El subtítol ho deixa ben clar: Relats de professors de català a l’estranger. Són els sis relats guanyadors del I Premi “El català pel món”. Amb un pròleg de Lolita Bosch, el jurat explica el concepte de comunicació fet de paraules. Llavors parla dels joves cervells que han hagut de marxar a l`’estranger per tenir feina, en aquest cas, professors de català.

“La trucada”, el relat guanyador, del valencià ‘Iban Leon (“els valencians podem dividir-los en dos grans blocs: els corruptes i els altres (i els covards)”. Situat a l’Alguer, ens parla de la por de prendre decisions. “L’escriptor pensa que si la trucada és per confirmar-li allò de l’altra vegada, podrà continuar amb la seva vida com fins ara. L’home no ho veu tan clar, per a ell significaria un canvi en la seua vida. Quan sona el telèfon, l’home no l’agafa”.

El segon premi, “3 en 1” de Ferran Güell, ens situa en dos llocs: Moscou i Teheran. Ens agraden les descripcions (vista des de la finestra de la Universitat de Moscou, pàg.33, assetjament d’un grup de noies al profe, pàg. 40), o els tipus de converses dels iranians: les circulars (tornen al punt d’origen) i les monològiques (l’altre sempre sap més que tu).

Tarongeta vol dir taronja petita

El relat “Saxe-Gambetta” de Roger Fusté, ens situa a Lió, també amb descripcions bones, com les boires, el retrat de França (pàg 62), les disquisicions barthesianes (“tinc una malaltia: veig el llenguatge”), tot recordant la iaia que mai va saber escriure la llengua que parlava, el català, i quan comprava pèsols, com que a la llauna duia “guisantes”, els anomenava així.

“Crònica catalanocroata” d’Irene Torra, com els altres relats, magníficament ben escrit, amb reflexion sobre un doloròs passat recent: “No vaig entendre com n’era de recent aquella guerra fins llavors”. Amb “El lector cansat” de Jordi Gimeno aprenem que a Hongria fa més de 40 anys que s’hi ensenya català: a Szeged els estudis de la nostra llengua duren 2 anys, tenen 50 crèdits i són de 8 hores a la setmana. I amb les explicacions ens apropa a la realitat d’aquell país. I a “Quatre estacions i escaig”, Josep Antoni Clement situa un relat imaginari i ple d’imaginació a la ciutat de Seül, dividit en les quatre estacions de l’any.

Un plaer llegir literatura tan ben escrita, plena d’ironia, humor, poesia i reflexions.

Godall Edicions, 2013