L’exposició Gènesi recull el treball de Sebastião Salgado i la seva dona, que durant 8 anys van fer 32 viatges. Les 245 fotos es mostren en cinc apartats: L’Antàrtida i els confins del sud, Àfrica, Santuaris, Les terres del nord, i La Amazònia i el pantanal.

Així, veiem animals i volcans de les illes Galápagos; pobles de Papúa; pingüins, lleons marins, cormorans, balenes i icebergs de l’Antàrtic; caimans jacaré i tribus amagades de l’Amazones amb el riu Negre; lleons, elefants i tribus nòmades del Sudán; rens i pobles que viuen per sobre del Cercle Polar Àrtic; volcans de península de Kamchatka; deserts del sud d’Algèria, canons, deserts i el riu Colorado… «Al voltant del 46 % de la Terra es troba en el mateix estat en què es trobava a l’època del Génesi —diu Salgado—. Ens cal conservar el que existeix.»  Per això va reforestar una part important de la regió on va néixer (Minas Gerais, Brasil).

Salgado sempre ha preferit el blanc i negre al color. Envegem sanament aquesta natura que ha pogut captar, les eines de què ha disposat, la força i el temps que hi ha pogut dedicar i la seva capacitat. I tot plegat, ha remogut el nostre interior i ens ha obligat a remirar velles fotografies, algunes en paper, de molt abans que hi haguessin càmeres digitals. Som privilegiades per haver pogut visitar llocs, alguns dels quals coincideixen amb els que ha vist el mestre. I per això mostrem, des de la nostra petitesa, la nostra mirada envoltada de les circumstàncies que, com ell ens podria explicar, van fer de cada fotografia, un moment únic.

Riu Negro. Amazones. Arbres d’açaí

Quan nosaltres vam anar a l‘Amazones, l’any 1989, només feia mig any que els latifundistes havien assassinat Chico Mendes, un defensor de l’Amazònia. Pintades en les parets reclamaven justícia. En la ruta fluvial a bord de la Iguana vam recórrer el riu Negre des de Manaus fins a Barcelos (403 km).

A 70 km de Manaus van travessar l‘arxipèlag de les Anavilhanas, un laberint de 400 illes enmig de l’aigua que només els experts navegants de la zona són capaços de superar. De nits, amb la barca amarrada, pujàvem a les petites canoes i anàvem a “caçar” jacarés. Era fàcil localitzar-los, pels dos ulls que els brillaven enmig de la fosca. De dies, buscàvem “açaí” als arbres.

Jacaré acabat de néixer. Riu Negre. Amazones

El 1995 era a les Cascades Victòria, Zimbabue. Plovia a bots i a barrals. Em refugio en un bar. Ni un blanc. Sec, em trec el cangur, les sabates i escorro els mitjons. Sóc el centre d’atenció. Els xicots em diuen, rient, si m’agrada la pluja. Faig un gest de resignació i espero. Ells estan contents que plogui. Feia tant de temps que no ho feia! L’endemà vaig a l’històric Victòria Falls Hotel.

Cascades Victoria. Zimbabwe

Travesso el vestíbul com si fos la turista més important que hi tenen allotjada: bambes plenes de fang, motxilla a l’espatlla. Se m’acosta un cambrer i em diu què vull. Doncs una cervesa. Sec, trec un llibre i faig durar la “Zambezi” una hora i mitja, fins que para de ploure. Després, a Botswana, ens vam endinsar dins l’immens delta de l’Okavango, força sec llavors.

Delta Okavango. Botswana

Desert sud Algèria. Acacia

El 2002 vam visitar els campaments de refugiats del Sahara, al desert del sud d’Algèria. Allà vam conèixer Tawalo, que ens explicava que tenia dos grans amics: el camell i una “tajla” (acàcia), l’únic arbre enmig de l’immens desert. Sempre que hi passava, s’hi aturava a fer un te.

I a Smara, un capvespre vam pujar a les dunes a fer un petit foc i menjar “pinxitos” de camell, amb la conseqüència d’agafar unes diarrees imponents; era molt poc romàntic ajupir-se a buidar amb urgència, en meitat de la nit, sota milers d’estrelles en un cel negre!

El 2010 vam anar a Madagascar. Allà vam conèixer el Fafà, que ens va acompanyar amunt i avall pertot arreu. Gentil, sincer, agradable, a través d’ell vam aprendre més del seu humil i gran país, que en cap de les guies que haguéssim pogut llegir. Sopars compartits i llargues xerrades d’un tercet molt especial. El darrer dia ens va confessar que no es pensava que fóssim capaces de pujar als Tsingys.

Grans Tsingys. Madagascar

Baobabs. Madagascar

Lemur. Madagascar

Més recentment, el 2013, vam estar en diversos parcs nacionals dels EUA, entre d’altres, Canyonlands, Bryce Canyon i Monument Valley.

Bryce Canyon

Island in the sky. Canyonlands

Canyonlands. Needles

Riu San Juan. Goosenecks. EUA