Therese H. Nona, de Bagdad

 

“Fem tot el possible per viure amb la màxima normalitat”.

Així s’expressa aquesta dona menuda que durant uns dies ha visitat Barcelona, nascuda a Araden, a prop de Mossul (nord de l’Iraq) on es parlava l’arameu, llengua que ella ha conservat. Ella és monja de la Caritat, de les dominiques de la Presentació, una orde d’origen francès present a la Mesopotàmia des del 1860, abans que els britànics hi arriben i marquessin les línies de com havia de ser la independència tutelada.

Responsable dels afers de la seva comunitat a l’Iraq, el Líban i Jordània, quan els soldats americans van ocupar Iraq ara farà cinc anys, ella, que estava treballant al Líban, va tornar al seu país per ajudar el seu poble des de l’ull de l’huracà. Al barri de Karrada, a Bagdad, la seva comunitat té, en un recinte tancat, l’hospital de Sant Raphael, una escola per a nenes de 3 a 6 anys i una residència per a noies pobres o orfes. Dintre d’aquells murs, l’aprenantatge, el joc, l’atenció als malalts, la pau. Fora, el caos, la por i la mort. No surten mai de la seva presó volguda. Els murs són la seva salvaguarda.

A Bàssora hi mantenen una residència de noies i una escola amb 230 nenes. En canvi, han hagut de fugir de Mossul on tenien una residència universitària i s’han traslladat més al nord, a causa de la guerra. Des de Jordània, a l’anomenat Hospital dels italians, atenen els refugiats iraquians.

A l’Hospital de Sant Raphael de Bagdad atenen ferits i malalts de totes les ètnies les 24 hores del dia, un fet únic a la ciutat. Cada dia hi fan entre 5 i 25 parts diaris. Hi ha metges cristians i musulmans i no deixen entrar ningú si porta armes. Quan se li pregunta si hi ha seguretat per protegir l’hospital d’algun atac, ella diu, amb un somriure a la boca: “Protecció? Sí, Déu ens protegeix”. I si se li pregunta com se les pot ajudar des d’aquí, contesta que pregant.

Theresa Nona Bagdad

Els que som aquí, creients o no, treballem des d’una petita entitat laica, Compromesos amb el món, per aconseguir donacions de particulars i subvencions de les administracions per comprar medicaments i, bàsicament, material clínic.

“Cal sobreviure, sinó, és la mort. Si ens aturem, morim”, acabava dient a la xerrada que va fer a Mollet del Vallès el 31 de gener de 2008.

http://www.3cat24.cat/video/228399/altres/La-guerra-de-lIraq-des-de-lhospital

 

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Solidaritat i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Therese H. Nona, de Bagdad

  1. Toni ha dit:

    Quin valor aquesta dona i les que hi estan treballant!

    Pel que fa a això de resar, potser elles resen per què Deu els ajudi i l’ajuda de Déu és a través d’onegés com aquesta de Compromesos… una cosa ben concreta i tangible!

  2. caterina ha dit:

    Gràcies a aquestes persones anònimes que fan aquestes tasques humanitàries, que posen el seu gra d’arena, em resulta més fàcil de creure que un dia el món pot arribar a ser més bo i millor.
    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s