Alí ibn Sina, conegut a Occident amb el nom d’Avicenna va ser un filòsof i metge àrab i una gran figura del pensament universal. Va escriure més de 450 obres, entre les que destaca el Cànon de la Medicina, el panorama dels òrgans coneguts en aquell temps, amb les principals patologies associades.

Va ser el primer metge en descriure la diabetis, va descriure el funcionament del cor amb el doble circuit de la sang; apuntava les rates com a transmissores de la pesta negra i recomanava l’esport per conservar la salut. Va fer una llista farmacològica de tots els medicaments amb les propietats principals i va donar valor a l’ètica dins la professió. Com a filòsof, defensava la conciliació entre el discurs racional i la religió i va facilitar la lectura d’Aristòtil als escolàstics. Moltes de les seves obres s’han perdut.

La novel·la La ruta d’Esfahan recrea la seva vida transhumant i plena d’aventures, que va de corts reials a presons fosques. Una cosa que ens omple de satisfacció és que li agradessin les dones i el vi, dues coses importants de la vida que de vegades no quadren amb el concepte dels intel·lectuals i científics. També, que valorés la llengua; en una discussió amb un lingüista, fa aquesta afirmació: “La filologia és una vasta ciència”. A la gent que treballem en aquesta matèria, li agraïm el comentari. Ho continua sent. Perquè de vegades ens bull el cervell entre els savis de l’IEC, el TERMCAT, el GREC i el Manual d’Estil.

Autor: Gilbert Sinoué, Ed. 62, 413 pàgines