“Fem tot el possible per viure amb la màxima normalitat”.

Així s’expressa aquesta dona menuda que durant uns dies ha visitat Barcelona, nascuda a Araden, a prop de Mossul (nord de l’Iraq) on es parlava l’arameu, llengua que ella ha conservat. Ella és monja de la Caritat, de les dominiques de la Presentació, una orde d’origen francès present a la Mesopotàmia des del 1860, abans que els britànics hi arriben i marquessin les línies de com havia de ser la independència tutelada.

Responsable dels afers de la seva comunitat a l’Iraq, el Líban i Jordània, quan els soldats americans van ocupar Iraq ara farà cinc anys, ella, que estava treballant al Líban, va tornar al seu país per ajudar el seu poble des de l’ull de l’huracà. Al barri de Karrada, a Bagdad, la seva comunitat té, en un recinte tancat, l’hospital de Sant Raphael, una escola per a nenes de 3 a 6 anys i una residència per a noies pobres o orfes. Dintre d’aquells murs, l’aprenantatge, el joc, l’atenció als malalts, la pau. Fora, el caos, la por i la mort. No surten mai de la seva presó volguda. Els murs són la seva salvaguarda.

A Bàssora hi mantenen una residència de noies i una escola amb 230 nenes. En canvi, han hagut de fugir de Mossul on tenien una residència universitària i s’han traslladat més al nord, a causa de la guerra. Des de Jordània, a l’anomenat Hospital dels italians, atenen els refugiats iraquians.

A l’Hospital de Sant Raphael de Bagdad atenen ferits i malalts de totes les ètnies les 24 hores del dia, un fet únic a la ciutat. Cada dia hi fan entre 5 i 25 parts diaris. Hi ha metges cristians i musulmans i no deixen entrar ningú si porta armes. Quan se li pregunta si hi ha seguretat per protegir l’hospital d’algun atac, ella diu, amb un somriure a la boca: “Protecció? Sí, Déu ens protegeix”. I si se li pregunta com se les pot ajudar des d’aquí, contesta que pregant.

Theresa Nona Bagdad

Els que som aquí, creients o no, treballem des d’una petita entitat laica, Compromesos amb el món, per aconseguir donacions de particulars i subvencions de les administracions per comprar medicaments i, bàsicament, material clínic.

“Cal sobreviure, sinó, és la mort. Si ens aturem, morim”, acabava dient a la xerrada que va fer a Mollet del Vallès el 31 de gener de 2008.

http://www.3cat24.cat/video/228399/altres/La-guerra-de-lIraq-des-de-lhospital