Riu Negre (Amazones)

Riu Negre (Amazones)

Sis dones i la tripulació viatgem en una barca des de Manaus a Barcelos, durant 10 dies. La màgia de les nits al riu era sentir-nos part de la natura, com si les lianes i les branques dels arbres de la selva s’haguessin perllongat a través dels nostres cabells i les puntes dels dits. Nits de pau, de silencis trencats de tant en tant pels crits dels animals de la selva, de gestos continguts per por de bellugar-nos massa i fer tombar la canoa. Nits màgiques amb llunes torçades plenes de bellesa i amb desig que el temps s’aturés.

Rio Amazonas

Riu Negre (Amazones)

Per anar a pescar i poder ficar-se pertot arreu, calia fer-ho en petites canoes molt planes, que són les que fan servir habitualment els habitants del riu per desplaçar-se d’un lloc a un altre en èpoques d’inundació. A cada canoa hi anàvem 3 persones. El cel, aquelles nits, era clar. La lluna ens il·luminava, però quan ens endinsàvem cap a terres inundades, l’espessor dels arbres deixava filtrar tan sols alguns dels seus raigs. La nit, aleshores, era més nit. Els sons dels ocells i dels cocodrils trencaven l’immens silenci del moment. La canoa es mou amb precisió entre arbres i lianes. Sovint hem d’apartar fulles i branques dels costats i del davant. L’home, amb saviesa, guaita tots els racons amb el seu llum casolà, per veure si pot pescar algun peix endormiscat. Passem a prop d’un arbre grossíssim d’un diàmetre de dos o tres metres. Amunt, no es veu el final. Dalt de tot s’endevina la lluna. Tornem a ser a riu obert, buscant noves entrades. De sobte, l’home s’atura i enfoca. Ha vist un peix. Amb moviments suaus i silenciosos, agafa la forca; d’un cop certer l’enforquilla, el colpeja i el deixa estabornit.

Rio Amazonas

Riu Negre (Amazones)

Desig de fondre’ns. Desig de solitud total en aquesta selva que, lluny de ser salvatge, ens acarona i ens dóna escalfor. Ja és hora de plegar, diuen. Des de la finestreta de la cabina es veu la lluna. No tinc son.

Era el juliol de 1989. Han passat anys, però ho tinc present a la pell. “Alguns ocells són flames”, va escriure Margarite Youcernar.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Amèrica i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Riu Negre (Amazones)

  1. Retroenllaç: Gènesi. Sebastiao Salgado | Gloria Condal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s