Meteor ve del grec metéoros ‘elevat’, compost de meta i aeíro ‘enlairar’. Les anomenades Meteores són 24 penyals en una extensió de terreny no gaire gran, a la regió grega de Tessàlia, amb monestirs als cims, que eren inaccessibles i servien per refugiar-se en cas d’atacs; s’hi podia accedir amb llargues cordes amb una cistella al final; als anys vint del segle passat es van tallar graons a les roques per poder-hi pujar.

Ens allotgem a Kastraki, el poble més proper, perquè ho fem tot caminant. Bastant a mà hi ha la cova-monestir d’Agios Giorgos Mantilas, plena de mocadors de colors penjats. Cada diada de Sant Jordi, els joves escaladors hi pugen i els renoven. A les properes roques de Dupiani uns principiants escalen (això és el paradís dels escaladors!). Un dels monestir menys famosos és el d’Ipapantis; pugem un centenar de graons i trobem una porta tancada; llavors anem a una roca propera que queda a la mateixa alçada, al davant, amb vistes excepcionals. Al poble, tirem amunt fins a la roca d’Adraxti, una agulla punxeguda a dalt d’un gran roca boteruda. A la muntanya del davant, la Svorloti, dos escaladors. Anant cap a Kalampaka, a la roca de Pixari hi ha coves on vivien anacoretes el s. XI, encara amb trossos d’escales per pujar-hi. Un altre monestir ben conservat, però tancat és el d’Agios Triadas Nikolaos Bantovas.

Meteros. Cistella

L’endemà pugem a Agios Nikolau Anagrafsa, uns 150 graons, petit i maquet, amb murals d’Adam al paradís amb animals al seu voltant i de dimonis recollint els pecats dels morts. Per un camí parcialment empedrat i amb un desnivell acceptable, entre alzines, pugem al Megalo Meteoru o de la Metomorfosis, que sembla la Rambla. Hem comptat 360 graons; és el primer que es va construir; la biblioteca té incunables i manuscrits de gran valor (el monjo que vigila amb l’ajuda de càmeres de seguretat, va darrera de tots els que fan fotos contravenint les ordres i els les fa esborrar). Hi ha una exposició històrica, amb cartells i fotografies de la guerra d’independència i de la II Guerra Mundial (els monestirs van jugar un paper religiós, però sobretot històric, en la conservació de documents i en la lluita per la independència de Grècia; un bon nombre foren destruïts o ensorrats durant la II Guerra Mundial pels alemanys).

Baixem al de Varlaam, passant un pont per salvar el precipici. Té un fresc que representa Alexandre el Gran en forma d’esquelet i una frase diu: “Tu també moriràs”. Hi ha cables per traslladar les cistelles d’un punt a un altre. He comptat 148 graons. Després baixem fins al d’Agias Varvaras Russanu, de monges; també cal passar ponts i té 209 graons; la part que deixen visitar és petita i no hi ha gaire gent, potser perquè és hora de dinar. Fins aquí hem arribat. Hem pujat més d’un miler de graons…

Meteors. Grecia. Foto: gloriacondal

L’endemà visitem el monestir d’Agia Triada; primer cal baixar molt avall i després pujar els 164 graons cap amunt. El 1981 hi van rodar les darreres seqüències de la pel·lícula Només per als teus ulls, de Jame Bond. Hi ha una petita sala central amb cel·les en una banda i rètols amb frases positives en un costat i negatives a l’altre. “L’amor és…” “L’amor no és…” El darrer monestir, el d’Agios Stefanos, és a peu pla. L’església és dedicada a Sant Haralambos i al museu hi ha un tapís de Crist Mort brodat en or i alguns manuscrits interessants.

El criteris per deixar-te entrar són molt discutibles… Si ets dona, encara que portis pantalons llargs, t’has de posar faldilla, però algunes deuen tenir butlla…