Far Barbaria. Formentera

Formentera és una illa és força plana, però no està pensada per als vianants. Hi ha carril bici en bona part de la carretera principal, però és estret i sense cap tipus de protecció, cosa que el fa perillós.

La primera caminada la vam fer pel nord, el lloc on millor es pot caminar i anar amb bici. Vam sortir del molí d’Illetes, amb una mar blau-turquesa preciosa. Després de l’últim restaurant i un bany solitari, continuem caminant entre sorra, dunes i pedres fins es pas de s’Espalmador, el punt més al nord de l’illa. Tornem enrera vorejant les Salines i les platges d’en Bossa. Gavines i molta sal acumulada a les aigües. Continuem per un camí que voreja la mar fins al port de la Savina. Travessem el poble i voregem el camí de l’estany Pudent: llangardaixos negres, verds… fonoll marí i savina; arribem a es Pujols i busquem el quiosc del Bartolo per fer un mos. Val la pena.

Molí d’Illetes. Formentera

La 2a caminada va de Sant Francesc fins al cap de Barbaria, amb el far que surt a la pel·lícula Lucia i el sexe, per una carretera que baixa recta fins al final; algunes estones caminem per l’antic camí, paral·lel, envoltat de camps amb cases de pagès, bens, cabres, figueres i garrofers. Cap al final, restes megalítiques. En els penya-segats del far viu la baldritja de les Balears, anomenada virot, una au semblant a la gavina, que només es reprodueix aquí.  Val la pena caminar fins a la torre de guàrdia, des d’on hi ha vistes genials de la costa. De tornada a Sant Francesc, anem a la plaça de la Constitució, el cor de la ciutat, amb una església fortificada que sembla un castell i una finestreta a dalt per on treien el canó per defensar-se. Bars i cafès molt agradables. A prop, el museu Etnogràfic. Una Casa de Cultura. Un curs d’introducció al Photoshop per a joves, gratuït.

Platja Migjorn. Formentera

La 3a caminada la fem des d’es Caló de Sant Agustí, un petit port en una zona de roques i coves, a l’altra banda de Mitjorn. Pugem cap a la Mola; en un mirador es veuen les dues bandes de l’illa. Des del Pilar de la Mola caminem cap al far per una carretera envoltada de camps de melons, síndries, carbasses i algunes vinyes ja sense raïm. Trobem la indicació del molí vell, i anem a veure’l. La senyora que ens atén és la muller de l’últim moliner de les Pitiüses, de la família Mayans. Fa uns anys que la Fundació Balear s’encarrega de mantenir-lo i deixar-lo visitar; ens explica que hi molien cereal per fer-ne farina per a la gent i per al bestiar. Tot el camí, llangardaixos que creuaven la carretera d’una banda a l’altra. Al far, els penya-segats amb un blau profund de l’aigua. Des d’aquí es veu tot Eivissa; des del balcó de l’habitació veiem la posta de sol, potser la millor d’aquests dies, amb núvols esfilagarsats i el sol que vessa tota la sang que duia a les venes per sentir-se, potser, més proper als que avui pateixen guerres i violència.

Platja Migjorn. Formentera