Un quadre d’Anselm Kiefer de 15 metres d’alçada que representa un paisatge d’hivern. De cop, sents fred, solitud i un temor que no saps definir. Kiefer comparteix inquietuds i preocupacions amb el poeta romanès Paul Celan, com el sentiment de pèrdua i malenconia, i la convicció que la memòria ha de preservar-se com única manera d’assimilar els traumes de la història dels éssers humans. Marcat per la vivència de la segona Guerra Mundial, aquest alemany fill de pares morts en un cap de concentració va néixer el 1945. Conscient de pertànyer a una nació dividida, no creu que hi hagi una única veritat, sinó interpretacions diferents. Genial la sèrie de pintures de camps nevats, grisos, amb branques i una perspectiva tan definida que a mesura que camines cap a la tela, et sembla que entraràs en el camp que tens al davant i passaràs fred, por i et sentiràs sol. L’obra de Kiefer gira al voltant de la mitologia, la història, la religió i la simbologia com a mitjà per evitar l’oblit de les brutalitats i tragèdies de la Segona Guerra Mundial. Fa servir colors grisosos i materials com el plom, filferro, palla, guix, fang, cendra o pols. Para Khlebnikov, una sèrie de pintures dedicades al visionari poeta rus, tracta del convenciment que les catàstrofes bèl·liques navals es produeixen cada 317 anys i reprodueix vaixells que floten a l’aire. La ciència i el destí són el tema principal d’una altra sèrie inspirada en l’observatori que el Maharajá indi Sawai Jai Singh II, matemàtic i astrònom, construí per contemplar el firmament; a les obres apareixen constel·lacions esquitxades d’instruments de medició, com rellotges de sol. A Dones de la Revolució aprofundeix en la identitat i l’experiència de la dona en dos períodes històrics diferents, inspirades en un llibre de Jules Michelet. En una immensa sala, et trobes desenes de llits de plom amb fotografies i textos escrits a la paret que recorden les dones oblidades de la Revolució Francesa. Impressionant. A Dones de l’Antiguitat trobem maniquís de dona sense cap, amb vestits de crinolina blanca, que representen personatges mitològics i històrics, heroïnes o malvades, però totes fortes. Per exemple, Berenice, una princesa egípcia del segle III aC, amb una llarga cabellera que, segons la llegenda, es convertí en una constel·lació. La vida secreta de les plantes és un fresc de 28 pintures amb branques, plom i filferro, a partir d’una idea de Peter Tomkins i Christopher Bird, que analitzaven la natura sensible de les plantes i com podien donar resposta als misteris del nostre món.
Des de 1993, Kiefer viu en un poble a prop d’Avinyó, on treballa.
Kiefer al Guggenheim: https://www.guggenheim-bilbao.eus/artistas/anselm-kiefer/