Riu Duero. Porto. Foto: gloriacondal

Anar de l’aeroport al centre de Porto (Oporto) amb metro és un privilegi que la gent de Catalunya encara trigarem a tenir.

Ens allotgem a l’hotel Sao Joao, a la rua de l’Alegria, molt a prop del Cafè Majestic. Segona ciutat de Portugal, Porto està encaixonada entre els turons de Sé i Victoria.. El 1350 van prohibir que les classes passives s’hi establissin, per això hi ha pocs palaus. Ciutat industrial, hi ha una dita molt significativa: “Lisboa es diverteix, Coimbra canta, Braga resa i Porto treballa”. El nom de Portugal prové d’aquí, quan s’uniren dues ciutats de cada banda del Duero: Porto a la dreta i Cale a l’esquerra.

Escultura al carrer. Porto. Foto: gloriacondal

El riu Duero és la raó de ser de Porto, la seva sang i les seves venes. És la “baixa” de la ciutat, on els pescadors hi han pescat, hi han amarrat les barques i els vinaters hi han fet lliscar els ravelos, embarcacions de vela quadrada per transportar el vi, fins als racons més allunyats del món. És el món de les olors i els colors, de la gent senzilla i la roba estesa als balcons, dels carrers estrets i foscos, de les sardines i el bacallà. De les portes i finestres de colors vius. Més amunt, pujant escales o funiculars, hi ha l’altra ciutat, la catedral i les desenes d’esglésies de rajoles blanques i blaves, dels edificis nobles -pocs-, de les places i els carrers que pugen i baixen, dels teatres i els cafès. Carrers de llambordes. Botigues com les que teníem nosaltres de petits. Cabines de telèfon vermelles, com les de Londres.

A prop de l’hotel també tenim el mercat de Bolhao, decadent i encantador, amb dos nivells i parades de peix, carns, flors i verdures, més una merceria, una farmàcia… i un parell de restaurants bons i barats. Rètols a la paret que diuen això: “Somos parceiros, temnos projecto, existem fundos. E Bolhao é de Porto. Nao o deixem destruir”. Tan de bo sobrevisqui!

Llibreria Lello. Porto. Foto: gloriacondal

Rua dos Clérigos i la torre de 75 m. Tenim la sort que era el migdia i el carrilló tocava. Té 49 campanes que en total pesen 9.978 Kg. A la rua dos Carmelitas hi ha la llibreria Lello, un espai emblemàtic inaugurat el 1906, on es van rodar algunes escenes de Harry Potter.  De conte.

Un dia anem amb metro a Matosinhos, al nord de la ciutat. Platges, escultures de colors al passeig marítim i el Castillo Queijo, un fort supervivent de les incursions dels pirates.

Casa Oriental. Porto. Foto: gloriacondal

Contrastos, bona gent, monuments, riu i ponts, roba estesa als balcons, rajoles,  bon menjar i beure.