Menys conegut que altres parcs, el Black Canyon of the Gunnison té un paisatge únic i espectacular format lentament per l’acció de l’aigua a les roques. Cap altre canó dels EUA combina, alhora, l’obertura estreta, les parets verticals, i les profunditats d’aquest. La part que es visita és el sud (South Rim), amb el Centre de Visitants (la banda del nord s’obre de forma intermitent només durant l’estiu). Si comparem aquest canó amb el de Yosemite i el Gran Canó, per l’amplada que ocupa, 14,4 km, (els altres fan 17,6 i 33,6 km), el riu Gunnison perd més alçada en 76,8 km que en 2.400 km el Missisipi des de Minesota fins al golf de Mèxic.

Black Cannyon of Gunnison

Allotjades a Montrose, a pocs quilòmetres, fem la primera parada a Tomichi Point i després tirem fins a High Point, al final, amb 12 miradors, i en alguns, amb caminadeta. Recorrem el Warner Point Nature Trail 
de 2,5 km a partir de High Point Overlook, a 2.523 m, pensat per observar plantes, arbres i alçar la vista. Ens envolten pins pinyoners i roures molt joves en forma de mates; veiem cims i camps: d’esquerra a dreta: Uncompahgre Peak, Storm King, Mount Sniffels, Mount Wilson i Lone Cone. Al nord, West Elk Mountains, els antics volcans culpables de la negror del canó que van explotar fa milions d’anys (el riu va anar erosionant lava i cendres). Veiem arbres junípers (un tipus de savina) i pins amb l’escorça rosegada pels porcupines (mamífer salvatge), que s’ho mengen quan a l’hivern tenen gana i no troben aliments. També en veiem de diferents, més alts, els Douglas fir trees i sentim ocells com el Pinyon Jay i el Clark’s nutmaker. Observem una mata que abunda molt, serviceberry, de la família de les rose, de la qual els indis aprofitaven el fruits i feien fletxes amb les branques punxegudes. I ja som al final del sender, amb vistes al riu Gunnison i al canó, en uns precipicis interessants. El nom del sender és en honor de Mark Warner, l’home clau que descobrí, preservà i defensà el canó (a tots els parcs hi ha hagut algú que ha lluitar perquè fossin el que són).

Riu Gunnison

A partir d’aquí, anem baixant la carretera i ens aturem arreu, el primer mirador, Sunset View. Les roques més properes són precambrianes (sí que es veuen velletes!, però amenaça pluja i tot el que anem fent és anar tenint vistes del canó des de diferents punts: Dragon point, Cedar point, on comencem a veure les parets impressionants del que anomenen Painted Wall, on es veuen clarament les diferents capes. Perquè ens fem una idea, hi ha una maqueta amb el dibuix de l’Empire State building i el Painted Wall, a 2.300 peus, com a mínim, és el doble d’alt. Més endavant, tres punts de vista similars, Devils, Rock point, Cross Fissures (aquest a 2.413 m) i finalment Pulpit rock, on es veu perfectament la diferència entre la banda sud (que no va aguantar i s’ha anat esqueixant, plena de pins i vegetació) i la banda nord, amb les parets verticals de les roques, que s’ha mantingut dempeus. Per un caminet hem vist un conillet salvatge que menjava herba, una serp petita i molts chipmunks.

Black Cannyon of Gunnison. Conill

Fem una altra caminada per Oak Flat Nature Trail, un sender circular de 3,2 km que comença al Centre de Visitants i puja i baixa bastant. És maco, sentim cants d’ocells, veiem chipmunks, i caminem entre roures molt joves i baixets i arbres Quaking aspen.

Black Cannyon of Gunnison. Mule deer

I encara tenim temps per anar a un canó proper. Per la 50 anem fins al terme de Cimarrón i trenquem cap al Canó de Cimarron; al final de la carretera, al peu de la gran presa, Morrow Point Dam, hi ha Mesa Creek Trail, un camí paral·lel al riu Gunnison, molt agradable. Trobem un pescador al final i ens remullem els peus. De tornada, seiem una bona estona damunt d’una roca tocant al riu i prenent el sol. Retornem al cotxe després d’haver fet 2,5 km.

Canó de Cimarron