Film dirigit per Hana Makhmalbaf, una jove iraniana de 19 anys, situat a l’Afganistan, a les muntanyes on hi havia el buda de Bamian que els talibans van fer volar. Allà hi havia coves on vivia gent en situació molt precària. Encara hi viuen. La protagonista és una nena de 6 anys, Baktay, amb una obsessió: anar a escola. Un nen, veí seu, hi va, i ella també vol aprendre a llegir i saber històries divertides.

 Per anar-hi cal comprar un quadern, un llapis i una maquineta de fer puntes. Per això agafa quatre ous del galliner de la seva mare i els pretén vendre al mercat del poble; amunt i avall sense aconseguir res, n’hi fan caure dos, però tampoc aconsegueix vendre els altres dos; finalment els canvia per pa, que revèn a un home. Torna al quiosc, però amb el que té només pot comprar el quadern. Va amb el veí a l’escola, però el mestre li diu que només és per a nens, que la de les nenes és a l’altra banda del poble. Pel camí, es troba un grup de nens que juguen a l’únic joc que saben: fer la guerra.

 Li estripen les pàgines del quadern que tant li ha costat comprar. L’agafen, la volen lapidar, després la segresten en una cova. A dins, hi ha tres nenes més; ella els proposa escapar-se; tenen por i ho fa ella sola. De nou a fora, torna a intentar arribar a l’escola de nenes, al costat del riu. Quan hi arriba, entra en una aula; cap nena la deixa seure al seu costat, la mestra, escrivint a la pissarra, no s’adona de res; a canvi d’unes pàgines del seu preuat i cada cop més prim quadern, una nena la deixa seure al seu costat, però a l’hora d’escriure, com que no té llapis i treu el pintallavis de sa mare, aquesta nena li vol prendre; al final, acaben pintant-se els llavis i la cara; ara sí que la mestra ho veu i la fa fora. Troba el seu amic, que li explica que el mestre l’ha fet fora i tornen a trobar els nens que fan la guerra: els detenen i els disparen amb les branques d’arbre que simulen rifles; el nen fa veure que l’han tocat i cau a terra; ella no, ella repeteix que no li agrada jugar a guerres, fuig corrent i arriba a un camp on uns homes estan ventant blat. Els nens l’encerclen; el seu amic li repeteix: “Cau a terra i et deixaran en pau. More’t, només així podràs ser lliure!” Al final, li fa cas. Cau a terra i el buda explota de nou.

La realitat narrada per nens i nenes que són els protagonistes en la vida real. Cap discurs. Només una càmera com a testimoni de què fan els nens en un país on només han viscut la violència dels talibans o dels occidentals, tant és. Els nens poden ser molt cruels. Els adults són el seu mirall.