A la plaça Prim de Reus hi ha una estàtua en honor al general nascut a la ciutat, que va morir en un atemptat. D’això fa molts dies i la seva ciutat l’honora en la plaça del seu nom. Podríem dir que molta gent, però, coneix millor l’establiment del davant, el Viena. Les taules i cadires de la terrassa sempre estan plenes.La mainada ha trobat una funció divertida al monument al general, que està muntat sobre un gran pilar i envoltat de cadenes. Com que hi ha una parell de graons fins al pilar, els nens i nenes xalen pujant i baixant els graons, saltant com es pugui, un, dos, de cara, de cul o fent acrobàcies.
Els pares i mares ho saben molt bé. Passar per allà representa quedar-se una estona esperant que la criatura faci uns quants exercicis. Després, tota la família pot anar al Viena a prendre un refresc i recollir el corresponent globus. La majoria de la quitxalla l’agafen ben fort pel cordill, perquè no se’ls escapi. Però avui he vist un nen que, expressament, ha deixat anar el globus cap amunt i ha anat observant com voleiava fins a fer-se fonedís. Els ulls li brillaven i he pensat que, segurament, aquest nen, de gran, volarà molt alt.
I mentrestant, el general s’ho mira des del pedestal sense dir res.