Temps de cireres

Dalt d’un cireres florit. Foto: gloriacondal

Primer era l’espectacle de veure les flors que s’anaven fent visibles. Després esperàvem amb ànsia veure-hi les primeres cireres; llavors ens posàvem en moviment. A casa teníem cirerers, però per descomptat, a mi m’agradaven més les dels veïns, com a les meves amigues els agradaven més les de casa. Així, els pares i mares no deien res, en una mena d’acord tàcit de: “avui per mi, demà per tu”.

M’encantava pujar als arbres, enfilar-me a les branques i anar descobrint les cireres més vermelles rera les fulles verdes i llençar-les al cistell; les nenes jugàvem amb les nenes, com ho feien els nens amb els nens, i demanàvem pantalons dels germans, perquè no se’ns veiés res des de baix. És clar que, de les que collia, la meitat no hi arribaven al cistell perquè anaven a parar directament a la meva boca. Entre altres coses, repenjades a les branques, planejàvem escriure cartes a pretendents de les nostres germanes fent-nos passar per elles; els enviàvem una carta i els citàvem en un lloc del poble. No es presentava ningú, és clar, i el pobre pretendent se n’anava amb la cua entre cames!

Ara he tornat a pujar a un cirerer, a casa d’un germà, amb la mateixa emoció. He fet el cabàs ple, però n’he collides moltes més que he menjat directament. Hi ha records, ni que siguin molt antics, que poden retornar a la ment com si pel mig no hi haguessin passat els anys, ni els naixements ni les malalties ni les morts. Com si hagués estat ahir que jo pujava als cirerers del poble. I aquest record, viu, ha traspassat més de cinquanta anys i se m’ha fet present, avui i aquí, en aquesta vesprada en què el sol s’anava amagant rera els camps i la terra adquiria els colors suaus d’una primavera acabada d’arribar.

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Vivències i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Temps de cireres

  1. caterina ha dit:

    Els records… Jo no era gaire d’enfilar-me però la meva germana sí. Sempre anava amb blaus pels genolls.La meva mare estava desesperada ja que sempre es feia malbé els cançons hehe.

  2. caterina ha dit:

    Us he seleccionat per als premis C@ts (http://premiscat.blogspot.com/) a la categoria de blog compromès 😉

  3. CARME ha dit:

    He llegit i rellegit “Temps de cireres” i m’ha passat igual que em passa escoltant a vegades alguna música, que em fa vibrar la boca de l’estómac, si ja se que tothom parla d’arribar al cor, però jo, potser no vaig be d’anatomia qui sap, quan una cosa em mou sentiment ho noto a la boca de l’estómac.
    Felicitats a l’autora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s