El llibre està narrat des del punt de vista del personatge d’Assutzena i ens parla de la història de dues nenes a la Xina del segle XIX, lligades des de petites pel compromís de les seves famílies de ser “ànimes bessones”, un vincle fort, que els permetia aguantar les penes i la submissió a què eren sotmeses les dones, com el de l’embenament dels peus, per poder tenir un bon matrimoni. L’explicació dels patiments que les nenes havien d’aguantar per no ser excloses de la societat, està narrada d’una forma tan viva, que a cada instant de respir miràvem els nostres peus i ens alegràvem de tenir-los tan grans…
El llibre ens parla també d’un codi secret que va existir, el nushu, que utilitzaven només les dones per comunicar-se per escrit de múltiples maneres (escrits als ventalls, brodats als mocadors…).
Especialment tendre ens ha semblat el capítol “A la recerca de brises fresques”, que narra de forma delicada i subtil la relació de les dues noies joves, com mai segur tindrien amb els marits amb qui les van casar.
Flor de neu i el ventall secret, Lisa See, Edicions 62, 283 pàg.
Gloria Condal 
Amb el vostre post m’han vingut ganes de llegir aquest llibre. L’apunto i que tingueu bon viatge les dues! 😉
Besets!!!
Gràcies de nou per l’oferiment que em vareu fer abans de venir a Bcn!
En quant a la pel·li de Woody Allen, crec que diré que l’aneu a veure en versió original, tot i que he vist el tràiler en castellà i català i crec que el doblatge és millor en català. La vaig haver de veure en castellà ja que a les illes, contràriament del que pensava, no s’ha distribuit cap còpia en català (l’Obra Cultural Balear està bastant emprenyada per això i no sense motiu), i he de dir que el doblatge en castellà el vaig trobar dolentet, que no fa justícia a la pel·lícula.
Bon viatge!!! 😀