. El carrer 125 bull de gent. Teatre Apolo on van debutar les grans figures del jazz. Gospel gratuït a qualsevol capella on no hi hagi turistes. Restaurant Silvia’s, menjars del sud; catedral de Sant Joan el Diví, han ajudat molts malalts de SIDA:al davant, cafè Bulgarian, freqüentat per estudiants.
Els carrers sempre són plens. A NY no es dorm mai i cal anar amb els ulls oberts. Ciutat multicultural, oberta, sorprenent, única.
Un bon web http://guiadenuevayork.com.
Llibres recomanats: Caperucita en Manhattan, Carmen Martín Gaite; Trilogia de Nova York, de Paul Auster i la resta de llibres seus, Leaves of grass, (Hojas de hierba) Walt Whitman.
Sense paraules!!! Després d’haver llegit la entrada encara me venen més ganes d’anar-hi!!! M’ha encantat i quina enveja! Agraeixo l’apartat de llibreries i els llibres recomanats, ja que m’interesa moltíssim.
Moltes gràcies per l’escrit.
Besades!!!
Retroenllaç: 56 dies als Estats Units | Gloria Condal