Seguim l’Ebre per la vall de Valderredible, al sud de Cantàbria, amb meandres des de Villanueva de la Nía a Polientes.Villaescusa de l’Ebre és l’últim poble abans d’entrar a Castella. De Valdelateja a Pesquera hi ha el canó de l’Ebre, i una mica al sud, anem a Covanera i a l’únic camp petrolier d’Espanya.

Punts d’interès

• Centre d’Interpretació de les ermites rupestres de Valderredible
• Villanueva de la Nía
• Necròpolis de S. Pantaleón
• Polientes
• Presillas. Ermita rupestre S. Miguel
• Arroyuelos
• Colegiata S. Martin de Elines
• Villaescusa del Ebro
• Orbaneja del Castillo
• Escalada
• Pesquera. Canó de l’Ebre
• Valdelateja
• Covanera. Pozo Azul
• Jaciment petrolier d’Ayoluengo

Iniciem el recorregut al Centre d’Interpretació de l’art rupestre de la vall de Valderredible, a la carretera CA-273, un patrimoni històric format per eremitoris, necròpolis i esglésies excavades en coves. Allà mateix visitem l’església de Sta. Maria de Valverde. De fora estant, crida l’atenció l’espadanya, molt posterior, la necròpolis i a l’interior, la imatge de la Verge de la Llet, donant de mamar al nen, però sense mirar-lo, una pila baptismal gòtica i una inscripció de l’etapa visigòtica amb la paraula “MEMORIA”.

Continuem fins a Villanueva de la Nía, on recuperem el riu Ebre. Allà parem a veure l’església, alçada, i a fer un cafè. Arribem a la necròpolis medieval de S Pantaleón a La Puente del Valle, mal indicada, damunt d’un rocam, amb coves i tombes antropomorfes. Molt interessant!

Polientes és la capital de la vall, un lloc de solera. A la façana de l’església parroquial hi ha una gran làpida que diu José Antonio presente i la llista dels seus morts. Baixem al riu, a quasi 1 km, amb molta gent que hi passeja i zona recreativa, i a l’altra banda, el GR99. Per allà anem a l’ermita de la Virgen de la Velilla, demà celebren la festa. Dins, un capellà negre vestit amb casulla blanca celebra l’eucaristia.

A Cadalso hi ha l’església rupestre del Carmen, a peu de carretera. A Presillas caminem 500 m fins a la gran cova-ermita de San Miguel enmig d’un bosc, dos pisos excavats a la roca, amb columnes i arcs de mig punt per separar les tres naus. Està tancada, però s’hi pot entrar per dalt. Molt xula!

No gaire lluny, a Arroyuelos, hi ha una altra cova, no tan espectacular, dels sants Acisclo i Sta. Victòria.

Després baixem, creuem la carretera i anem per l’altra banda fins a la Colegiata de San Martin de Elines. Just al baixar del cotxe una dona ens diu que no veu la bicicleta que deixa la noia que l’obre. “Potser avui fa festa perquè celebren la patrona de Polientes…” Doncs sí. Es l’única colegiata de Cantàbria que conserva pintura romànica original del s. XII. El campanar rodó adossat, de 24 metres, tenia funcions defensives.

A Villaescusa de Ebro hi ha la cascada del Tobazo, coves i ermita rupestre, i resseguint el riu arribem a Orbaneja del Castillo. Una cascada d’aigua passa per sota la carretera i continua avall, formant basses. A dalt hi ha el poble, premut entre uns quants carrers estrets. Pujant més, la bauma, amb bones vistes del lloc i dels cingles, sobretot de la roca del camell. Hi dinem i continuem uns quilòmetres fins a Escalada. Ens estem en una casa rural amb finestrons i balcons pintats de blau, plena de llibres, amb vistes als cingles i a l’església. Al vespre hi anem a un concert, amb un portal romànic il·luminat, molt maco; a dins, un retaule del s. XVI. Al poble a l’hivern són 20 habitants i a l’estiu 400.

D’allà anem a Pesquera per una carretera de revolts i caminem als miradors, un lloc excepcional per veure el canó de l’Ebre. Pesquera és inici d’etapa del GR 99 i hi ha una mica d’ambient. L’endemà anem fins a Valdelateja per fer el canó de l’Ebre, però fa 6 anys que es va trencar un pont i no es pot arribar a Pesquera si no es fa una gran volta per Cortigueira. Sembla que hi ha una proposta de fer una cosa més espectacular i la Confederació de l’Ebre diu que no. El GR passa just pel costat del riu, sota un bosc de roures, verns, teixos, grèvols… fins que queda tallat. Als cingles, un munt d’aus grans.

Aprofitem per anar a Covanera a veure el Pozo Azul, a la vall del Rudrón, afluent de l’Ebre. Fa poc, un equip d’investigació liderat per l’espeleòleg James Mallinson, dels 14 km que tenien localitzats, ha avançat 660 metres més, tota una setmana submergits a sota.

Tornant, ens desviem cap a Sargentes de la Lora per pujar al camp petrolier d’Ayoluengo descobert el 1969, però no era rendible, sortia poc petroli i de poca qualitat, perquè tenia traces d’arsènic i sofre. Ara crec que hi estan fent fracking perquè hem vist pintades en contra…

Deixem l’Ebre jove, estret a voltes, giravoltant altres, pacífic però saltiró. Ja creixerà.

En aquest enllaç trobareu tota la nostra ruta