La primera Aspàsia (Ασπασία) va néixer l’any 470 aC a Milet. Cap als vint anys es va traslladar a Atenes, on va obrir una escola per a dones joves, però com que no era habitual instruir dones i nenes en disciplines que no tinguessin a veure amb la tasca de la llar, va tenir crítiques i amenaces. Casa seva es va convertir en un centre literari i filosòfic de forta influència cultural i política. Hi participaven Sòcrates, Fídies, Anaxàgores… i altres intel·lectuals. Un home important i gran líder d’Atenes, Pèricles, es va fixar en ella i es van enamorar. Pèricles un dels artífex clau en la formulació de la democràcia atenenca. S’havia divorciat de l’anterior dona però la legislació no li va permetre casar-s’hi perquè la llei prohibia l’enllaç amb dones estrangeres (llavors Atenes era un estat i Milet un altre). Pèricles va convidar tots els estats grecs a unir-se en una confederació, però va fracassar. Aspàsia va ser sempre al seu costat a l’hora dels avenços polítics, ideològics i artístics.

L’altra Aspàsia és contemporània nostra i viu a Lagkada. El marit, amb els anys, s’ha anat fent gran i més dependent. Caminar cent metres li suposa un esforç immens i ella l’acompanya, l’ajuda a seure quan no pot més i retornen xino xano a casa seva. Fa un parell d’anys, el seu pare, el capellà del poble (papás), va caure i es va trencar el fèmur. La seva dona tenia Alzheimer, que amb el temps ha progressat. Els va haver de portar a casa seva i ens deia un dia: “Casa meva ara és un hospital, 3 habitacions i 3 llits. Jo els cuido a tots.”. Porta una faixa perquè moure’ls costa. La vam trobar camí de l’ermita propera de Sta Irene, on va, segons diu, a recuperar forces. Penso en el seu pare, un home que va decidir posar-li el nom d’Aspàsia, una dona que va fer de la filosofia la seva professió, que no va ser cap santa ni va seguir camins marcats prèviament, i que va ser amant d’un dirigent atenenc. Ara veig el capellà com un home valent i sento respecte per ell. Per a la filla, la tendresa d’aquell gest d’anar a la capella a carregar la bateria, un fet que em va commoure. Com ara, que ho recordo.