Perez Olivan

 

“Res és el que sembla”, va dir algú fa segles i repeteix l’artista.

D’orígens mestissos, Marco viu a Catalunya però sembla que pugui ser de molts llocs. Tota la vida —i el conec de fa molts anys– li ha agradat pintar. Ho va començar a fer en papers aprofitats a casa, en revistes de barri (encara vivia el dictador), en murals reivindicant coses bàsiques però tan difícils llavors com escoles o hospitals. Sempre li ha agradat pintar però mai no podia: la feina, la lluita, les filles… potser per això a la primera nena li va posar Amanda, per recordar el cop d’estat contra Allende, a Chile, i l’altra es diu Celeste, per l’assignatura pendent que ell tenia al davant d’una tela.

En Marco de vegades pinta un cel on sovint fa sol i tot brilla; també hi ha núvols, aigua, un arbre, una dona, una muntanya… Però després, quan ho tornes a mirar, veus que no. Resulta  que l’arbre és només l’ombra d’una estaca, la dona és la silueta retallada en una fusta. Al desert hi pot néixer una flor i dins del cor d’una dona en pot sorgir un ocell. La fusta és l’element comú, càlid, seductor i modelable que agermana somnis, desitjos, pors i ombres. Fill natural dels còmics i del pop, no veu la vida de color de rosa, però tampoc negra. De vegades cal saber donar la volta a l’objecte, passar-lo per l’adreçador de l’esperança, reciclar-lo podríem dir en llenguatge actual, perquè essent ell mateix, esdevingui una altra cosa. Ho diu el mateix artista: “D’aquí un temps, ja veureu com Obama no és tan negre com sembla”. I així tornem als vells filòsofs grecs: “res és, tot canvia”.

Marco Pérez Oliván


Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, música, dansa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Perez Olivan

  1. Stella Blue ha dit:

    Gràcies pel previ. Jo no hi vaig poder anar, i tot i que sempre sap greu no estar en el “bolo” d’un amic, en aquest cas encara em va saber més greu. Però veuré els quadres aviat (a ell no, però, sniff sniff).

  2. Retroenllaç: Viatges insòlits de viatgers abrandats | gloriacondal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s