A partir del punt on ens allotgem, Casa Miret, de Vallverd, coneixem alguns pobles dels voltants: Solivella, Forès, Conesa, Savallà del Comtat, Rocafort de Queralt i Sarral.

Per arribar a l’allotjament travessem extensions de vinyes, a punt de verema. Hi viuen una vintena de persones i a uns 4 km caminant hi ha el castell i ermita de S. Miquel de Montclar.

Solivella al vessant meridional de la serra del Tallat té un castell. Fins als anys 1880 la fortificació es conservava gairebé sencera, però es va anar deteriorant i en queda poca cosa, però l’han rehabilitat bé. Ens van agradar especialment els terres amb sanefes de pedres, el trull per moldre olives, les arcades… i les vistes!

D’aquí vam anar a Forès. EL nucli antic s’alça dalt d’un turó, a 866 m. Des del gran mirador, les vistes són impressionants: Montserrat i el Montseny, la serra de Brufaganya, el Montclar, el puig de Formigosa, Montagut, el Cogulló, la serra de Miramar… les muntanyes de Prades. A l’església de Sant Miquel, d’origen romànic, destaca la Porta de les Dones. Per entrar a l’interior cal dipositar un euro en una caixeta i s’obre la porta. Presideix l’altar principal una còpia de la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (l’original és al Museu Diocesà de Tarragona), del 1324, del pintor montblanquí Francesc de Penedès. Ens ha fet gràcia veure-hi els gegants del poble, al costat d’una gran imatge d’una mare de déu… i un xic més enllà, el Sant Crist. Una combinació curiosa.

Al davant de l’església hi ha una fabriqueta de cervesa artesana anomenada “Mono”.

Conesa en ple altiplà segarrenc, està envoltat de cultius de cereal i vinya. El nucli històric és un recinte clos, corresponent al primitiu castell, desaparegut, i un segon recinte. Es conserven els portals de Sta Maria i el de S. Antoni, del s. XIV, els únics accessos a l’interior. Fora del clos, a l’altra banda, hi ha les restes de l’antic Hospital de S. Antoni, on podem veure fotografies de la riuada que afectà el poble el 2010. I, trencant l’estil, l’edifici modernista de Ca l’Escarola (1918), de l’arquitecte Miquel Albareda.

Savallà del Comtat Dalt d’un turó, amb vistes. El que queda del castell és del XV-XVI. Ara està en ruïnes, envoltat d’una enorme antena de telefonia. Tot el camí hem vist aerogeneradors. A nosaltres no ens molesten, però caldria veure com ha anat. Un cartell deia: “Energia renovable sí, però així no”

Rocafort de Queralt té un celler modernista, de Cèsar Martinell. L’església és barroca i es va finançar amb un redelme sobre els fruits que es collien al terme. A la Guerra dels Segadors, Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, va ser penjat per l’exèrcit monàrquic. Ara està enterrat en aquesta església i el gegant duu el seu nom. D’aquest poble va sortir gent emprenedora a fer negocis a Cuba, que en tornar, construïen edificis moderns com el de cal Claret, construït per Ferran Bonet el 1925 que imita l’arquitectura colonial cubana. Per primera vegada es van fer servir bigues de ferro al poble. Ara està bastant deteriorat, però pitjor està el castell, dalt de tot del poble.

A Sarral hi havia hagut una comunitat jueva, desapareguda amb els Reis Catòlics el 1492. Al cor del nucli antic, la tradició popular atribueix al barri jueu el carrer més estret del poble, que en alguns trams fa 57 cm d’amplada. A peu de carretera hi ha l’edifici del celler modernista, de l’arquitecte Pere Domènech. També hi ha el Museu de l’Alabastre, una tradició iniciada el 1917, ja que hi ha pedreres a prop.

En un altre moment vam conèixer pobles i llocs propers de la comarca. Si voleu saber més, cliqueu aquí.