L’antic hospital de la Santa Creu construït en temps de Martí l’Humà i acabat el 1414, es converteix en espai teatral. Els malalts i les monges que en tenien cura han desaparegut per col·locar-hi els protagonistes d’una tragèdia grega que manté la seva actualitat: la lluita per la dignitat, la dona enfront les lleis i les normes, les guerres i el poder. L’ espai on es fa aquesta representació especial és una nau gòtica, preparada en dues fileres per a 140 persones, una davant de l’altra, on els actors i actrius actuen al mig, a pocs pams dels espectadors, com si fossin membres de l’assemblea del poble.

És difícil posar a l’abast de l’espectador actual l’Antígona de Sófocles, escrita cap el 442 aC, perquè molta gent no coneix els complexos entramats de les tragèdies gregues i d’Èdip, el malaurat rei que va fugir de Tebes i deixà els seus fills Eteocles i Polínices en el tron perquè el succeïssin. Però el primer, quan li toca cedir el pas al seu germà, no ho vol; aquest fuig a Argos, aconsegueix l’ajuda del rei d’allà i retorna per aconseguir-lo. En la batalla, els dos germans moren. El nou rei, Creont, fa enterrar amb tots els honors el primer, i prohibeix l’enterrament del segon. Llavors, la seva germana Antígona, desobeint totes les ordres, l’enterra i Creont la condemna a mort. Aquesta és la història, que ens arriba en un guió mol assequible –potser una simplificació discutible-, dirigida per Oriol Broggi. Els actors, encapçalats per Pep Cruz i Clara Segura estan molt bé. Magnífic i de pell de gallina el cant final, amb música de “Sto Perigiali” (A la riba del mar) de Theodorakis, que us recomanem que escolteu.