Astipálea és l’illa més occidental del Dodecanès, tocant ja a les Cíclades, amb 92 Km2 d’extensió i pocs autobusos. Molt estreta per la meitat, després d’eixampla, amb forma de 8. Poca superfície asfaltada i camins infernals. Escasses senyalitzacions.
Des del port fins a dalt de tot de la ciutat, Xora, les cases blanques van pujant en amfiteatre fins al castell. Portes i finestres blaves i ja tenim el típic poble grec.
Destaco les cales de Livadi, Agios Constantinos i Agios Kaminacla. Agios Ioannis és una capella dalt d’un turó, però per baixar a la gorja del fons i gaudir de la meravellosa platgeta, s’ha de suar. A l’esquerra de la platja d’Analipsi hi ha un camí que porta a petites cales quasi individuals d’aigües cristal·lines. Vazi és un lloc molt especial, gairebé al final del món, en un golf molt tancat, al nord: un petit port, algunes cases de pescadors i una taverna. No sembla una badia, sinó un llac. Per desgràcia dels que es volen perdre, aquí no hi ha allotjament.
A l’illa hi ha molts turistes italians, perquè hi van tenir avantpassats. Calmada i solitària. Té aeroport.