Declaracio independencia Irlanda 1916

L’alçament de Pasqua. El 24 d’abril de 1916, Dilluns de Pasqua, 30 voluntaris armats van al castell de Dublin i el prenen. Durant una setmana, milers d’irlandesos s’enfronten a l’exèrcit britànic en carrers i edificis del centre de la ciutat. James Stephens (1880-1950) treballava d’assistent en un bufet d’advocats i escrivia poesia i textos filosòfics. Escriu un diari de la revolta de Pasqua de 1916. Els fets que relata són el que veu, el que comprova, el que sent…. des del seu petit espai d’observació, un relat per força parcial, a peu de carrer. D’altra banda, també es fa ressò dels rumors. L’edifici de Correus va ser el quarter general de la insurrecció. Encara ara, totes les manifestacions i concentracions polítiques que es fan, tenen aquest lloc com a punt de trobada. Thomas Clarke, que encapçalà la declaració morí afusellat, així com Pearse, Connolly… i 12 persones més.

Què va passar després? Doncs l’any 1919, 73 dels 106 membres del Parlament elegits a Irlanda, del Sinn Féin, van negar-se a ocupar els escons al Regne Unit i van fer una declaració d’independència, amb la proclamació de la República Irlandesa, que reafirmava la del 1916, amb l’afegitó que Irlanda ja no formava part del Regne Unit. Només els va reconèixer Rússia. Després de la Guerra d’Independència i de la treva del 1921, representants britànics i irlandesos negocien el Tractat Angloirlandès. El 6 de desembre de 1922 Irlanda esdevé l’Estat Lliure d’Irlanda, però el territori més ric, l’Ulster, a Irlanda del nord, continuà sent britànic, i així s’ha mantingut fins ara.

Mapa Dublin amb edificis historics marcats

Dues vies de reflexió: el relat dels fets i la via a la independència. Pel que fa al primer, sense diaris, ni ràdio, ni telèfons… corrien moltes notícies sense contrastar: “ es diu… he sentit… m’han dit…” Ningú sap què està passant realment ni coneix les dimensions d’aquell moviment. Podríem equiparar el “boca-orella” d’aleshores a les actuals xarxes socials, a tot el que arriba sense contrastar, però tampoc es podien fer convocatòries com ara. De la via a la independència, sempre cal estudiar la història. En el cas irlandès, la revolta va fracassar el 1916, el 1919 es van tornar a plantar, i després de moltes vicissituds, aconseguien la independència el 1922. Sis anys d’un camí de dolor i violència.

El mapa de la revolta. El centre fou l’edifici de Correus, la Post Office. A una banda i altra del riu Liffey, carrers, places i edificis. Si voleu fer un petit itinerari per aquests llocs, hi ha visites organitzades o les podeu fer pel vostre compte. Els punts d’interès són: Trinity College, House of Lords/Old Parliament, Temple Bar, Four Courts, Christ Church Cathedral, City Hall, Dublin Castle, Grafton Street, Mansion House & St Stephen’s Green.

Llibreria Obaga, Barcelona. Presentació llibre La insurrección en Berlín.

En el web següent podeu trobar informació acurada dels edificis: https://www.buildingsofireland.ie

La insurrección en Dublin. James Stephens. Montaber, 2019, 123 pàg.

Presentat a la llibreria Obaga de Barcelona, amb un interessant debat sobre si cal la violència per aconseguir segons quins objectius polítics, què entenem per violència, etc.