Cartell botiga venda armes. Darra. Pakistan

Arribem a Peshawar; en una mesquita coneixem un comerciant que ens convida a sopar i conversem amb ell llargues hores. De manera tranquil·la, anem intercanviant punts de vista diferents. Però acabem d’hora, perquè l’endemà anem al Khyber Pass, la porta d’entrada amb Afganistan; cal un permís especial de la policia, que aconseguim, però imposen un militar a la nostra furgoneta. Pel camí, a Fort Jambut, construït l’any 1823 pels sijs, hi ha botigues de venda d’armes, amb controls constants. Passem per Ali Mashjid i arribem al punt límit. Es veuen tres turons amb un gran número dibuixat en cadascun: és la frontera real amb Afganistan. La raça que viu en aquestes terres són patans, de cabell ros, ulls verds-blaus i de pell bruna, un poble independent que amb la partició de fronteres quedà dividit entre els dos països. Dos soldats, amb el fusell a l’esquena, contemplen l’horitzó amb les mans agafades. A la tornada, demanem aturar-nos en un mercat i ens costa bastant que cedeixin. Ho fem sota estricte control del guia i el militar. No hi ha cap dona: tot homes. Aquí s’hi fa canvi de diner negre, venda d’armes, d’haixix i mercaderies similars, però també venen alguna cosa més normal, com blat de moro. Som les úniques dones en tot aquest allau de gent i no ens podem separar ni un metre perquè els nostres guardians ens tenen ben controlades.

Pakistan. Foto: gloriacondal

L’endemà, des de Peshawar, anem a Darra. Diuen que aquesta zona és el lloc de naixement del moviment talibà. No permeten que la policia hi entri i les lleis i el control de la gent i els negocis depenen dels líders tribals. Viuen de la droga i de les armes. Els anys vuitanta les guerrilles afganeses van capturar armes russes com l’AK-47 i RPG, que es poden comprar allà, on també fan còpies d’altres conegudes armes. La majoria de les armes de Darra van a parar a l’Afganistan. Això és un món a part, incontrolat.