Aquesta és la crònica d’un únic recital d’una trentena de poemes de Kavafis a càrrec de  Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, cadascun en la seva  pròpia llengua, acompanyats per la guitarrista Varvara Gyra. Auditori de la Mercè. Girona.

El recital es va dividir en cinc apartats: l’edat, l’amor, la vida  social i política, els somnis i la solitud. Alguns poemes s’han  fet populars gràcies a Llach (Ítaca), Marina Rossell (Recorda  cos). A nosaltres ens n’agraden molts altres, com el titulat Che fece… il gran rifiuto, on planteja que en un moment donat, cal dir sí o no, amb tot el que comporta si dius no. O La ciutat  on planteja que per molt que vulguis anar fora, la teva ciutat roman en tu. O aquell altre sobre el desig, Torna (torna sovint, i pren-me…), la Pregària (la mare del mariner mort, que espera), En tant que puguis, Murs…

Nascut a Alexandria el 1863, Kavafis visqué uns anys a Anglaterra; quan el 1882 el Partit Nacionalista egipci es va fer càrrec del poder, anglesos i francesos bombardejaren la ciutat, els Kavafis fugen a Istanbul, on ell comença a escriure poemes i a col·laborar amb la premsa. Viatja a Grècia diverses vegades, després d’obtenir-ne la nacionalitat. De nou a Alexandria, el 1932 marxa Atenes per tractar-se d’un càncer de laringe, però mesos després hi retorna, on escriu el seu penúltim poema: Dies de 1908. Morí l’any següent, mentre treballava en el darrer, Els encontorns d’Antioquia. Està enterrat en el cementiri grec d’Alexandria. La casa on va viure es pot visitar, al mateix edifici on hi ha el consolat de Grècia. Llibres, fotografies, un despatx, l’habitació… i una veu femenina que va recitant poemes seus.

A casa tenim dos llibres de poemes seus editats el 1978, en català i grec, un traduït per Carles Riba i l’altre per Alexis E. Solà, dues joies, editats per Clàssics Curial.