Barri Roig. Amsterdam

He tornat de nou a Amsterdam i ens hem allotjat a l’HotelCitizenMAmsterdamCity, un lloc informal, simpàtic, de disseny. Només teníem un cap de setmana però ha estat aprofitat. De nit, a Leidseplein, una plaça animanda, amb el Teatre municipal (un edifici de rajola roja) i l’Hotel American. En una cantonada, la nova botiga Apple.

Hotel American. Amsterdam

Hotel Citizen. AMsterdam

Amsterdam és una ciutat assumible i fàcil de visitar. Un nucli antic, canals concèntrics, una esplanada amb els museus més importants… i tramvies que et porten fàcilment a tot arreu. El matí de dissabte, des de l’Estació Central, d’estil renaixentista neerlandès i elements gòtics, caminem fins al barri de Jordaan, amb els canals de Prinsen, Keizer, Heren i Singel, per aquest ordre. Tranquil, bicis, l’església del Nord, el mercat, canalets com Egelantiers i Bloem, encantadors, un flamenc que passeja per la vorera, un cigne que llisca per les aigües quietes… i arribem a l’Església de l‘Oest on hi ha enterrat Rembrandt, a prop de la casa d’Ana Frank.

A la plaça del davant hi ha el monument als lluitadors pels drets gais. Caminem cap a la plaça Dam tot veient el Palau reial pel darrera; abans, però entrem a un edifici neogòtic, ara centre comercial, MagnaPlaza; després entrem a església nova NieuweKerk d’estil gòtic, amb grans columnes, vitralls i una trona de fusta potent. Des del centre de la plaça, veiem el Palau reial, del XVII, construït sobre pilones de fusta; això és el centre neuràlgic de la ciutat, una mena de plaça Catalunya de Barcelona. Passegem per Kalver, el carrer de vianants més concorregut de la ciutat i en un racó amagat hi ha el Beateri, un pati envoltat de petites cases on vivien dones de forma comunitària (ara és una mena de residència per a dones solteres).

Beateri. Amsterdam

Vorejant el Singel arribem a la torre Munttoren, i anem cap al mercat de flors, a la riba del canal Rokin. Després de dinar anem al Barri Roig: una botiga de roba interior picant, una altra de condons, molts grups d’homes amb els ulls oberts, rient… carrerons estrets on ni tan sols pots estirar els braços, amb els aparadors amb la mercaderia: noies. Trist, però millor legal.

Barri Roig. Amsterdam

Caminem fins al port i anem al museu NEMO; després tornem cap a Montelbaanstoren una torre que formava part de la muralla de la ciutat i continuem cap a plaça Nieuw, on hi ha la casa de les Peses, De Waag. Canviant de barri, pugem fins al canal Amstel per veure el pont més famós, Magere Brugun dels 1.820 ponts, com els que pintava Van Gogh. Per error, agafem un tramvia en direcció oposada i ens trobem a les illes de Java i KNSM, gairebé sense gent. Aquell vespre sopem al cafè de l’Hotel American (fa anys només hi vaig prendre un cafè, una mica hem prosperat!).

Canal. Amsterdam

L’endemà anem al Muziektheater, el teatre d’Òpera i Dansa, al costat de l’Ajuntament. Un rètol anuncia el camí per a bicis des d’Amsterdam fins a Brussel·les. Molt bé! A l’esplanada dels museus, envoltats de cases luxoses de venda i exposició de diamants hi ha el Rijmuseum i el Van Gogh (aquest cop no hi entrem). El darrer barri que visitem és el de Pijp, un lloc multicultural i animat, però sense gaire ambient, i el mercat d’Albert Cuyps just tanca els diumenges.

Tulipes al mercat flotant de les flors. Amsterdam

Tota la gent que hem trobat (persones que ens veien mirant un mapa i s’oferien a explicar-nos, cambrers, gent de l’hotel…) és amable. Feia 30 anys i m’ha tornat a encantar. És una ciutat relaxant, culte, oberta, amable.