A les guerres, els soldats es maten. Llavors, per què un soldat, quan va tenir un enemic al davant, el va deixar escapar? La novel·la de Javier Cercas planteja un tema històric, el de com el falangista Sanchez Mazas es va salvar de miracle un dia de la guerra civil espanyola, a prop del santuari del Colell.
Joan Ollé ha portat una adaptació de l’obra al teatre i la representen al Romea. L’inici ens va espantar una mica, perquè comença amb 5 personatges de negre, davant dels micròfons, parlant i situant el tema, però després l’obra va agafant ritme: el monòleg de Lluís Marco, genial i ja el desenvolupament de l’obra, fins al final, el personatge de Miralles a la residència i els pas-dobles de fons.
No havíem vist la pel·lícula però en teatre ens ha agradat. Ara que es parla de la memòria històrica, és una bona aportació. Si tots els soldats fossin com Miralles, potser no hi haurien guerres.