En plena tardor anem tres dies al Solsonès a conèixer la vall que hi ha al nord-est de la comarca. Hi arribem des de Berga en direcció al pantà de la Llosa del Cavall, tot desviant-nos per anar al santuari de Santa Maria de Puig-Aguilar, a 1.325 m d’alçada, un planell on destaca la silueta de l’església, d’orígens romànics. El que ens crida més l’atenció són els relleus sobre l’arc de la porta d’entrada, molt primitius:una figura d’un àngel, la mare de Déu amb el nen assegut i un sarcòfag amb una figura a dins. Vistes a 360º. Obrim la boca i ens empassem tot l’oxigen que podem.

La Vall de Lord és un lloc poc turístic, ideal per conèixer-la en pau, lluny de les presses i el brogit. El nucli principal és Sant Llorenç de Morunys i el més extens, Guixers. Ens allotgem a Monegal, als afores, davant del riu Cardener, poc abans d’arribar a les aigües del pantà. El poble té l’estructura medieval i conserva algunes portes d’entrada. Dins, el més important és l’església, amb un gran orgue, retaules gòtics i barrocs importants i un claustre, on hi ha exposats alguns objectes que desconeixíem: un cernedor i unes anganilles.

Les serres de Busa, els Bastets i Lord formen la regió prepirinenca i la despressió central. A causa de l’erosió i les característiques geològiques, hi ha un relleu singular i divers: pi roig, boix, ginebrons i roures martinecs o animals com el gall fer, isards, voltors, picots negres… Al capvespre, tot esperant l’hora de sopar, passegem per la riba del Cardener. Les aigües baixen saltirones i tot és pau. Mentre sopem ens posen música de Monteverdi. Un plaer.

L’endemà pugem cap al santuari de Lord per un camí empedrat. Una cinta baixa de dalt fins a l’aparcament per transportar material, com a les Meteores o a Bellpuig, més a prop. Estem a 1.150 m. L’edifici va patir destrosses al llarg de diferents guerres i es va reconstruir. Les vistes són fantàstiques.

Retrocedim i continuem cap al coll de Jou. Aparquem a l’àrea recreactiva i caminem fins al mirador de la Creu de Còdol, amb vistes a les serres, el pantà… i entre la boira, les siluetes de Montserrat. Felicitat plena. Continuem cap a les pistes de Port del Comte, i després anem baixant: les Fonts del Cardener, La Coma, el pont de Vallonga, la Puda i l’església de la Sta. Creu dels Ollers, un espai on vivien unes quantes famílies que fabricaven petites olles de ceràmica. Al vespre, dutxades i reposades, tornem a sopar al Monegal, aquest cop amb la companyia de Tristany i Isolda, de Wagner.

Ruta vall Lord