Naxos

Naxos és l’illa on Teseu va perdre Ariadna quan tornaven de Creta cap a Atenes. Me’ls imagino amb mala mar, com el que jo he viscut a les Cíclades, i se’m posen els pèls de punta. La capital és bonica, amb un port important, botigues, restaurants i la part de dalt amb carrerons estrets i costeruts. L’escriptor Nikos Kazantzakis, l’autor de Zorba el griego, o L’última temptació de Crist, va estudiar aquí.

Naxos

Les platges properes a la capital són tipus Marbella, o sigui que nosaltres vam tirar més lluny, a partir de Mikri Vigia i Kastraki, de sorra fina, dunes i força vent. La costa occidental no ens va agradar. Vam acabar a Pirgaki, al final de la carretera del sud, bastant descabalat. Per l’interior hi ha Glinado i Hálki, amb cases d’estil otomà, una plaça maca i algunes destil·leries. Més a l’est hi ha Aspirazos, centre artesanal. A 49 Km de la capital trobes Apólon, amb un petit port i tavernes; s’hi arriba per una carretera plena de revolts per un paisatge sec. A 500 m del port hi ha un kúros, una figura que representa Apol·lo i pesa 30 tones. És el lloc que ens va semblar més coquetó.

L’illa no ens va agradar gens.