Escapada de 3 dies. Part del recorregut fet és dins la ruta del Císter, que uneix els monestirs cisterencs de Stes. Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Es pot fer a peu (GR 175), amb cotxe, o combinant. Hem fugit dels grans monestirs i hem optat per petits llocs i algunes viles i també hem vist els efectes de les riuades:  De fet, ens hem mogut entre l’Alt Camp (Vila-rodona, el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp i el Pont d’Armentera) i la Conca de Barberà, tot i que a la banda de Sta. Coloma de Queralt i els pobles del voltant, el sentiment de pertinença és a la Baixa Segarra.

Celler Vila-rodona. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Vila-rodona. Hem vist un poble petit, però amb empenta. Conserven antics safarejos i tocant al riu hi ha una albareda interessant, amb zona de picnic. Als afores hi ha un columbari romà. Abans d’entrar al nucli hi ha el celler de la Cooperativa, del 1919, obra de Cèsar Martinell, amb una gran producció. Al costat, l’agrobotiga. Al nucli antic ens ha agradat que conservin i expliquin espais com El Molí, lloc de trobada de la gent de dretes, i més avall, la Societat, el lloc on es trobaven els d’esquerres.

Hospital Santa Magdalena. Montblanc. Conca de Barberà- Foto: gloriacondal

Montblanc. Feia temps que no hi anàvem i fem una visita guida: visitem l’antic Hospital de Sta. Magdalena (XIV i XV), ara seu de l’Arxiu Històric Comarcal, amb un petit claustre preciós, al mig del qual hi ha un pou. Pocs metres més avall, l’antic pont del s.XII, mig destruït per les riuades d’octubre de 2019. Anem a l’Església de Sta Maria la Major (XIV) amb una talla de la MD del Cor, de 2 m, el retaule dels sants Bernat i Bernabé i l’orgue barroc, un dels més importants de Catalunya. El càrrec del capellà responsable és el de plebà. A la plaça Major encara guarden les mesures de control de pes del 1752, i l’església romànica de S. Miquel hi ha un enteixinat de fusta policromat, amb belles imatges abstractes i figuratives. Com sabem, la muralla envolta tot el poble i fa 1,5 km. Des del pla de Sta. Bàrbara, on hi havia l’antic castell, tenim vistes a 360º. I recordem que venim d’antic, ja que Montblanc acollí diferents convocatòries de les Corts catalanes el 1333, el 1370 i el 1414.

L’Espluga de Francolí. Església. Foto: gloriacondal

L’Espluga del Francolí. En època medieval es dividia en dos: la Sobirana i la Jussana. Hi ha molt per veure: la Cova, un espai d’interès geològic i arqueològic on fa poc han descobert un santuari paleolític de fa 15.000 anys amb més de cent gravats. La Font Major, on neix el Francolí, ara amb aigua pertot arreu (la riuada del 2019 va fer molt mal), el Museu de la Vida Rural, la Fassina… Fem la ruta templera i hospitalera, molt recomanada, que també inclou veure el lloc on es va fer una fotografia a Albert Einstein quan va visitar Catalunya el 1923 convidat per la Mancomunitat i sectors de la comunitat científica.

Església romànica de S. Ramon. Pla de Santa Maria. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Al Pla de Sta. Maria veiem l’església de S. Ramon, documentada per 1r cop el 1194, que combina decoració cistercenca amb art clàssic i bizantí. La rosassa és una rèplica de la de Stes. Creus, i destaquen els capitells (els interiors mostren escenes bíbliques) i les 150 mènsules, variades. El gran portal lateral és impressionant.

Mazinger Z. Cabra del Camp. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Al Pont d’Armentera, a l’entrada de la urbanització Mas del Plata, en un bosquet, hi ha una figura d’11 m, de fibra de vidre, de Mazinger Z, lloc de culte de motoristes diversos. Uns km més endavant fem una breu parada per veure el Pont de les Femades, part de l’aqüeducte romà que duia aigua a Tarragona.

Santa Perpètua de Gaià. Conca de Barberà. Foto: gloriacondal

Pugem el coll que voreja el riu Gaià fins al llogarret de Santa Perpetua de Gaià, construït aprofitant un meandre del riu, dalt d’un turonet, amb restes del castell i l’església, amb vistes espectaculars. Anem cap a Sant Martí de Brufaganya, on hi ha una petita església dedicada a S. Magí. La gent de Tarragona, cada 19 d’agost, festivitat del sant, vénen a buscar l’aigua aquí; ara mateix hi ha tanta aigua que ha sobreixit les fonts i ocupa tot l’espai enrajolat. Als voltants, una roureda molt important, alguns arbres enormes, altres secs, buits, però dempeus encara… i una comunitat de salamandres. Dinem a Santa Coloma de Queralt i fem una volta pel nucli antic.

Sant Martí de Brufaganya. Conca de Barberà. Foto: gloriacondal

Dues incursions fora de la comarca. Pel sud, a Montferri, el santuari de Montserrat. Construït per Josep M Jujol, col·laborador de Gaudí, en un treball col·lectiu de tot el poble. Fet a salts (l’any 1925 ja hi havia un primer esboç), és un edifici sorprenent, estrany, amb cúpules i muntanyes. La part central imita un castell dels xiquets. S’inaugurà el 1999 i destaca des de lluny perquè és dalt d’un turó.

Santuari de Montserrat. Montferri. Alt Camp. Foto: gloriacondal

Pel nord, a l’Anoia, la Tossa de Montbui, a 626 m, i magnífiques vistes. Conjunt romànic del X-XI, amb l’església de Sta. Maria de Gràcia i la Torre de Defensa. Vegeu visita virtual. El turó és un escull coralí, es veu clarament en les nombroses restes del terra, quan això era mar. D’allà es poden fer caminades.

La Tossa de Montbui. Anoia. Foto: gloriacondal

Fi de l’escapada. Com sempre, hem après molt, ens hem relaxat i hem gaudit els uns de les altres.