Inici dels anys 70 al barri de Roma, Mèxic DF. Una família de classe mitjana: pare, mare, 4 fills, iaia i minyones. Els records d’Alfonso Cuarón, director, guionista, fotografia, muntatge… una peli filmada amb una càmera digital. Un tros de vida en blanc i negre. Durada: 135′ (2 h i 15′). Estrenada a Netflix i alguns -pocs- cinemes. I l’escàndol de la portada de VOGUE.

Comencem en el pati d’una casa on hi ha un gos que sempre hi deixa les caques que la minyona, Cleo, neteja. Tots l’estimen molt, però les fronteres hi són. El pas de temps és lent, el plànols, generals i panoràmics… o detalls aparentment banals que capta la càmera: roba estesa, una escombra i la galleda que neteja les caques, una finestra bruta… Sota l’aparent calma familiar, hi ha ombres, incerteses, trencaments… El temps lliure de les minyones, la caiguda de Cleo en mans d’un home, les revoltes dels estudiants al carrer, el lumpen convertit en paramilitar…

La familia. ROMA d’Alfonso Cuaron

El pare de família els abandona, la Sofia, la mare, no pot amb tot, la Cleo cau en una depressió perquè també és abandonada. “Les dones sempre estem soles”, diu la mestressa. I llavors teixeixen complicitats. La Cleo d’ulls tristos continua lluitant, la Sofia també. La iaia fa el que pot…

No passa res i passa tot en una successió lenta d’escenes. Podríem parlar de poesia? Moments de patiment, també.

La vam veure al cinema Verdi de Barcelona en una sessió matinal, amb subtítols en castellà (no només les escenes on les minyones parlen en la seva llengua, sinó tota la pel·lícula. NO CALIA), i ens va agradar.

Trailer: https://www.netflix.com/es/title/80240715 

Gran treball de Yalitza Aparicio (Cleo) i Marina de Tavira (Sofia). Premiada al Festival de Venècia el 2018, la pel·lícula té 10 nominacions als premis Oscar de 2019. I a propòsit de l’actriu Yalitza, us expliquem un fet arran de ser portada en la revista VOGUE, que ha provocat un gran escàndol entre una part de la societat conservadora. Una cosa és fer de minyona en una pel·lícula, que encaixa en els patrons mentals d’aquests carques, i l’altra ser portada de VOGUE. (Vegeu aquest article).