Santorini

Santorini Grecia. Foto: gloriacondal

Santorini fa 18 km de llarg per 7 d’ample. El 1460 aC el volcà va esclatar i s’obrí una bretxa que va enfonsar el centre de l’illa. És verda i hi ha conreus de tomàquets, albergínies i altres hortalisses, així com vinyes, d’on fan bons vins. El port queda a sota d’un penya-segat i una carretera serpenteja 15 Km fins a dalt on hi ha Fira, la capital. L’illa té forma de crusant i al voltant hi ha les illetes de Nea Kameni i Palea Kameni, a mes de Terássia. Ens allotgem a Messaria, a uns 10 km de la capital, on ens passen un parell de coses curioses: un capvespre pels carrerons, traiem el nas per la porta mig oberta d’un pati on hi ha gent que canta i balla. Surt un home gran que ens convida a seure, treuen gots i menjar i ens hi passem més de 4 hores, xerrant i ballant! Un altre dia, després de sopar a la taverna habitual, se’ns acosta una noia que ens explica que l’endemà es casa amb el seu company, un xicot negre que els seus pares no accepten; són nord-americans. S’han fixat en el vestit blanc que porta una de nosaltres i ella ens el demana per celebrar la cerimònia. Així ho fem i l’endemà ens el tornen. Ja són marit i muller.

A Fira descobrim els carrerons de botigues i la immensa vista al mar des del penya-segat, on cal veure una posta de sol, envoltada de casetes blanques (llàstima de la gent i les càmeres de fotos i vídeos).

Una de les platges més conegudes és la de Kamari, de sorra negra, que ens agrada molt, i la Kokkina (Vermella). Al museu de Fira es poden veure les restes de frescos d’Akrotiri. Ia és un poble penjat a la punta nord de l’illa, amb unes escales com les de Fira que arriben al mar, al fons, però quan hi anem, fa tanta calor que amb prou feines podem moure els cossos. Record boirós i calitjós de carrerons blancs i solitaris i un bar bonic amb vistes al mar, amb les parets pintades de blanc i les portes de lila clar; a dins, fotografies antigues de famílies i taules de marbre amb potes de màquina de cosir. Restes d’una fortalesa veneciana, església blanca i cúpula blava.

Val la pena fer una excursió amb barca a Nea Kameni l’illa formada per lava de les diverses erupcions. No pugem a peu fins al cràter perquè la calor és inaguantable; després, la barca continua fins a l’illa de Palea Kameni, una caleta petitona amb una ermita pintada de blanc, tocant a l’aigua. Ens arriba de sota un xup-xup de l’aigua calenta que puja i es fan petites bombolles. L’aigua té un color fosc i fastigós per la gran quantitat de llot però cal untar-se’l per les seves propietats guaridores.

Quan retornem al port, decidim pujar en mula fins a dalt. Hi ha uns 580 graons d’una amplada d’un metre i ho fem dues persones a dalt de cada mula, pobra! L’endemà, l’entrecuix em fa un mal terrible i al cap de dos dies em surten dos blaus com pomes, un a cada costat.

Trenta anys després, hi vaig tornar. Vegeu-ho

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Grècia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Santorini

  1. Retroenllaç: Santorini, de nou | gloriacondal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s