Aterrem a Amsterdam una setmana de primavera, quan les tulipes ja floreixen en llargues franges en els camps holandesos. D’allà anem amb tren fins a Delft, on passem tres dies i després ens traslladem a Utrech.

De Delf ens n’havia parlat molt bé una germana que hi va estar fa anys. Allotjades a l’hotel Ibis, tocant a l’estació, des de l’habitació veiem un canal i els terrats i campanars de la ciutat de cent mil habitants. El nucli antic està delimitat per les vies del tren a l’oest i el canal Oostsingel a l’est. Excepte la fàbrica de ceràmica, tot és dintre d’aquest perímetre, que té, al centre, l’Ajuntament d’estil renaixentista, la plaça, l’església nova i la vella, més l’església catòlica de Maria. L’únic que queda fora d’aquest rectangle és la fàbrica i el Royal Delft Museum. Dins, gerros, rajoles, quadres, escultures pintades en blau durant segles, una història d’artistes que encara perdura. Anem cap al centre, entre canals, tulipes, narcisos i un munt de verd i colors. Entrem a l’església vella, amb un campanar torçat, i la nova. Dins, herois, pintors i científics enterrats. De fons, les lluites per terres i religions. Entre l’una i l’altra, una placeta amb terrasses on dinem envoltades d’aborígens en samarreta i pantalons curts, radiants.

La ciutat va lligada a dos grans personatges: el pintor Johannes Vermeer i el científic Anton van Leeuwenhoek. El primers va treballar amb saviesa les ombres i les llums, amb quadres famosos com La noia de la perla i Vistes de Delft. El segon va inventar el microscopi. A prop d’un canal, un molí fariner en funcionament.

Deixem Delft i arribem a Utrech. Mentre viatjava pensava en el famós tractat d’Utrech del 1713, que comportà, entre d’altres, que la Corona d’Aragó perdés la sobirania i a partir de llavors restà sota mans castellanes, però els enfrontaments van continuar fins al setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona. Anem a l’allotjament reservat, un antic magatzem a peu de canal, reformat de fa 700 anys, on estarem 5 dies. Tot el que hi ha d’interessant es troba entre els canals: la catedral (Dom) i el campanar amb 465 graons que vam pujar fins dalt.

La visita al Museu de rellotges i músiques mecàniques Speelklok ens va meravellar: rellotges, manubris, autòmats, carillons… Una petita joia. Un vespre anem a un concert a l’església de Geerte. És la Passió segons Sant Joan, de Bach. Amb el programa de mà, seguim els cants i ens commovem.

Un dia fem una escapada a Vleuten per anar als jardins de Haar, amb el castell més gran del país, que fan reformar el baró d’Etienne i la baronessa Elena de Rothschild. Passegem amb calma pels jardins, gaudint del sol, les plantes i els cants de centenars d’aus.

Com a mostres d’arquitectura-escultura moderna veiem, penjats dal dels gratacels fora del nucli, la Gran tetera (Celestial pot) i un ovni. Quan retornem a Barcelona, la trista realitat s’imposa. El tren de l’aeroport arriba amb molt retard. Res a veure.

Si us interessa, l’última vegada que vam estar a Amsterdam