Una reflexió sobre el poder de la música. Una professora gran ensenya piano en una presó; allà hi ha una noia jove amb grans dots musicals i la vol presentar a un certamen, però xoquen a cada moment perquè, aparentment, són oposades: la primera, conservadora i inflexible; la segona, rebel i violenta. Dues vides amb passats foscos. Tothom té les seves misèries. Al darrera d’unes actituds, hi ha unes circumstàncies.

Com tantes vegades s’ha fet en llibres i cinema, la pel·lícula invita a reflexionar sobre la música. La música, que forma part de la vida, pot canviar la vida de les persones? Quina influència exerceix? De quina música parlem, de la de Mozart, Schuman i Beethoven o també de la d’arrels populars, de l’ètnica, de l’africana (que la professora inicialment diu que no és música?). La música no entén de fronteres, ni de classes, ni de religions. Fins i tot no és imprescindible tenir un instrument: les cordes vocals d’un ésser humà són el primer instrument de la humanitat. I ja sabem que poden fer meravelles.

El film està dirigita per Chris Kraus i protagonitzat per Traude Kruger i Hannah Hersprung en els papers de professora i alumna. Dura, amb un tema que no és novedós, però invita a la reflexió. Bona banda sonora.