Kapucinski. Periodista polonès mort el 2007
Hem llegit:
Viatges amb Heròdot. Explica la primera feina de reporter a l’estranger, a l’Índia, enviat com a corresponsal del diari pel quel treballava a Polònia. Gairebé no sabia anglès. El seu cap li regala un llibre, La Història d’Heròdot, que li serveix de guia.
Kapuscinski considera el grec Heròdit el primer periodista, el que s’acosta al poble per saber què passa, per què, què hi ha al darrera… el mateix que comença a fer ell. A partir d’aquí, comença una carrera que el durà a la majoria dels conflictes mundials, on, a prop de la realitat, explicarà què passa, però, sobretot, per què passa.
Un dia més de vida, tracta de la guerra d’Angola, els inicis de la independència. Ajuda a conèixer una mica més Àfrica. Ebano també parla de l’Àfrica, de diversos països, en moments crucials.
El Sha és un retrat de l’Iran els darrers anys del Sha, en una visió crua de la dura realitat i els inicis de la oposició i la caiguda del monarca. Anàlisi lúcida i retrat demolidor.
Llenguatge planer, assequible, imprescindible pels que volen saber com ha anat el món darrerament i conèixer-ne les causes.
Se l’ha acusat de no haver fet tots els viatges que relata. Potser. Tampoc els va fer un altre periodista català, diuen, Josep Pla.
Gloria Condal 
Curiosament llegia “Viatges amb Heròdot” quan Kapucinsky va morir. Però més curiós va ser el el fet de que aquella nit que vaig escoltar la notícia per la tele,arribés a un capítol on parlava de la interpretació de la mort que feien els trauses.
Si no us en recordeu, us recomano llegir-lo.Per mi va ser com una mena d´epitafi moralment enriquidor,una veu d´algú viu gràcies al llibre que estava llegint.Com el que li passava a ell mateix amb Heròdot.
Salutacions i enhorabona pel blog.Sempre m´agrada llegir sobre viatges.No tant sols pel que s´apren, sino sobretot per la visió particular que cadascú fa dels llocs on ha estat.