Vall Olzinelles. Foto: gloriacondal

Des de can Draper, una masia del 1860, es veu l’inici de la vall, al vessant oest del Montnegre. Pins, roures, alzines i sureres de grans dimensions, que ara tenen despullada la part inferior, roja. Un pou de glaç, del 1771, amb cúpula semiesfèrica de totxo, de 12 m d’alçada (6 excavats al sòl). A l’alçada de can Valls, on hi ha un pi, la font de la Pega i enfilem amunt direcció Vallgorguina. Passem pel Veïnat de la Poca Farina, per les masies de cal Mestret, cal Tacó, cal Nanas, cal Xic Nanas, Cal Xarpa, cal Darma… Seiem una estona a esmorzar, voltades de cirerers d’arboç amb els fruits color de sang. Arribem a dalt de ca  l’Agustí i el jardí botànic. Més endavant, una colla d’arbres formidables com el roure del Quintà, que creix sobre un antic rec envoltat d’alzines, roures i arços blancs. El cedre de Can Valls i de seguida el conjunt de la bassa de l’Aranyal, on hi ha alineats 26 plàtans enormes, el pont de l’Aranyal, del s XIX i el conjunt de plàtans acompanyats d’un faig. Finalment, l’Aladern fals de can Valls, envoltat de roures, alzines, plàtans, alzines i avellaners que li fan ombra. Aquest estiuet de sant Martí ens regala molta calor.

Vall Olzinelles. Camí. Foto: gloriacondal

Ens endinsem pel sot de les Mines i fent zigues-zagues arribem a Quatre Camins. Una mica més enllà, el sot de Bocs i després el sot de la Remor, que recull les aigües de la petita conca creada dels turons propers. El camí baixa fent algunes esses i deixem anar els cossos avall, impulsades per la inèrcia; després, els camps i les plantacions de la part baixa de la vall d’Olzinelles, travessem el torrent del sot de la Remor i arribem a can Draper.

Cireres de pastor. Foto: gloriacondal

Pugem al cotxe, recollim uns amics a Sant Celoni i anem a Vallgorguina a dinar, al restaurant de la Font, de la masia de Can Moreu, enmig del bosc. La bona companyia no té preu!

Calculem que hem fet uns 10 km en 4 hores.
Informació: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=5