Miconos Grecia. Foto: gloriacondal

Hem retornat a Miconos, a les Cíclades, després de 30 anys. Qui vulgui calma, que no hi vagi. Ens la venen com una de les “típiques”, però no hi estem d’acord. Certament, és blanca i lluminosa, de casetes petites i botigues de tot, amb intensa vida nocturna i molt turística. Hi ha carrerons estrets i recargolats amb portes i finestres de colors verds, roses, blaus o vermells, tots suaus i dolços. Petites placetes. Capelles i molins. I cal saber que és una illa cara, molt cara.

El pelican Petrus va morir, però un descendent seu jeu en una placeta amagada de Miconos

L’any 2014 ens vam allotjar, primer, a Germanos Studios, regentat pel Iorgos, un xicot encantador. També ens vam allotjar a la Pensió Alexandra, a Turgos, més senzilla, correcta. Fa 30 anys, amb pocs diners, vam llogar una habitació amb el WC al carrer (era divertit veure la gent amb la tovallola i el sabó a la mà, amb cara d’adormits i despentinats anant cap a la porteta blava).

Molins de Miconos

Al sud-oest hi ha la platja d’Ornos, molt turística; en canvi, si es continua la carretera, s’arriba a Agios Ioannis, i altres caletes properes, d’un blau del mar intens i net. Entre la carretera i la mar, les vinyes i davant l’illa de Delos. Continuant cap al sud, hi ha Psaru i Platis Gialos. La costa sud cap a l’est té platges com Eliá i Kalafati i a l’interior, trobem el poble d’Ano Meriá.

El barri de la petita Venècia, a Miconos

I, malgrat el pas dels anys, recordo perfectament un enterrament. Un capvespre, mentre passegem, veiem una dona vestida de negre asseguda en una cadira, al carrer, voltada de quatre persones, que sembla marejada; a l’esglesiola de davant hi ha un enterrament. La tapa de la caixa de morts és a fora, repenjada a la paret, de color lila. Molta gent és a fora, esperant. Quan la cerimònia acaba, surten i la comitiva, presidida pels popes, enfila els carrerons del poble. Nosaltres ens hi afegim. Al cap de poca estona arribem a un petit cementiri, dalt de tot de la ciutat. Allà els familiars, un per un, agafen un grapat de terra i el tiren damunt de la caixa. L’enterramorts la baixa al fons d’un forat i comença a donar cops de pala. Un parell de dones s’encarreguem de plorar per tots. A la sortida, dos homes de la família donen un bombó a cada assistent. Així enterren els seus morts a Miconos.

Creuer encorat al port de Miconos

DELOS

Delos

Des de Miconos es pot anar amb barca a Delos, l’illa sagrada on nasqué Apol·lo, molt pelada i deshabitada: lleons, mosaics i temples, un immens tresor a l’aire lliure. Uns vigilants amb xiulet criden l’atenció de la gent que passa per llocs no autoritzats. Però ull amb el viatge! Nosaltres, tornant, vam tenir onades de més de 3 m, la barca anava amunt i avall amb el motor parat i tota la canalla plorava; al sostre hi havia unes quantes galledes que es van ocupar ràpidament. Durant tres dies el cap ens va donar voltes. Juntament amb el mareig que vaig patir en una travessia d’Amorgós a Naxos, són les dues vegades que més m’he marejat a la vida. Espero que no hi hagi una tercera…

(Actualitzat el setembre de 2014)