Vidas minadas

Hem vist l’exposició “Vidas minadas diez años después” al Palau Robert de Barcelona. Les víctimes i el seu context en blanc i negre. Set mutilats originaris d’alguns dels països més afectats pel problema: Angola, Moçambic, Afganistan, Cambodja, Nicaragua, El Salvador, Bòsnia i Hercegovina, posaven el 1997 rostre a aquest drama. A l’edició de 2007 tots set tornen a aparèixer en companyia de més testimonis de l’Iraq i de Colòmbia, l’Afganistan, i Cambodja.

Nascut a Còrdova l’agost de 1959, Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Publica a l’Heraldo de Aragón i La Vanguardia i col·labora amb la Cadena Ser i la BBC. Ha recorregut molts i diversos països i ha retratat el que ha vist en: “El cerco de Sarajevo” (1995), “Kosovo, crónica de la deportación” (1999), “Niños de la guerra” (2000), “La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet” (2002), “Latidos del Tiempo” (2004) i “Sierra Leona, guerra y paz” (2005). El 2001, juntament amb Manuel Leguineche, va coordinar el llibre “Los ojos de la guerra” (Homenaje a Miguel Gil) i el 2004 va publicar el llibre “Salvar a los niños soldados”.

Vidas minadas

Vidas minadas

El projecte fotogràfic de Gervasio Sánchez sobre les mines antipersona es plasma en diversos llibres de fotografies de víctimes de les mines, editats per Blume : “Vidas minadas” (1997), “Cinco años después” (2002) i “Vidas minadas diez años después”, publicat ara.

El seu objectiu és conscienciar la població i els mitjans de comunicació, però també la classe política i les institucions, sobre els estralls que produeixen les mines, un problema que encara és lluny de ser resolt, malgrat que l’any 1997 es va signar el Tractat d’Otawa que les prohibia. Països com els Estats Units, Xina i Rússia no l’han signat mai. Tot i els avenços, es calcula que cada any hi ha de 15.000 a 20.000 noves víctimes. Desactivar cada mina costa 770 euros. Fabricar-la i col·locar-la, no arriba a tres euros.

Fotografies impactants que a nosaltres no ens han transmès violència, sinó tot el contrari: mirades de bona gent, de gent com nosaltres, que pateix, estima i té il·lusions. El llibre, editat per Blume, amb la col·laboració d’Intermon, Manos Unidas i Médicos sin Fronteras és una petita joia per tenir a casa i recordar-nos, cada vegada que el mirem, que més enllà hi ha persones que, per un atzar de la vida, van topar amb una mina i els va destrossar una part del seu cos, però que intenten sobreviure malgrat tot.

Vida quotidiana a Bagdad. Gervasio Sanchez

Vida quotidiana a Bagdad. Gervasio Sanchez

Gervasio Sánchez és un dels fotògrafs-periodistes més honestos i conseqüents que coneixem.

 

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, música, dansa, Solidaritat i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s